forat de Fermi
forat de Fermi
Química teòrica
- ca forat de Fermi, n m
- es hueco de Fermi
- en Fermi hole
Química teòrica
Definició
Espai al voltant d'un electró en el qual la probabilitat de trobar-n'hi un altre amb la mateixa component z del moment angular de spin és molt petita, això és, tendeix a zero. És una conseqüència del requeriment d'antisimetria que ha de complir la funció d'ona electrònica d'un àtom o d'una molècula. Per poder satisfer l'antisimetria, aquesta funció s'ha d'anul·lar quan les coordenades de posició de dos electrons amb igual component z del moment angular de spin coincideixen. Vegeu també ^principi d'exclusió de Pauli^.
força central
força central
Química teòrica
- ca força central, n f
- es fuerza central
- en central force
Química teòrica
Definició
Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt de l'espai. És deguda a un potencial de simetria esfèrica, és a dir, que és funció únicament de la distància de la partícula a l'origen: V = V(r). N'és un exemple, la força electrostàtica que, en l'àtom d'hidrogen, el nucli exerceix sobre l'electró.
força conservativa
força conservativa
Química teòrica
- ca força conservativa, n f
- es fuerza conservativa
- en conservative force
Química teòrica
Definició
Força que, en actuar sobre una partícula, només depèn de la posició de la mateixa. És, per tant, independent dels temps, de la velocitat de la partícula i de qualsevol altra variable. Són forces conservatives la força electrostàtica, la força gravitacional i la força de recuperació de l'oscil·lador. Vegeu també ^oscil·lador harmònic^.
força electromotriu
força electromotriu
Electroquímica
- ca força electromotriu, n f
- ca FEM sigla
- es fuerza electromotriz
- es FEM sigla
- en electromotive force
- en EMF sigla
- sbl fem
Electroquímica
Definició
Capacitat d'un dispositiu de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos punts d'un circuit obert o de mantenir un corrent elèctric en un circuit tancat. Es mesura en volts.
força electromotriu d'una pila galvànica
força electromotriu d'una pila galvànica
Electroquímica
- ca força electromotriu d'una pila galvànica, n f
- ca fem d'una pila galvànica, n f sin. compl.
- ca potencial de la reacció de la cel·la electroquímica, n m sin. compl.
- es fem de una pila galvánica
- es fuerza electromotriz de una pila galvánica
- es potencial de la reacción de la célula electroquímica
- en electromotive force of a galvanic cell
- en emf of a galvanic cell
- en potential of electrochemical cell reaction
Electroquímica
Definició
Diferència entre el potencial intern del terminal dret del càtode (TD) i el de l'esquerra de l'ànode (TD) d'una pila galvànica en circuit obert. Se simbolitza per E, es mesura en volts, i en definir-se com E = (TD) (TE), el seu valor és sempre positiu. L'expressió teòrica que relaciona la fem amb l'activitat de les espècies químiques de la pila és l'equació de Nernst. Per a una pila reversible i per a una pila irreversible amb pont salí, la fem també es pot calcular com a diferència entre el potencial d'elèctrode del càtode ED i el de l'ànode EE, o sigui, E = ED EE. Si en obtenir la fem d'una pila resulta que el seu valor és negatiu, vol dir que s'han assignat l'ànode i el càtode a l'inrevés. A la pràctica i si no es necessita una precisió superior al mV, la fem se sol mesurar mitjançant un voltímetre d'alta impedància. Aquest aparell interposa una resistència externa R molt gran entre els terminals de la pila, de manera que el corrent I que circula a través de la pila en circuit tancat és molt petit, tot complint que E = I (Ri + R), on Ri és la resistència interna de la pila. Com que R >> Ri, la mesura I R del voltímetre dóna directament la fem E de la pila. Així s'impedeix el pas de corrents elevats que produeixen un canvi en les concentracions de les espècies químiques de la pila i modifiquen la seva fem, fenomen que es coneix com polarització d'un elèctrode. Si es vol evitar aquesta polarització, sobretot quan es volen mesurar fem de piles patró amb la precisió del V, s'empra el mètode de compensació de Poggendorff.
força electromotriu estàndard d'una pila galvànica
força electromotriu estàndard d'una pila galvànica
Electroquímica
- ca força electromotriu estàndard d'una pila galvànica, n f
- ca fem estàndard d'una pila galvànica, n f sin. compl.
- ca potencial estàndard d'una pila galvànica, n m sin. compl.
