fornal
fornal
Metal·lúrgia
- ca fornal, n f
- es fragua
- es horno de caldear
- en hearth furnace
- en mill furnace
Metal·lúrgia
Definició
Forn emprat per escalfar els metalls fins a posar-los roents.
fosa
fosa
Metal·lúrgia
- ca ferro colat, n m
- ca fosa, n f
- es fundición
- es hierro colado
- es hierro fundido
- en cast iron
Metal·lúrgia
Definició
Aliatge siderúrgic amb gran emmotllabilitat i nul·la forjabilitat, amb un contingut en carboni que varia de 2 a 6,7%, silici, manganès i traces de fòsfor i sofre.
fosa blanca
fosa blanca
Metal·lúrgia
- ca fosa blanca, n f
- es fundición blanca
- es hierro fundido blanco
- en white cast iron
Metal·lúrgia
Definició
Fosa que en el procés d'emmotllament s'ha refredat molt ràpidament o bé que conté metalls que formen carburs amb el carboni, com és ara crom, molibdè, vanadi, etc., que donen gran duresa, resistència al desgast i fragilitat a l'aliatge siderúrgic. S'anomena blanca perquè en trencar-se mostra una superfície blanca.
fosa grisa
fosa grisa
Metal·lúrgia
- ca fosa grisa, n f
- es fundición gris
- es hierro fundido gris
- es hierro gris
- en grey cast iron
Metal·lúrgia
Definició
Fosa que en el procés d'emmotllament s'ha refredat lentament o bé que conté silici o algun altre element grafititzant, que facilita la nucleació de làmines o esferes de grafit, la qual cosa dóna mecanitzabilitat i disminueix la sonoritat. S'anomena grisa perquè en trencar-se mostra una superfície grisa.
fosfat
fosfat
Química inorgànica
- ca fosfat, n m
- es fosfato
- en phosphate
Química inorgànica
Definició
Sal de fórmula general M3(PO4)x.
Nota
- Habitualment també es consideren fosfats altres espècies derivades de l'anió fosfat (PO<sub>4</sub><sup>3<signe menys></sup>), com ara el pirofosfat (P<sub>2</sub>O<sub>7</sub><sup>4<signe menys></sup>) o el tripolifosfat (P<sub>3</sub>O<sub>10</sub><sup>5<signe menys></sup>). Es troben a la natura en gran quantitat, principalment en forma de diversos fosfats de calci. El caràcter bàsic de l'anió fosfat és el responsable del seu comportament químic en solució aquosa, PO43− + H2O <dues fletxes> HPO42− + OH−. De fet, l'anió fosfat procedeix de la tercera ionització de l'^àcid fosfòric^, el qual, en ser un ^àcid polipròtic^, experimenta la ionització gradual: H3PO4 <fletxa dreta> H2PO4− + H+ (K1 = 1,1 × 10−2), H2PO4− <fletxa dreta> HPO42− + H+ (K2 = 7,5 × 10−8) i HPO42− <fletxa dreta> PO43− + H+ (K3 = 5,0 × 10−13). Les sals que formen aquests tres anions es coneixen, respectivament, com a primàries o monometàl•liques, secundàries o bimetàl•liques, i terciàries o trimetàl•liques. Malgrat que la tercera dissociació es dóna molt poc i, en conseqüència, la concentració d'ions PO<sub>4</sub><sup>3<signe menys></sup> és molt escassa en comparació dels altres dos, els precipitats formats s'originen gairebé sempre amb l'anió PO<sub>4</sub><sup>3<signe menys></sup>, que és el que forma les sals més insolubles. De fet, la major part dels fosfats són insolubles, amb l'excepció del fosfat d'amoni i els fosfats dels metalls del ^grup 1^. Des del punt de vista industrial, el més important dels fosfats és el fosfat de sodi. El fosfat d'amoni, l'hidrogenfosfat d'amoni i el dihidrogenfosfat d'amoni tenen gran aplicació en la fabricació de fertilitzants. Vegeu també ^fòsfor^ i ^base forta^.
