deshidrogenació
deshidrogenació
Química orgànica
- ca deshidrogenació, n f
- es deshidrogenación
- en dehydrogenation
Química orgànica
Definició
Oxidació que elimina àtoms d'hidrogen d'un compost.
Nota
- Són múltiples les reaccions que donen com a resultat la deshidrogenació. L'obtenció d'un ^aldehid^ per deshidrogenació de l'alcohol corresponent n'és un exemple. És una oxidació, ja que s'eliminen dos àtoms d'hidrogen i, com a conseqüència, augmenta el grau d'oxidació del carboni unit a l'oxigen. Un altre exemple de deshidrogenació és l'obtenció del benzè a partir del ciclohexà, que es fa servir per obtenir compostos aromàtics a partir d'hidrocarburs alifàtics.
deshidrogenasa
deshidrogenasa
Bioquímica
- ca deshidrogenasa, n f
- es deshidrogenasa
- en dehydrogenase
Bioquímica
Definició
Enzim que catalitza reaccions d'oxidació-reducció amb transferència d'àtoms d'hidrogen, segons la reacció següent: A <sub>reduït</sub> + coenzim <sub>oxidat</sub> <fletxa doble> A <sub>oxidat</sub> + coenzim <sub>reduït</sub>. Les deshidrogenases es classifiquen en la classe de les oxidoreductases. Moltes deshidrogenases depenen específicament del dinucleòtid NAD o del NADP, els quals actuen com a coenzims, donadors o acceptors dels àtoms d'hidrogen i dels electrons, segons la reacció reversible NAD(P)<sup>+</sup> <fletxa doble> NAD(P)H + H<sup>+</sup>. Les deshidrogenases que depenen del NAD<sup>+</sup> participen especialment en processos de degradació oxidativa, com les fermentacions i la respiració cel·lular aeròbica; les que depenen del NADP<sup>+</sup> participen especialment en la transferència d'electrons des dels substrats fins a les reaccions de biosíntesi. Unes altres, les anomenades <i>flavoproteïnes</i>, tenen per grup prostètic el flavina-mononucleòtid (FMN) o el dinucleòtid (FAD), i participen en el transport d'electrons des dels substrats a l'oxigen per la cadena respiratòria. El descobriment de les deshidrogenases es deu principalment a Thumberg, Batelli i Stern (1910-1920).
desigualtat de Clausius
desigualtat de Clausius
Química física
- ca desigualtat de Clausius, n f
- es desigualdad de Clausius
- en Clausius inequality
Química física
Definició
Relació entre la variació de l'entropia d'un sistema termodinàmic i la quantitat de calor bescanviada amb el medi a la temperatura d'aquest. S'expressa mitjançant dS ≥ Q / T, on la igualtat és per als processos reversibles i la desigualtat és per als processos irreversibles, en què hi ha augment d'entropia. Aquesta desigualtat dóna lloc a una de les formulacions més generals del ^segon principi de la termodinàmica^ i a la definició del concepte d'entropia en termes de la calor reversible bescanviada per unitat de temperatura.
desinfecció
desinfecció
Medi ambient
- ca desinfecció, n f
- es desinfección
- en disinfection
Medi ambient
Definició
Conjunt d'accions dirigides a eliminar o inactivar els microorganismes patògens d'unes aigües residuals. La desinfecció es duu a terme al llarg del procés de potabilització de l'aigua perquè sigui destinada a consum humà. També es pot dur a terme després del procés de depuració, en aquells casos en què calgui. Els agents desinfectants més utilitzats en la desinfecció d'aigua són el clor (Cl2), derivats de clor com l'hipoclorit sòdic (NaOCl), l'hipoclorit càlcic (Ca(OCl)2) o el diòxid de clor (ClO2), a més de l'ozó i la radiació ultraviolada.
desintegració
desintegració
Indústria paperera
- ca desfibrament, n m
- ca desintegració, n f sin. compl.
- es desfibrado
- es desintegración
- en defibering
- en defibration
Indústria paperera
Definició
Operació per mitjà del qual se separen les fibres de la cel·lulosa que estaven inicialment entrellaçades, mitjançant tractament mecànic en medi aquós sense modificació apreciable de les característiques estructurals. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57026.