- es fem estándar de una pila galvánica
- es fem normal de una pila galvánica
- es fuerza electromotriz estándar de una pila galvànica
- es fuerza electromotriz normal de una pila galvánica
- es potencial estándar de la pila gralvánica
- en standard electromotive force of a galvanic cell
- en standard emf of a galvanic cell
- en standard potential of a galvanic cell
Electroquímica
Definició
Força electromotriu (o fem) d'una pila galvànica en circuit obert quan tots els reactius i els productes de la reacció química associada a la pila es troben en el seu estat estàndard. Se simbolitza per E° i ve donada en volts. En general, es calcula a partir de l'equació de Nernst, o bé per a una pila reversible i per a una pila irreversible amb pont salí, com a diferència entre el potencial estàndard d'elèctrode del càtode o elèctrode de la dreta ED° i el de l'ànode o elèctrode de l'esquerra EE°, és a dir, E° = ED° EE°. En alguns casos, la fem d'una pila galvànica coincideix amb E°, tot i que la pila no es trobi en el seu estat estàndard. Això succeeix per a la pila Pb(s)| PbSO4(s)| Na2SO4( c)| Hg2SO4(s)| Hg(l) a 1 bar de pressió. Com que la reacció electroquímica en equilibri que hi té lloc és Pb(s) + Hg2SO4(s) + 2 e(TD) PbSO4(s) + 2 Hg(l) + 2 e (TE), on TD i TE són els terminals dret i esquerre de la pila, respectivament, resulta que E = E° perquè els sòlids i líquids purs a 1 bar són a l'estat estàndard d'activitat unitat, tot i que la dissolució de Na2SO4 no es trobi en el seu estat estàndard.
força electrostàtica
força electrostàtica
Química teòrica
- ca força electrostàtica, n f
- es fuerza electrostática
- en electrostatic force
Química teòrica
Definició
Força que s'exerceix entre dues distribucions de càrrega elèctrica. En el cas més simple, quan cada distribució està constituïda per només una càrrega puntual, la força electrostàtica ve donada per la llei de Coulomb. Si cada distribució conté diverses càrregues puntuals, la força electrostàtica serà la resultant de sumar tots els parells d'interaccions coulòmbiques que es puguin establir entre les dues distribucions. De manera equivalent, quan es tracta de distribucions contínues de càrrega elèctrica, la força electrostàtica és la suma de tots els parells d'interaccions coulòmbiques entre les porcions diferencials de càrrega en què es pot subdividir cada distribució. Si la separació que hi ha entre les dues distribucions de càrrega és molt més gran que la mida de cadascuna d'elles, la força electrostàtica també es pot expressar com la suma de les interaccions entre els diferents ^multipols^ que caracteritzen globalment cada distribució, incloent-hi també els multipols induïts per la pròpia interacció. Les forces electrostàtiques són les forces dominants en les interaccions intermoleculars. Vegeu també ^dipol induït^ i ^polarització dielèctrica^.
força iònica
força iònica
Electroquímica
- ca força iònica, n f
- es fuerza iónica
- en ionic strength
Electroquímica
Definició
Magnitud introduïda en la teoria de Debye-Hückel per a una dissolució electrolítica i que reflecteix l'efecte de la càrrega dels seus ions constituents sobre la interacció iònica. En considerar la molalitat, se simbolitza per Im, la seva unitat és el mol kg1 i es defineix com la meitat del sumatori de les molalitats mi de tots els ions i de la dissolució multiplicades pel quadrat de les seves càrregues zi, és a dir, Im = 1/2 i mi zi2. De forma semblant, si s'opera amb concentracions es designa pel símbol I, la seva unitat és el mol dm3 i es defineix com I = 1/2 i ci zi2, on ci és la concentració de l'ió i. Quan una dissolució és diluïda, s'acompleix que I = 0 Im, on 0 és la densitat del dissolvent, cosa que fa que en el cas de l'aigua (0 = 1 kg dm3) ambdós valors siguin coincidents. La força iònica influeix en el coeficient d'activitat i l'activitat d'un ió, el coeficient d'activitat iònic mitjà i l'activitat d'un electròlit, les solubilitats de sals poc solubles, i les velocitats de les reaccions iòniques i les seves propietats relacionades. Per tal d'evitar tots aquests efectes, cal mantenir la força iònica constant en fer estudis comparatius amb diferents dissolucions electrolítiques.
força nuclear
força nuclear
Termes generals
- ca força nuclear, n f
- es fuerza nuclear
- en nuclear force
Termes generals
Definició
Força atractiva intensa que manté units els protons i els neutrons en el nucli atòmic.
forces de dispersió
forces de dispersió
Química teòrica
- ca forces de dispersió, n f pl
- ca forces de London, n f pl sin. compl.
- es fuerzas de dispersión
- es fuerzas de London
- en dispersion forces
- en London forces
Química teòrica
Definició
Forces d'atracció que s'exerceixen entre molècules, entre àtoms o entre àtoms i molècules i que són degudes a la interdependència intermolecular del moviment dels seus electrons. Apareixen quan una fluctuació en la densitat electrònica d'una molècula produeix la formació d'un dipol instantani; aquest dipol indueix l'aparició d'un altre dipol en una molècula veïna, i els dos dipols instantanis s'atrauen entre si. Les forces de dispersió són importants entre molècules apolars i en àtoms amb configuració electrònica de capes tancades. Així, són les responsables que gasos com l'heli o el nitrogen puguin condensar per donar líquids. F. London va estudiar les forces de dispersió el 1930 usant la mecànica quàntica i en deduí l'expressió. Vegeu també ^dipol induït^.
