Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  etapa de terminació, n f
  • es  etapa de terminación
  • en  termination step

Química física

Definició
Etapa d'una reacció en cadena en la qual el ^propagador^ de la cadena es recombina amb ell mateix o amb un altre intermedi de reacció. Com a conseqüència d'aquesta reacció es formen compostos estables els quals poden ser el producte desitjat o no. Normalment, aquesta etapa és una reacció exotèrmica de baixa energia d'activació, la qual competeix amb l'etapa de propagació, perquè provoca la desaparició dels propagadors de la cadena. En la reacció en cadena H2 + Br2 <fletxa dreta> 2 HBr, per exemple, són etapes de terminació 2 Br<punt radical> <fletxa dreta> Br2, 2 H<punt radical> <fletxa dreta> H2 i H<punt radical> + Br<punt radical> <fletxa dreta> HBr.
  • ca  etapa determinant de la velocitat, n f
  • ca  etapa lenta, n f sin. compl.
  • ca  etapa limitadora de la velocitat, n f sin. compl.
  • es  etapa controlante de la velocidad
  • es  etapa determinante de la velocidad
  • es  etapa lenta
  • es  etapa limitante de la velocidad
  • en  rate-controlling step
  • en  rate-determining step
  • en  rate-limiting step
  • en  slow step

Química física

Definició
Etapa irreversible d'un mecanisme de reacció amb una velocitat de reacció molt més petita que les de la resta d'etapes. És la base l'^aproximació de l'etapa determinant^.
  • ca  etapa determinant de la velocitat, n f
  • ca  etapa lenta, n f sin. compl.
  • ca  etapa limitadora de la velocitat, n f sin. compl.
  • es  etapa controlante de la velocidad
  • es  etapa determinante de la velocidad
  • es  etapa lenta
  • es  etapa limitante de la velocidad
  • en  rate-controlling step
  • en  rate-determining step
  • en  rate-limiting step
  • en  slow step

Química física

Definició
Etapa irreversible d'un mecanisme de reacció amb una velocitat de reacció molt més petita que les de la resta d'etapes. És la base l'^aproximació de l'etapa determinant^.
  • ca  etapa determinant de la velocitat, n f
  • ca  etapa lenta, n f sin. compl.
  • ca  etapa limitadora de la velocitat, n f sin. compl.
  • es  etapa controlante de la velocidad
  • es  etapa determinante de la velocidad
  • es  etapa lenta
  • es  etapa limitante de la velocidad
  • en  rate-controlling step
  • en  rate-determining step
  • en  rate-limiting step
  • en  slow step

Química física

Definició
Etapa irreversible d'un mecanisme de reacció amb una velocitat de reacció molt més petita que les de la resta d'etapes. És la base l'^aproximació de l'etapa determinant^.
  • ca  etil ter-butil èter, n m
  • ca  etil tert-butil èter, n m
  • ca  etilterbutilèter, n m
  • ca  ETBE, n m sigla
  • es  ETBE
  • es  etil tertio butil éter
  • en  ethyl tert-butyl ether
  • en  ethyl tertiary butyl ether
  • en  ETBE sigla

Química industrial

Definició
Compost de fórmula CH<sub>3</sub>--CH<sub>2</sub>-O-C(CH<sub>3</sub>)<sub>3</sub> que s'obté per síntesi a partir de la reacció entre l'etanol i l'isobutè i que es fa servir com a additiu oxigenat de la gasolina amb l'objectiu de millorar-ne el ^nombre d'octà^ i de reduir les emissions de monòxid de carboni.
  • ca  etilè, n m
  • ca  etè, n m sin. compl.
  • es  eteno
  • es  etileno
  • en  ethene
  • en  ethylene
  • for  CH2=CH2

Química orgànica

Definició
Alquè de cadena lineal de 2 àtoms de carboni que es presenta com un gas incolor, amb sabor i olor dolços, asfixiant i molt inflamable que crema amb flama brillant i forma amb l'aire mescles explosives, i té un punt d'ebullició de −104 ºC i un punt de fusió de −169 ºC.