deslocalització
deslocalització
Química teòrica
- ca deslocalització, n f
- ca deslocalització electrònica, n f
- es deslocalización
- es deslocalización electrónica
- en delocalisation
- en delocalization
- en electron delocalisation
- en electron delocalization
Química teòrica
Definició
Propietat dels orbitals moleculars segons la qual els electrons que descriuen poden trobar-se en zones més o menys àmplies de la molècula. Encara que es pot descriure en qualsevol molècula, la deslocalització és un fenomen especialment important en les molècules que presenten enllaços dobles conjugats, és a dir, enllaços dobles separats entre si per un enllaç simple. En aquests casos la combinació lineal d'orbitals atòmics de tots els àtoms involucrats en el sistema d'enllaços dobles conjugats dóna lloc a un conjunt d'orbitals π força deslocalitzats els quals reparteixen els seus electrons de manera força homogènia entre tots els àtoms participants. És a dir, la densitat de càrrega corresponent al parell d'electrons de cada orbital molecular π ja no es concentra només entre dos nuclis atòmics per formar un enllaç π sinó que s'escampa cap els altres àtoms del sistema conjugat. En general, la deslocalització aporta una estabilitat addicional a la molècula. Vegeu també ^orbital deslocalitzat^ i ^energia de deslocalització^.
deslocalització electrònica
deslocalització electrònica
Química teòrica
- ca deslocalització, n f
- ca deslocalització electrònica, n f
- es deslocalización
- es deslocalización electrónica
- en delocalisation
- en delocalization
- en electron delocalisation
- en electron delocalization
Química teòrica
Definició
Propietat dels orbitals moleculars segons la qual els electrons que descriuen poden trobar-se en zones més o menys àmplies de la molècula. Encara que es pot descriure en qualsevol molècula, la deslocalització és un fenomen especialment important en les molècules que presenten enllaços dobles conjugats, és a dir, enllaços dobles separats entre si per un enllaç simple. En aquests casos la combinació lineal d'orbitals atòmics de tots els àtoms involucrats en el sistema d'enllaços dobles conjugats dóna lloc a un conjunt d'orbitals π força deslocalitzats els quals reparteixen els seus electrons de manera força homogènia entre tots els àtoms participants. És a dir, la densitat de càrrega corresponent al parell d'electrons de cada orbital molecular π ja no es concentra només entre dos nuclis atòmics per formar un enllaç π sinó que s'escampa cap els altres àtoms del sistema conjugat. En general, la deslocalització aporta una estabilitat addicional a la molècula. Vegeu també ^orbital deslocalitzat^ i ^energia de deslocalització^.
desmagnetització adiabàtica
desmagnetització adiabàtica
Química física
- ca desmagnetització adiabàtica, n f
- es desmagnetización adiabática
- en adiabatic demagnetization
Química física
Definició
Tècnica emprada per a obtenir temperatures baixes aprofitant el fenomen pel qual, en un procés adiabàtic reversible en un sistema paramagnètic, l'entropia disminueix en augmentar el camp magnètic i provoca un refredament del sistema. Això es deu al fet que els moments magnètics de la substància paramagnètica s'alineen amb el camp magnètic, la qual cosa provoca un augment de l'ordre i, per tant, una disminució de l'entropia. Com que el procés es fa de forma adiabàtica, el fet d'augmentar el camp magnètic aplicat provoca un refredament del sistema. Aquesta tècnica va ser proposada independentment per Debey l'any 1926 i Giauque el 1927, però fins al 1935 no es va aplicar per obtenir temperatures molt baixes, de prop del zero absolut.
desnaturalització
desnaturalització
Bioquímica
- ca desnaturalització, n f
- es desnaturalización
- en denaturation
Bioquímica
Definició
Acció de desplegar o fer perdre l'estructura nativa d'una biomolècula. Es pot aconseguir sota determinades condicions o amb certes substàncies, com per exemple amb escalfor, variació en el pH del medi, tractament amb detergents o agents caotròpics, etc. La desnaturalització es pot detectar per canvis en les propietats fisicoquímiques, com la rotació òptica, la viscositat o l'absorció de la llum ultraviolada.
desnitrificació
desnitrificació
Medi ambient
- ca desnitrificació, n f
- es desnitrificación
- en denitrification
Medi ambient
Definició
Procés de ^respiració anaeròbica^ que converteix el nitrat (NO3−) o els nitrits (NO2−) en nitrogen molecular (N2). Aquest procés natural és aprofitat en la depuració d'aigües residuals com a part del procés per reduir el contingut de nitrogen de l'aigua a tractar. El procés global de reducció de la font de nitrogen mitjançant processos de depuració biològica és el procés de nitrificació-desnitrificació, en què el nitrogen contingut en els compostos orgànics biodegradables i el nitrogen en forma amoniacal es transformen, en primer lloc, en nitrat en el procés biològic de la ^nitrificació^ i, posteriorment, aquest nitrat es transforma en nitrogen gasós en el procés de desnitrificació, amb la qual cosa es redueix el contingut de nitrogen de les aigües residuals.