Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació
  • ca  higroscòpic -a, adj
  • es  higroscópico
  • en  hygroscopic

Química inorgànica

Definició
Dit del sòlid que absorbeix aigua de l'atmosfera que l'envolta sense esdevenir líquid.
  • ca  hiperconjugació, n f
  • es  hiperconjugación
  • en  hyperconjugation

Química orgànica

Definició
Fenomen de ressonància que consisteix en el desplaçament dels electrons d'un enllaç σ carboni-hidrogen cap a un centre contigu, sovint un carboni que té un ^orbital p^ buit.

Nota

  • Juntament amb l'^efecte inductiu^, és un dels motius de la major estabilitat dels carbocations terciaris respecte dels carbocations secundaris i carbocations primaris. En els carbocations terciaris tots els enllaços carboni-hidrogen adjacents al carboni que suporta la càrrega positiva poden experimentar aquest efecte. La hiperconjugació amb pèrdua d'enllaç serveix per explicar l'estabilitat relativa dels alquens substituïts (tetrasubstituïts > trisubstituïts > disubstituïts > monosubstituïts), ja que es trenca un dels enllaços covalents.
  • ca  hiperpolaritzabilitat, n f
  • es  hiperpolarizabilidad
  • en  hyperpolarizability

Química teòrica

Definició
Paràmetre que, juntament amb la ^polaritzabilitat elèctrica d'una molècula^, caracteritza la tendència de la distribució de càrrega elèctrica d'una molècula a deformar-se quan se sotmet a un camp elèctric extern. A diferència de la polaritzabilitat elèctrica d'una molècula, les hiperpolaritzabilitats només tenen importància quan el camp elèctric aplicat és molt intens. En l'expressió del moment dipolar induït en funció de la intensitat del camp elèctric que l'ha creat, les hiperpolaritzabilitats són els factors de proporcionalitat que multipliquen cadascun dels termes no lineals del camp (β, γ...).
  • ca  hipoclorit de sodi, n m
  • es  hipoclorito de sodio
  • en  sodium hypochlorite

Química industrial

Definició
Sal de fórmula NaClO que s'obté en dissolució aquosa mitjançant la reacció del clor gas, residual o fresc, de les plantes d'electròlisi de clorur de sodi, amb una dissolució d'hidròxid de sodi obtingut a les mateixes plantes. La reacció, expressada en forma iònica, és <EXPRESSIÓ 48>. Amb aquesta reacció s'obté el lleixiu.
  • ca  histèresi, n f
  • es  histéresis
  • en  hysteresis

Enginyeria química

Definició
Fenomen pel qual un sistema presenta, en un instant donat, un estat que depèn no solament de la variable d'entrada, sinó també de l'estat anterior del sistema. La representació gràfica de la histèresi, quan l'entrada és periòdica, constitueix el <i>cicle d'histèresi</i>.
  • ca  histidina, n f
  • ca  àcid 2-amino-1H-imidazol-4-propanoic, n m sin. compl.
  • es  histidina
  • en  2-amino-3-(1H-imidazol-4-yl)-propanoic acid
  • en  histidine
  • sbl  H
  • sbl  His

Bioquímica

Definició
Aminoàcid heterocíclic de caràcter alcalí, amb una cadena lateral imidazole (pK<sub>R</sub> = 6,04), de fórmula racional ?????. És essencial per a molts animals, però probablement no per a l'ésser humà. La seva biosíntesi es única, ja que es produeix a partir del fosforibosilpirofosfat, precursor també de la síntesi de purines i pirimidines. El seu catabolisme passa per la conversió a àcid glutàmic. És un precursor de la histamina, i es troba abundantment dins la molècula d'hemoglobina. En el centre actiu dels enzims, sol participar en la catàlisi àcid-base com a donador o acceptor de protons.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  hexametilendiamina, n f
  • ca  HMDA, n f sigla
  • es  hexametilendiamina
  • es  HMDA sigla
  • en  hexamethylenediamine
  • en  HMDA sigla

Química industrial

Definició
Sòlid de fórmula H2N-(CH2)6-NH2 amb un punt de fusió de 42ºC. S'obté per un procés de Rhône-Poulenc mitjançant la hidrogenació de l'^adiponitril^ amb un catalitzador de níquel suspès en una solució d'hidròxid de sodi. La reacció té lloc a 70ºC i 20 bar. Polimeritza per condensació amb l'àcid adípic, amb la qual cosa s'obté el niló 6,6. <i>Hexametilendiamina</i> és el nom comú de l'1,6 diaminohexà.
  • ca  holmi, n m
  • es  holmio
  • en  holmium
  • sbl  Ho

Química inorgànica

Definició
Element desè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 67 i massa atòmica 164,93

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, dels quals un és estable, <sup>165</sup>Ho. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.461 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.600 ºC. És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. És bastant reactiu en condicions ambientals. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. La gran dificultat d'obtenir el metall pur fa que no se'n conegui cap aplicació.
  • ca  holoenzim, n m
  • es  holoenzima
  • en  holoenzyme

Enginyeria química

Definició
Enzim actiu format per una molècula enzimàtica inactiva, o apoenzim, i el seu cofactor.
  • ca  holoproteïna, n f
  • es  holoproteína
  • en  holoprotein

Bioquímica

Definició
Proteïna constituïda únicament per aminoàcids.