fosfatació
fosfatació
Metal·lúrgia
- ca fosfatació, n f
- es fosfatación
- en phosphatation
- en phosphate coating
Metal·lúrgia
Definició
Revestiment d'una superfície metàl·lica amb fosfat, mitjançant la immersió en àcid fosfòric o sulfats solubles de ferro, níquel i manganès, adient per augmentar l'adherència de les capes de pintura i per facilitar l'afaiçonament per deformació plàstica. L'àcid fosfòric dóna fosfat de ferro, insoluble, i els sulfats solubles es tornen insolubles en presència de ferro.
fosfatasa
fosfatasa
Bioquímica
- ca fosfatasa, n f
- es fosfatasa
- en phosphatase
Bioquímica
Definició
Enzim de la classe de les hidrolases que catalitza la hidròlisi dels enllaços èster fosfòrics, segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 3>. Les fosfatases constitueixen un gran grup d'enzims, molts dels quals són implicats en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari. Han estat dividits en dos grups principals: les fosfomonoesterases i les fosfodiesterases, segons que actuïn, respectivament, sobre monoèsters o sobre dièsters de l'àcid fosfòric. Dintre de les fosfomonoesterases són importants les <i>fosfatases alcalines</i> (que presenten el pH òptim de treball en medi alcalí), les quals es troben en molts teixits animals i en la llet, i les <i>fosfatases àcides</i> (les quals presenten el pH òptim de treball en medi àcid). Entre les fosfodiesterases són importants les desoxiribonucleases, que hidrolitzen el DNA. Les fosfatases que hidrolitzen els àcids nucleics són anomenades sovint <i>nucleases</i>. Les proteïnes fosfatases catalitzen la hidròlisi d'enllaços èster fosfòrics amb els grups hidroxil dels residus de serina, treonina o tirosina de les proteïnes. La seva acció és contrària a la de les proteïnes quinases, en la regulació per fosforilació-desfosforilació. En l'àmbit de la indústria alimentària, l'absència de fosfatases en la llet indica inequívocament que ha estat pasteuritzada o esterilitzada.
fosfatatge
fosfatatge
Electroquímica
- ca fosfatatge, n m
- es fosfatación
- es fosfatización
- en phosphating
Electroquímica
Definició
Procediment per a obtenir una capa de fosfat sobre la superfície d'un material metàl·lic. En la majoria dels casos es realitza el fosfatatge per immersió en circuit obert, però en d'altres s'aplica un corrent anòdic en una cel·la electrolítica (llavors s'anomena fosfatatge electrolític). Les capes de fosfat així produïdes són resistents a la corrosió i presenten una bona adherència per a les pintures. El fosfatage se sol aplicar emprant àcid fosfòric, un fosfat metàl·lic i un accelerador que permet treballar a temperatures relativament baixes, per tal d'obtenir una capa fina de fosfats de ferro i zinc sobre les planxes d'acer d'automòbils (abans de la pintura electroforètica), de neveres i de rentadores. També és aplicable sobre el zinc o l'alumini. Vegeu també ^revestiment de conversió^.
fosfolípid
fosfolípid
Bioquímica
- ca fosfolípid, n m
- es fosfolípido
- en phospholipid
Bioquímica
Definició
Lípid amfipàtic format generalment per dos àcids grassos, un glicerol i un grup fosfat, el qual està unit amb un altre grup d'àtoms que freqüentment conté nitrogen. Els fosfolípids es troben quasi exclusivament en les membranes cel·lulars, especialment en el teixit nerviós i, per hidròlisi, poden lliurar àcid fosfòric.
Nota
-
graf_BIO.doc
Cal triar entre els tres esquemes.
fosfoproteïna
fosfoproteïna
Bioquímica
- ca fosfoproteïna, n f
- es fosfoproteína
- en phosphoprotein
Bioquímica
Definició
Proteïna conjugada que conté el grup fosfat. Generalment l'ortofosfat és present en aquestes proteïnes esterificant grups hidroxil de les cadenes laterals dels aminoàcids serina i treonina. Les caseïnes <alfa grega minúscula> i <beta grega minúscula> de la llet contenen fosfat abundant; una gran part del fosfat de la llet forma part de la caseïna. Són també fosfoproteïnes l'albúmina de la clara d'ou, l'ovovitel·lina del rovell de l'ou, la pepsina i moltes altres.