Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  formigó, n m
  • es  hormigón
  • en  concrete

Química industrial

Definició
Barreja pastosa de ciment pòrtland, sorra i àrids amb aigua, que es fa servir en la construcció. Les proporcions en volum dels components depenen de l'aplicació desitjada, per exemple 1:4:8. En l'aplicació en obra és important que no quedin bombolles d'aire englobades en la massa, d'alta viscositat. Per a evitar-ho es fa vibrar el material amb procediments mecànics com varilles vibradores amb aire comprimit. La posada en obra té lloc mitjançant la tècnica d'encofrat. El formigó armat s'encofra en estructures que tenen a l'interior estructures de varilles de ferro. L'estructura que es crea pot resistir els esforços de tracció i flexió, uns esforços que el formigó sol no podria resistir. Els formigons actuals es preparen en grans instal•lacions, des de les quals es reparteix el material a les diferents obres amb camions formigonera amb cisternes rotatòries que mantenen el formigó homogeni i sense que solidifiqui.
  • ca  formil, n m
  • es  formilo
  • en  formyl
  • for  −CHO

Química orgànica

Definició
Radical que es troba com a funció secundària en un compost orgànic.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid 2-formilpropanoic (CH3CH(CHO)COOH).
  • ca  formilació, n f
  • es  formilación
  • en  formylation

Química orgànica

Definició
Reacció mitjançant la qual s'introdueix un ^formil^ en una molècula orgànica.

Nota

  • Com que el carboni carbonílic d'un derivat d'^àcid carboxílic^ es comporta com un electròfil, és possible la formilació de compostos que es comporten com a nucleòfils. Per exemple, la formilació de l'etilamina amb clorur de formil: CH3CH2NH2 + ClCHO <fletxa dreta> CH3CH2NHCHO + HCl.
  • ca  formol, n m
  • es  formol
  • en  formol

Química orgànica

Definició
Solució aquosa al 37 % en pes de ^formaldehid^ que es presenta com un líquid incolor i té un punt de fusió de −118 ºC i un punt d'ebullició d'entre 96 ºC i 98 ºC.

Nota

  • Té una densitat d'1,09 g/cm3. És miscible en aigua i fa una olor irritant i sufocant. S'estabilitza amb metanol al 9-15 % per evitar-ne la ^polimerització^. Té utilitat com a intermedi en l'obtenció de colorants, resines fenòliques o èsters, i es fa servir com a desinfectant d'habitatges, de vaixells i d'utensilis; com a germicida i fungicida de vegetals, de líquids per embalsamar, de conservants, de curtits i de preparats farmacèutics, i com a enduridor en fotografia.
  • ca  fórmula, n f
  • es  fórmula
  • en  formula

Termes generals

Definició
Expressió gràfica de la constitució i estructura d'una espècie química. Està formada bàsicament pels símbols dels elements, xifres en subíndex que indiquen quantes vegades cal considerar-los repetits, ratlles que indiquen els enllaços i altres signes que hi afegeixen informació. Totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies que representen.
  • ca  fórmula de Boltzmann, n f
  • es  fórmula de Boltzmann
  • en  Boltzmann's formula

