Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  carbàmic -a, adj
  • es  carbámico
  • en  carbamic

Química orgànica

Definició
Relatiu o pertanyent a l'^àcid carbàmic^.
  • ca  urea, n f
  • ca  carbamida, n f sin. compl.
  • es  carbamida
  • es  urea
  • en  carbamide
  • en  urea
  • for  (NH2)2C=O

Química orgànica

Definició
Amida de l`àcid carbàmic que es presenta com un sòlid, tant en forma de cristalls com de pols, de color blanc, té un punt de fusió de 132,7 ºC i es descompon abans de bullir.

Nota

  • Té una densitat d'1,335 g/cm3. És soluble en aigua, alcohol i benzè, i lleugerament soluble en èter. És present en l'orina i altres fluids de l'organisme. S'obté industrialment per hidròlisi parcial de la cianamida o per reacció a alta temperatura i pressió del diòxid de carboni i l'amoníac líquids. Es fa servir en fertilitzants, en pinsos d'animals, com a estabilitzant en explosius, com a diürètic en medicina, i en productes farmacèutics, cosmètics o dentrífics, entre d'altres. És un producte intermedi de síntesi orgànica en l'obtenció de les resines de poliuretà. La va obtenir Wohler l'any 1824 i va ser el primer compost obtingut per síntesi orgànica.
  • ca  carbamil, n m
  • es  carbamilo
  • en  carbamyl
  • for  H2NCO−

Química orgànica

Definició
Substituent univalent derivat de l'^àcid carbàmic^.
  • ca  carbamoïl-
  • es  carbamoilo-
  • en  carbamoyl-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per designar una ^amida^ i els seus sobstituïts quan no són el grup principal d'un compost.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid 2-carbamoïlciclohexancarboxílic, (HOOC)C6H10(CONH2).
  • ca  carbanió, n m
  • es  carbanión
  • en  carbanion

Química orgànica

Definició
Cadascun dels anions que contenen la càrrega negativa sobre un àtom de carboni.

Nota

  • Es tracta d'una espècie química d'existència molt curta que apareix de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions. Pel fet de contenir un parell d'electrons no enllaçants, un carbanió és un ^nucleòfil^, l'estabilitat relativa del qual depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contingui, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del dissolvent en què es faci la reacció. Els carbanions són intermedis importants en les reaccions de polimerització catalitzades per bases i en les d'alquilació. Vegeu també ^carbanió primari^, ^carbanió secundari^ i ^carbanió terciari^.
  • ca  carbanió metílic, n m
  • es  carbanión metilo
  • en  methyl carbanion

Química orgànica

Definició
Carbanió primari derivat del metil.
  • ca  carbanió primari, n m
  • es  carbanión primario
  • en  primary carbanion

Química orgànica

Definició
Carbanió en què l'àtom de carboni amb càrrega negativa està unit a un àtom de carboni o a cap.

Nota

  • És el més inestable dels carbanions.
  • ca  carbanió secundari, n m
  • es  carbanión secundario
  • en  secondary carbanion

Química orgànica

Definició
Carbanió en què l'àtom de carboni amb càrrega negativa està unit a dos àtoms de carboni.
  • ca  carbanió terciari, n m
  • es  carbanión terciario
  • en  tertiary carbanion

Química orgànica

Definició
Carbanió en què l'àtom de carboni amb càrrega negativa està unit a tres àtoms de carboni.

Nota

  • És el més estable dels carbanions.
  • ca  carbonohidrazida, n f
  • ca  carbazida, n f sin. compl.
  • ca  carbohidrazida, n f sin. compl.
  • es  carbazida
  • es  carbohidracida
  • es  carbonohidracida
  • en  carbazide
  • en  carbohydrazide
  • en  carbonic dihydrazide
  • en  carbonohydrazide
  • en  hydrazinecarbohydrazide
  • for  NH2NHCONHNH2

Química orgànica

Definició
Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a intermediari en síntesi orgànica.