Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

etilè

Química orgànica

ca etilè, n m
ca etè, n m sin. compl.
es eteno
es etileno
en ethene
en ethylene
for CH₂=CH₂

Química orgànica

Definició

Alquè de cadena lineal de 2 àtoms de carboni que es presenta com un gas incolor, amb sabor i olor dolços, asfixiant i molt inflamable que crema amb flama brillant i forma amb l'aire mescles explosives, i té un punt d'ebullició de −104 ºC i un punt de fusió de −169 ºC.

Nota

És lleugerament soluble en aigua, alcohol i èter. És el més simple dels alquens. Els carbonis que formen l'enllaç doble tenen ^hibridació^ sp². L'enllaç π, que es forma entre els orbitals 2p dels dos carbonis, és el que dóna reactivitat a l'etè i, en general, als alquens. S'obté en grans quantitats per craqueig tèrmic de gasos hidrocarbonats (800-900 ºC), la qual cosa permet obtenir un etè del 99,9 % de puresa. També es pot obtenir per la deshidratació de l'etanol o bé a partir de ^gas de síntesi^ amb presència d'un catalitzador metàl•lic. Té les reaccions pròpies dels alquens, la qual cosa permet obtenir età, haloetans i etanol, entre molts d'altres. Totes aquestes reaccions constitueixen la base d'obtenció d'una gran varietat de productes intermedis en la fabricació de fibres, plàstics, dissolvents, detergents, additius, etc., per la qual cosa l'etè és actualment la matèria primera més important de tota la indústria química orgànica de síntesi. Vegeu també ^etilè^.

etilè

Química orgànica

ca etilè, n m
es etileno
en ethylene
for −CH₂CH₂−

Química orgànica

Definició

Alcadiil de 2 àtoms de carboni.

Nota

La ^polimerització^ de l'etilè permet obtenir polímers d'enorme interès, com ara el polietilè, i copolímers com l'elastòmer etilè-acetat de vinil, utilitzat com a agent additiu. A partir de l'etilè s'obtenen altres matèries primeres d'enorme interès, com l'estirè i el clorur de vinil o els seus polímers

etilenglicol

Química orgànica

ca etilenglicol, n m
ca 1,2-etandiol, n m sin. compl.
es 1,2-etanodiol
es etilenglicol
en 1,2-ethanediol
en ethylene glycol
for HOCH₂CH₂OH

Química orgànica

Definició

Glicol de cadena de 2 atoms de carboni que es presenta en forma de líquid metzinós lleugerament viscós, de tast dolç i fortament higroscòpic, i té un punt d'ebullició de 197,2 ºC, un punt de fusió de −13,5 ºC.

Nota

És el més simple dels glicols. Té una densitat d'1,1155 g/cm³ (20 ºC). És soluble en aigua, alcohol, èter i cetona. S'obté a partir dels ^epòxids^ i a partir del monòxid de carboni i hidrogen en presència d'un catalitzador de rodi-carbonil. Té molt interès industrial; en rebaixar el punt de congelació de l'aigua, es fa servir com a líquid refrigerant i anticongelant; en ser higroscòpic, es fa servir com a humectant en productes de cosmètica, tabac, etc., i també s'utilitza com a dissolvent per a èsters i èters de cel·lulosa, pintures d'emulsió d'asfalt, adhesius, tintes per a bolígrafs i tintures, entre d'altres.

etilterbutilèter

Química industrial

ca etil ter-butil èter, n m
ca etil tert-butil èter, n m
ca etilterbutilèter, n m
ca ETBE, n m sigla
es ETBE
es etil tertio butil éter
en ethyl tert-butyl ether
en ethyl tertiary butyl ether
en ETBE sigla

Química industrial

Definició

Compost de fórmula CH3--CH2-O-C(CH3)3 que s'obté per síntesi a partir de la reacció entre l'etanol i l'isobutè i que es fa servir com a additiu oxigenat de la gasolina amb l'objectiu de millorar-ne el ^nombre d'octà^ i de reduir les emissions de monòxid de carboni.

etoxi

Química orgànica

ca etoxi, n m
ca etoxil, n m
ca grup etoxi, n m sin. compl.
ca grup etoxil, n m sin. compl.
es etoxilo
es grupo etoxi
es grupo etoxilo
en ethoxy group
en ethoxyl
en ethoxyl group
for CH₃CH₂O−

Química orgànica

Definició

Alcoxi en què l'alquil és un etil.

etoxi-

Química orgànica

ca etoxi-
es etoxi-
en ethoxy-

Química orgànica

Definició

Prefix que es fa servir per assenyalar la presència d'^etoxil^ en un compost orgànic.

Nota

Per exemple, en l'^èter etílic^ (o etoxietè).

etoxietà

Química orgànica

ca èter dietílic, n m
ca èter etílic, n m
ca dietil èter, n m sin. compl.
ca etoxietà, n m sin. compl.
es dietil éter
es éter dietílico
es éter etílico
es oxietano
en diethyl ether
en ethoxyethane
en ethyl ether
for (CH₃CH₂)₂O

Química orgànica

Definició

Èter que es presenta en forma de líquid incolor aromàtic, de sabor dolç, molt volàtil i inflamable, i té un punt d'ebullició de 34,6 ºC, un punt de fusió de −116 ºC.

Nota

És l'^èter^ més important. Té una densitat de 0,7147 g/cm³ (20 ºC). És soluble en alcohol, cloroform, benzè, naftes i olis, i parcialment soluble en aigua (12 g/l a 20 ºC). De la mateixa manera que la resta d'èters, si s'exposa a l'aire forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l'èter. Per tal d'evitar-ho, l'èter comercial porta una mica d'etanol i traces d'aigua. Industrialment es prepara per la deshidratació de l'etanol a 140 ºC en catàlisi àcida seguit de la destil·lació. És un dels principals dissolvents industrials de substàncies orgàniques. En laboratoris es fa servir especialment en els processos d'extracció d'hormones i de principis actius de plantes i de teixits. Administrat per inhalació, ha estat un dels anestèsics mes utilitzats per a operacions quirúrgiques llargues.

etoxil

Química orgànica

ca etoxi, n m
ca etoxil, n m
ca grup etoxi, n m sin. compl.
ca grup etoxil, n m sin. compl.
es etoxilo
es grupo etoxi
es grupo etoxilo
en ethoxy group
en ethoxyl
en ethoxyl group
for CH₃CH₂O−

Química orgànica

Definició

Alcoxi en què l'alquil és un etil.

eucariota

Bioquímica

ca eucariota, adj
es eucarionte
es eucariota
en eucaryotic
en eukaryotic

Bioquímica

Definició

Dit de l'organisme que presenta un nucli cel·lular diferenciat (delimitat per un embolcall o membrana nuclear), un citoplasma ple d'orgànuls i un citoesquelet. La classificació d'organismes eucariotes comprèn els parazous, els protozous, les algues, els fongs, els vegetals i els metazous.

europi

Química inorgànica

ca europi, n m
es europio
en europium
sbl Eu

Química inorgànica

Definició

Element sisè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 63 i massa atòmica 151,96.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-sis isòtops, dos dels quals són estables, 151Eu i 153Eu. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 826 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.439 ºC. És bastant reactiu en condicions ambientals. És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és la captura de neutrons en barres de control per a reactors nuclears.