Química física

Definició
Expressió que relaciona l'^entropia^ d'un sistema i el nombre d'estats microscòpics accessibles pel sistema, W, mitjançant la ^constant de Boltzmann^: S = k ln W. Boltzmann va fer una interpretació microscòpica de l'entropia per a sistemes aïllats que la lliga amb el desordre molecular, un concepte associat al nombre de microestats accessibles en un macroestat determinat. Com que el bescanvi de calor depèn de com s'ocupen els nivells d'energia o microestats en un macroestat donat, l'augment d'entropia en un procés irreversible està associat a la distribució més probable de molècules entre els diferents microestats. Aquesta distribució serà la que faci màxima la probabilitat termodinàmica i, per tant, l'entropia. Aquesta interpretació permet veure la calor, relacionada amb l'entropia, com una manera de bescanviar energia de forma desordenada que es mostra més eficient a mesura que disminueix la temperatura, ja que les molècules tendeixen a ocupar els nivells de mínima energia i, per tant, qualsevol aportació d'energia en forma de calor desordenarà molt més les molècules entre els nivells (augmentarà l'entropia) com més baixa sigui la temperatura. Encara que aquesta visió microscòpica de l'entropia sigui adequada per a sistemes aïllats de molècules sense interacció i ideals, es pot generalitzar a sistemes tancats reals i amb molècules que interaccionen en funció de pi, la probabilitat que el sistema es trobi en un dels microestats compatibles amb el macroestat considerat. Així, l'entropia es pot calcular com S = −k ∑ pi ln pi, en la qual, per a sistemes aïllats a energia i volum constants, totes les probabilitats són iguals, ja que només depenen de l'energia del microestat, i s'obté la fórmula de Boltzmann. Aquesta expressió defineix la possibilitat de tenir un sistema macroscòpic en una gran varietat de formes segons els estats dels seus components microscòpics i s'utilitza en molts altres camps com ara en l'ecologia per a la diversitat d'un ecosistema.
  • ca  fórmula de Lewis, n f
  • ca  estructura de Lewis, n f sin. compl.
  • es  estructura de Lewis
  • es  fórmula de Lewis
  • en  electron dot structure
  • en  Lewis formula
  • en  Lewis structure

Química teòrica

Definició
Representació simplificada, segons el procediment proposat per G. N. Lewis, de l'estructura electrònica d'un àtom, d'una molècula o d'un ió. En el cas d'un àtom s'escriu el símbol de l'element químic per representar el nucli i els electrons de les capes internes. Els electrons de valència s'indiquen mitjançant punts que es col·loquen a les quatre cares del quadrat que envolta el símbol de manera que estiguin al màxim de separats entre si i amb un màxim de dos punts a cada cara. Així, els àtoms de clor, d'oxigen i d'hidrogen que tenen 7, 6 i 1 electrons de valència, respectivament, es representen per: <expressió 84>. La fórmula de Lewis d'una molècula s'obté combinant les fórmules de Lewis dels àtoms que la formen i substituint per una línea cada parell d'electrons compartits. Així, les molècules de clorur d'hidrogen (HCl) i d'aigua (H2O) es representen segons: <expressió 85>. Algunes molècules poden presentar vàries fórmules de Lewis equivalents entre si (són anomenades estructures ressonants). La construcció de les fórmules de Lewis moleculars seguint el criteri que cada àtom tendeix a envoltar-se de 8 electrons (la regla de l'octet) per adquirir l'estructura del gas noble més proper constitueix la teoria de l'enllaç químic.de Lewis. La fórmula de Lewis d'un ió es construeix a partir de la fórmula de Lewis de l'àtom del qual prové afegint o traient els electrons que correspongui. La càrrega electrònica de l'ió s'indica posant-hi al costat tants signes negatius o positius com electrons tingui en excés o en defecte, respectivament. El conjunt es tanca a dins d'un claudàtor. La fórmula de Lewis d'un compost iònic, com és el cas del clorur de magnesi (MgCl2), s'escriu posant de costat les fórmules de Lewis del ions que el formen: <expressió86>.
  • ca  fórmula empírica, n f
  • es  fórmula empírica
  • en  empirical formula

Termes generals

Definició
Fórmula química més senzilla que expressa el nombre relatiu d'àtoms de cada classe que conté una molècula. Els nombres que figuren en una fórmula empírica han de ser enters.
  • ca  fórmula molecular, n f
  • es  fórmula molecular
  • en  molecular formula

Termes generals

Definició
Fórmula química que indica el nombre absolut d'àtoms de cada classe que conté una molècula. Una fórmula molecular és sempre un múltiple d'una ^fórmula empírica^.
  • ca  formulació, n f
  • es  formulación
  • en  formulation

Química industrial

Definició
1. Conjunt de regles de nomenclatura química que permeten passar de la denominació química d'una substància a la ^fórmula^, i viceversa. 2. Conjunt d'instruccions sobre la composició i forma de preparació d'un ^producte formulat^.