β-hidroxibutiraldehid
β-hidroxibutiraldehid
Química orgànica
- ca aldol, n m
- ca acetaldol, n m sin. compl.
- ca 3-hidroxibutanal, n m sin. compl.
- ca β-hidroxibutiraldehid, n m sin. compl.
- es acetaldol
- es aldol
- es 3-hidroxibutanal
- es β-hidroxibutiraldehído
- en acetaldol
- en aldol
- en 3-hydroxybutanal
- en β-hydroxybutyraldehyde
- for CH3CH(OH)CH2CHO
Química orgànica
Definició
Aldol de cadena de quatre carbonis que es presenta com un líquid viscós.
Nota
- És miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics. A pressió reduida, de 20 mm de mercuri, té un punt d'ebullició de 83 ºC i es descompon al voltant de 85 ºC, i dóna ^crotonaldehid^ i aigua. És obtingut per condensació aldòlica de l'acetaldehid. Les seves principals aplicacions són la síntesi d'accelerants de vulcanització i d'antioxidants per al cautxú, la flotació de minerals i com a dissolvent.
hidròxid
hidròxid
Química inorgànica
- ca hidròxid, n m
- es hidróxido
- en hydroxide
Química inorgànica
Definició
Compost de fórmula general M(OH)n, en què <i>M</i> és un metall.
Nota
- Segons la naturalesa del metall, si és més o menys electropositiu, l'hidròxid es comporta en solució aquosa com una ^base forta^ o com una ^base feble^. Així, els hidròxids dels metalls més electropositius, els del grup 1, són tots bases fortes. En passar als metalls del grup 2, ja hi ha una gradació des d'una base forta (Ba(OH)<sub>2</sub>) fins a un ^amfòter^ (Be(OH)<sub>2</sub>). A mesura que es va avançant cap a la dreta de la taula periòdica dels elements i els metalls es van fent menys electropositius, els hidròxids es van fent menys bàsics fins a esdevenir amfòters. Quan el metall esdevé encara menys electropositiu, s'arriba a un punt on els cations metàl•lics corresponents no formen hidròxids, sinó que formen ^òxids àcids^. Des del punt de vista industrial, el més important de tots els hidròxids és l'^hidròxid de sodi^.
hidròxid de potassi
hidròxid de potassi
Química inorgànica
- ca hidròxid de potassi, n m
- ca potassa càustica, n f sin. compl.
- es hidróxido de potasio
- es potasa cáustica
- en caustic potassa
- en potassium hydroxide
- for KOH
Química inorgànica
Definició
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, soluble en aigua, amb un punt de fusió de 360 ºC i un punt d'ebullició de 1.320 ºC
Nota
- Absorbeix diòxid de carboni i humitat de l'aire ambient. S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur de potassi, en instal•lacions similars a les de l'electròlisi del clorur de sodi. Es fa servir principalment com a agent de saponificació per a sabons líquids, com a agent de blanqueig i en la producció d'àcid oxàlic i de iodur potàssic, additiu de la sal comuna. La denominació <i>potassa càustica</i> és un nom comú.
hidròxid de sodi
hidròxid de sodi
Química inorgànica
- ca hidròxid de sodi, n m
- ca sosa càustica, n f sin. compl.
- es hidróxido de sodio
- es sosa cáustica
- en caustic soda
- en sodium hydroxide
- for NaOH
Química inorgànica
Definició
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, molt higroscòpic, amb un punt de fusió de 318 ºC i un punt d'ebullició de 1.390 ºC.
Nota
- Absorbeix fàcilment diòxid de carboni de l'aire i es carbonata en superfície. És un producte químic bàsic de gran importància industrial. Tot i que s'havia obtingut per la ^caustificació^ del carbonat de sodi, actualment s'obté per l'electròlisi del clorur de sodi. S'utilitzen tres tipus principals de ^cel•les electrolítiques^; la cel·la de diafragma, la cel·la de membrana i la cel·la de mercuri. En la ce·la de diafragma i la cel·la de membrana, les reaccions que tenen lloc són 2 H2O(l) + 2 e− <fletxa dreta> H2(g) + 2 OH−(aq) i 2 Cl−(aq) − 2 e− <fletxa dreta> Cl2(g) i la solució del càtode es va enriquint en hidròxid de sodi. La diferència entre ambdues cel•les electrolítiques és la puresa de la solució d'hidròxid de sodi que s'obté, però en ambdós casos s'obté clor i hidrogen com a subproductes. En la cel•la de mercuri s'utilitza un càtode de mercuri, la qual cosa varia el potencial de reducció de l'ió Na<sup>+</sup> i fa que es redueixi abans que l'ió H<sup>+</sup>. Així, la reacció global que té lloc és Na+(aq) + Hg(l) + e− <fletxa dreta> Na(Hg) i Cl−(aq) − e− <fletxa dreta> ½ Cl2(g). En aquest cas s'obté una amalgama de sodi metàl•lic amb mercuri, i clor com a subproducte. Aquesta amalgama es fa reaccionar amb aigua segons 2 Na(Hg) + 2 H2O(l) <fletxa dreta> 2 Na+(aq) + 2 OH−(aq) + H2(g) + 2 Hg(l) i de nou s'obté una solució d'hidròxid de sodi i hidrogen com a subproducte. Es fa servir principalment per les seves propietats de base, en la neutralització de solucions àcides, en reaccions de saponificació, en la metal•lúrgia de l'alumini i com a regenerador de les columnes de ^bescanvi iònic^. L'hidròxid de sodi es comercialitza en forma sòlida, en bidons que s'han omplert a fusió, i en escames. Es comercialitza també en solució concentrada del 50% i en solucions més diluïdes. La denominació sosa càustica és un nom comú.
