Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  canvi físic, n m
  • es  cambio físico
  • en  physical change

Termes generals

Definició
Canvi que no afecta la composició de la matèria que l'experimenta. El canvi físic s'oposa al ^canvi químic^.
  • ca  canvi químic, n m
  • es  cambio químico
  • en  chemical change

Termes generals

Definició
Canvi que afecta la composició de la matèria que l'experimenta. El canvi químic s'oposa al ^canvi físic^.
  • ca  caolí, n m
  • es  caolín
  • en  kaolin

Química industrial

Definició
Argila refractària de color blanc, formada per la descomposició del feldspat i constituïda per ^caolinita^. Es fa servir principalment per a fer porcellana i terrissa blanca. Té certes aplicacions en farmàcia i també es va emprar com a ^catalitzador^ en el craqueig de petroli.
  • ca  caolinita, n f
  • es  caolinita
  • en  kaolinite

Geologia

Definició
Mineral d'alumini, de fórmula química Al4[(OH)8|Si4O10], que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de blanc neu fins a gris) i diafanitat opaca, té una lluïssor variable (de mat a terrosa), i una duresa d'1,5-2. Presenta una densitat baixa de 2,58-2,60 g/cm3 i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. Es forma per alteració, fins i tot hidrotermal, dels feldspats o d'altres minerals aluminífers. Fonamentalment es fa servir en la indústria de la porcellana, i també com a material de càrrega en la indústria de la goma i del paper.

Nota

  • La forma caolinita prové del xinès Kao ling (en català, 'collada alta'), nom d'un turó d'on s'extreu aquest mineral.
  • ca  caos determinista, n m
  • es  caos determinista
  • en  deterministic chaos

Química física

Definició
Situació que, tot i ser descrita per equacions deterministes, esdevé impredictible a causa d'un comportament irregular i extremament sensible a les condicions inicials.

Nota

  • És un comportament associat a certs mecanismes de reacció caracteritzat per produir perfils altament irregulars en la variació de la concentració de certes espècies amb el temps. Aquest comportament irregular, que s'origina en els termes no lineals de les equacions, en realitat es pot predir adequadament mitjançant la resolució de les equacions. Els perfils de concentració amb el temps, però, són extraordinàriament sensibles a canvis minúsculs en les condicions inicials del problema. Si, en traslladar-lo al vessant experimental, els canvis minúsculs no es poden discernir per manca de precisió en la mesura, el comportament caòtic es manifesta com una manca, en la pràctica, de capacitat predictiva. La reacció H2 + O2 → H2O, per exemple, presenta aquest tipus de comportament en determinades condicions experimentals.
  • ca  capa atòmica, n f
  • es  capa atòmica
  • en  atomic shell

Química teòrica

Definició
Conjunt d'orbitals atòmics que tenen un mateix valor del nombre quàntic principal. En funció del valor del nombre quàntic principal, 1, 2, 3, 4..., les capes atòmiques es representen, respectivament, amb les lletres K, L, M, N... El nombre d'orbitals en una capa atòmica de nombre quàntic principal n és n2. En els àtoms hidrogenoides els orbitals atòmics d'una mateixa capa atòmica tenen la mateixa energia; per tant, cada nivell energètic té una degeneració n2. En els àtoms polielectrònics aquesta degeneració es veu trencada pels efectes de la repulsió entre els electrons.
  • ca  capa compacta, n f
  • es  capa compacta
  • en  compact layer

Electroquímica

Definició
Zona de la interfase electroquímica compresa entre l'elèctrode i el pla exterior de Helmholtz, el qual la separa de la capa difusa. És on se situa la primera capa d'ions de càrrega contrària a la càrrega positiva o negativa de l'elèctrode d'acord amb el model de Stern (vegeu la figura corresponent). El model de Grahame considera que, en un elèctrode amb càrrega negativa, la capa compacta conté anions adsorbits específicament i ordenats en el pla interior de Helmholtz, mentre que els cations solvatats són més allunyats, en el pla exterior de Helmholtz. La influència dels dipols orientats del dissolvent en la distribució de càrregues de la capa compacta és palesa en el model de Bockris-Devanathan-Müller.
  • ca  ozonosfera, n f
  • ca  capa d'ozó, n f sin. compl.
  • es  capa de ozono
  • es  ozonosfera
  • en  ozone layer
  • en  ozonosfere