Nota

  • És lleugerament soluble en aigua, alcohol i èter. És el més simple dels alquens. Els carbonis que formen l'enllaç doble tenen ^hibridació^ sp2. L'enllaç π, que es forma entre els orbitals 2p dels dos carbonis, és el que dóna reactivitat a l'etè i, en general, als alquens. S'obté en grans quantitats per craqueig tèrmic de gasos hidrocarbonats (800-900 ºC), la qual cosa permet obtenir un etè del 99,9 % de puresa. També es pot obtenir per la deshidratació de l'etanol o bé a partir de ^gas de síntesi^ amb presència d'un catalitzador metàl•lic. Té les reaccions pròpies dels alquens, la qual cosa permet obtenir età, haloetans i etanol, entre molts d'altres. Totes aquestes reaccions constitueixen la base d'obtenció d'una gran varietat de productes intermedis en la fabricació de fibres, plàstics, dissolvents, detergents, additius, etc., per la qual cosa l'etè és actualment la matèria primera més important de tota la indústria química orgànica de síntesi. Vegeu també ^etilè^.
  • ca  vinil, n m
  • ca  etenil, n m sin. compl.
  • es  etenilo
  • es  vinilo
  • en  ethenyl
  • en  vinyl
  • for  CH2=CH−

Química orgànica

Definició
Alquenil de cadena de 2 àtoms de carboni.

Nota

  • La presència del vinil en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització. El clorur de vinil és el monòmer del polímer poli(clorur de vinil) i l'estirè n'és el del poliestirè. També és conegut el cianur de vinil de les fibres orló o acrilan.
  • ca  vinilidè, n m
  • ca  etenilidè, n m sin. compl.
  • es  etenilideno
  • es  vinilideno
  • en  ethenylidene
  • en  vinylidene
  • for  H2C=C:

Química orgànica

Definició
Alquenilidè de cadena de 2 àtoms de carboni.

Nota

  • La presència de vinilidè en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè (H2C=CCl2) i en el difluorur de vinilidè (H2C=CF2).
  • ca  èter, n m
  • es  éter
  • en  ether

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànics amb un àtom d'oxigen unit a dos substituents hidrocarbonats o formant part d'una cadena alifàtica tancada, de fórmula general ROR'.

Nota

  • Pertanyen a una sèrie homòloga de primer grau d'oxidació. En el cas de ser lineals són ^isòmers de funció^ respecte de la sèrie homòloga dels alcohols lineals. Segons com siguin els radicals units a l'oxigen, es distingeixen èters alifàtics, èters aromàtics i èters mixtos. En els èters cíclics, l'oxigen està unit igualment a dos carbonis d'una cadena tancada. L'estructura dels èters lineals és angular, semblant a la de l'aigua o dels alcohols. Els seus punt de fusió i punt d'ebullició són comparables als dels hidrocarburs de massa molar semblant. Els homòlegs de quatre àtoms de carboni o menys són parcialment solubles en aigua, en tenir una baixa polaritat, i són miscibles en els principals dissolvents apolars, com el cloroform o el benzè. Les propietats dels èters lineals difereixen una mica dels corresponents homòlegs cíclics, perquè tenen una major solubilitat en aigua a causa de la major disponibilitat dels parells d'electrons no compartits per formar enllaços intermoleculars mitjançant l'enllaç d'hidrogen amb l'aigua. Els homòlegs cíclics també tenen punts d'ebullició superiors en tenir una estructura més ordenada, la qual cosa comporta una major interacció intramolecular per ^forces de van der Waals^. Els èters simètrics es poden obtenir per la deshidratació de l'alcohol respectiu (2 ROH + H+ <fletxa dreta> ROR + H2O) i els asimètrics per la substitució nucleòfila entre l'alcoholat i un halur d'alquil (RO− + R'X <fletxa dreta> ROR' + X−). Els èters de baixa massa molar són més perillosos perquè, en poder contenir peròxids formats per oxidació de l'èter en presència d'oxigen, poden causar incendis i explosions. Els èters lineals tenen un escàs interès en síntesi industrial, perquè són bastant inerts a diferència del seu homòleg cíclic, l'epòxid, que és molt reactiu en tenir els enllaços molt tensionats, la qual cosa permet obtenir diversos compostos orgànics com els ^glicols^ i les ^halohidrines^, entre d'altres. Són excel•lents dissolvents d'ús comercial i de laboratori, en especial per als processos d'extracció, a causa de la capacitat de dissoldre un considerable nombre de compostos orgànics, des d'apolars a lleugerament polars. S'utilitzen també com a estabilitzants, atès que tenen parells d'electrons no enllaçants disponibles que actuen com a bases de Lewis. Vegeu també ^epoxidació^.
  • ca  èter de petroli, n m
  • es  éter de petróleo

Química industrial

Definició
Mescla d'hidrocarburs saturats de 5 a 7 àtoms de carboni de baix punt d'ebullició i densitat, procedents de les fraccions volàtils de la destil•lació del petroli. El punt d'ebullició és variable atenent la composició (<vírgula> 40-60 ºC). La fracció d'èter de petroli d'alt punt d'ebullició (90-120 ºC) és la ligroïna. Aquestes mescles d'hidrocarburs s'utilitzen com a dissolvents de compostos apolars.