hidroxiimino
hidroxiimino
Química orgànica
- ca hidroxiimino, n m
- ca grup hidroxiimino, n m sin. compl.
- es grupo hidroxiimino
- en hydroxyimino group
- for =NOH
Química orgànica
Definició
Grup funcional divalent amb un hidroxil enllaçat a un àtom de nitrogen, el qual té la valència lliure.
Nota
- Vegeu també ^oxima^.
hidroxiimino-
hidroxiimino-
Química orgànica
- ca hidroxiimino-
- es hidroxiimino-
- en hydroxyimino-
Química orgànica
Definició
Prefix que es fa servir per designar un ^hidroxiimino^ quan no és el grup principal d'un compost.
Nota
- Per exemple, en l'àcid 3-hidroxiiminopropanoic (HON=CCH2CH2COOH).
hidroxil
hidroxil
Química orgànica
- ca hidroxil, n m
- ca grup hidroxi, n m sin. compl.
- es grupo hidroxilo
- es hidroxilo
- en hydroxy group
- for −OH
Química orgànica
Definició
Grup funcional característic dels alcohols.
hidrur
hidrur
Química inorgànica
- ca hidrur, n m
- es hidruro
- en hydride
Química inorgànica
Definició
Compost que resulta de la combinació d'un element amb hidrogen.
hidrur metàl·lic
hidrur metàl·lic
Química inorgànica
- ca hidrur metàl·lic, n m
- es hidruro metálico
- en metal hydride
Química inorgànica
Definició
Hidrur en què l'element combinat amb l'hidrogen és un metall.
Nota
- Atès que l'hidrogen és l'element més electronegatiu, es considera que presenta estat d'oxidació -1. Per això, en la fórmula d'un hidrur metàl•lic el metall s'escriu a l'esquerra (menys electronegatiu) i l'hidrogen a la dreta (més electronegatiu). Els hidrurs metàl•lics són compostos rars, un dels pocs casos en què l'hidrogen es presenta amb estat d'oxidació -1, en lloc del seu estat d'oxidació habitual, +1. N'és un exemple l'hidrur de calci (CaH2).
hidrur no metàl·lic
hidrur no metàl·lic
Química inorgànica
- ca hidrur no metàl·lic, n m
- es hidruro no metálico
- en non-metal hydride
Química inorgànica
Definició
Hidrur en què l'element combinat amb l'hidrogen és un no-metall.
Nota
- En funció de l'electronegativitat del no-metall, es diferencia entre els hidrurs de caràcter àcid i els hidrurs que no són àcids. D'una banda, els hidrurs de caràcter àcid estan formats per la combinació de l'hidrogen amb un no-metall més electronegatiu que ell. Es caracteritzen perquè el no-metall presenta l'estat d'oxidació negatiu i s'escriu a la dreta en la fórmula, mentre que l'hidrogen té l'estat d'oxidació +1 i cal escriure'l a l'esquerra. Quan aquests hidrurs es dissolen en aigua, la solució resultant té propietats àcides, i per això es consideren ^hidràcids^. N'és un exemple el fluorur d'hidrogen (HF). D'altra banda, quan l'hidrogen es combina amb elements no metàl•lics situats a la seva esquerra en la sèrie d'electronegativitats, s'obtenen hidrurs que en solució aquosa no són àcids. Aquests hidrurs són els dels elements no metàl•lics del grup 13, el grup 14 i el grup 15 de la taula periòdica dels elements. En són exemples el borà (BH3), el metà (CH4) i l'amoníac (NH3).