Medi ambient

Definició
Capa de l'^atmosfera terrestre^ que conté una gran concentració d'^ozó^. Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d'ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de danys greus en tota forma de vida. L'ozonosfera es forma a l'estratosfera, entre els 15 km i els 40 km d'altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol interacciona amb les molècules d'oxigen (O2). La reacció genera en primer lloc dos radicals lliures d'oxigen, un dels quals reacciona de nou amb l'oxigen molecular per a produir una molècula d'ozó (O3), i una molècula que absorbeix l'excés d'energia produïda (com, per exemple, nitrogen o bé oxigen). D'altra banda, l'ozó es pot destruir amb l'ajut de la raciació UV, que proporciona l'energia necessària. Una molècula d'ozó es descompon en una molècula d'oxigen i un radical lliure d'oxigen. Aquest radical torna a reaccionar amb l'ozó per donar dos molècules d'oxigen. Si més no, aquestes dues reaccions són més lentes que la reacció de formació de l'ozó i, per tant, es produeix una acumulació neta d'ozó. A més, encara que les molècules d'ozó són inestables i de vida molt curta, la radiació ultraviolada en va generant contínuament. Malgrat que hi ha fets naturals que afecten l'ozonosfera, com ara les erupcions volcàniques, el causant principal de la disminució del gruix d'aquesta capa és l'emissió de gasos a l'atmosfera terrestre procedent de les activitats humanes. Es va començar a constatar aquesta minva els anys setanta, i estudis posteriors van assenyalar els gasos CFC (clorofluorocarbur) com als agents més actius de l'alteració. Aquests productes són molt volàtils i poc reactius a la troposfera. Per tant, en arribar a l'estratosfera, es descomponen degut a l'activitat de les radiacions solars i donen lloc a radicals de clor (Cl). Aquests radicals són els responsables de la destrucció de l'ozó. La reacció que té lloc és cíclica i, per tant, per a cada molècula d'ozó es genera un nou radical de clor que torna a iniciar la reacció. L'afebliment de l'ozonosfera és especialment intens en determinades regions de l'atmosfera terrestre (l'Antàrtida, l'Àrtida i gran part de Sibèria). Ateses les greus conseqüències que es poden derivar d'una major exposició dels éssers vius a la radiació ultraviolada, des del Protocol de Mont-real (1987), diversos països van acordar la disminució progressiva de les emissions de CFC, fins a la seva total prohibició el 1996 als països desenvolupats. En la darrera dècada, gràcies a la prohibició de CFC, s'ha vist una disminució de la reducció de la capa d'ozó. Si més no, com que alguns països continuen fent servir aquests productes i els alternatius HCFC, i que tenen un temps de vida molt llarg, de fins a 100 anys, encara es necessitarà unes quantes dècades per a la total recuperació de la capa d'ozó.
  • ca  capa de difusió de Nernst, n f
  • es  capa de difusión de Nernst
  • en  Nernst diffusion layer

Electroquímica

Definició
Regió hipotètica dins de la interfase electroquímica on se suposa que la concentració de l'espècie electroactiva i d'una reacció electròdica varia linealment des d'un valor ciE en el pla exterior de Helmholtz proper a l'elèctrode fins al valor ciS en el si de la dissolució electrolítica. Permet d'explicar satisfactòriament els processos electròdics amb control de difusió. Per a una reacció de reducció de l'espècie i on es bescanvien n electrons sota aquestes condicions, la densitat de corrent catòdica calculada a partir de la primera llei de Fick és jcat = n F Di (ciS ciE)/, on F és la constant de Faraday, Di és el coeficient de difusió de l'espècie i, i és el gruix de la capa de difusió de Nernst, és a dir, el gruix de la regió fictícia de la interfase on l'espècie és transportada per difusió o difusió convectiva. El terme (ciS ciE)/ és el gradient de concentració de l'espècie electroactiva en la interfase. La densitat de corrent límit s'assoleix quan ciE = 0 i val jl,cat = n F Di ciS /. De manera semblant, si l'espècie i s'oxida a l'ànode bescanviant n electrons, la densitat de corrent anòdica és janod = n F Di (ciS ciE)/, i la corresponent densitat de corrent límit val jl,anod = n F Di ciS /. Es pot calcular teòricament el valor de per als diferents elèctrodes emprats en les tècniques electroquímiques, el qual és funció del seu paràmetre cinètic.

Nota

  • Imatges_electroquímica 002 (variació de la concentració d'una espècie i amb la distància a l'elèctrode. El perfil continu representa la concentració real, i el perfil discontinu, la capa de difusió de Nernst)
  • ca  capa de valència, n f
  • es  capa de valencia
  • en  valence shell

Química teòrica

Definició
Capa atòmica incompleta i externa d'un àtom.