índex de volum
índex de volum
Indústria paperera
- ca volum específic, n m
- ca índex de volum, n m sin. compl.
- es índice de volumen
- es volumen específico
- en bulk
- en volume index
Indústria paperera
Definició
Volum en cm<sup>3</sup> que ocupa un gram de paper considerat en fulls superposats. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57008. És la magnitud inversa de la densitat.
índex dièsel
índex dièsel
Química industrial
- ca índex dièsel, n m
- ca ID, n m sigla
- es índice diesel
- es ID sigla
- en diesel index
- en DI sigla
Química industrial
Definició
Índex que mesura el comportament d'un gasoil per al seu ús com a carburant dièsel. Ve donat per ID = (0,32 + 0,018 PA)•(sp. gr. 15-15), on <i>PA</i> és el ^punt d'anilina^ en graus centígrads i <i>sp. gr.</i> és la ^gravetat específica^.
índex volumètric de fangs
índex volumètric de fangs
Medi ambient
- ca índex volumètric de fangs, n m
- ca IVF, n m sigla
- es índice volumétrico de fangos
- es IVF sigla
- en sludge volume index
- en SVI sigla
Medi ambient
Definició
Volum que ocupa un gram de sòlids en suspensió del licor mesclat, en pes sec, després de 30 minuts de sedimentació en un ^con Imhoff^. S'utilitza en el seguiment de les depuradores pel ^procés de fangs activats^. L'índex volumètric de fangs indica la capacitat de sedimentar del fang; perquè la decantació del fang sigui correcta, els valors han d'estar entre 80 i 120 ml/g.
indi
indi
Química inorgànica
- ca indi, n m
- es indio
- en indium
- sbl In
Química inorgànica
Definició
Element quart del grup 13 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 49 i massa atòmica 114,82.
Nota
- Se'n coneixen fins a trenta-set isòtops, dels quals només dos són estables, <sup>113</sup>In i <sup>115</sup>In. Es presenta com un metall de color gris, amb un punt de fusió de 157 ºC i un punt d'ebullició de 2.080 ºC. És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals de zinc. S'obté com a subproducte en el tractament de minerals de zinc. Químicament, té un comportament ácid-base menys ^amfòter^ i més bàsic que l'alumini. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és en aliatges i components electrònics.
indi
indi
Química industrial
- ca anyil, n m
- ca blau d'indi, n m
- ca indi, n m
- es añil
- es azul índigo
- en indigo blue
Química industrial
Definició
Colorant blau obtingut des de l'antiguitat a partir de plantes de la família de les papilionàcies, com el glast, mitjançant la hidròlisi i l'oxidació a l'aire de l'indican, un glucòsid extret de l'anyil. Des de la seva síntesi, feta per Bayer el 1890, es produeix per via sintètica a partir de l'anilina i a través de la fenilglicina. L'anyil és el colorant blau de la roba texana. Del segle XV al segle XVIII es va produir a Occitània un colorant similar amb el nom de <i>pastel</i>. La porpra de Tir, un colorant molt preuat a la Roma clàssica que s'obté d'un mol•lusc marí, té una estructura similar a la de l'anyil.
indicació instrumental
indicació instrumental
Química analítica
- ca indicació instrumental, n m
- es indicación instrumental
- en instrumental indication
Química analítica
Definició
Procediment amb què es pot mesurar la variació d'una propietat fisicoquímica en el decurs d'una valoració; subministra informació completa de la valoració, a diferència de l'indicador, que només detecta el punt final. Les tècniques més emprades amb aquest tipus d'indicadors són la valoració colorimètrica, la valoració espectrofotomètrica, la valoració potenciomètrica, la valoració conductimètrica, la valoració amperomètrica, la valoració coulombimètrica, etc.
indicador
indicador
Química analítica
- ca indicador, n m
- ca indicador visual, n m sin. compl.
- es indicador
- es indicador visual
- en indicator
- en visual indicator
Química analítica
Definició
Substància emprada en una valoració per tal de detectar-ne el punt final a través de la variació d'una propietat física visual. La propietat física visual que varia pot ser el color, la fluorescència o la terbolesa.
indicador àcid-base
indicador àcid-base
Química analítica
- ca indicador acidobàsic, n m
- ca indicador àcid-base, n m sin. compl.
- ca indicador de pH, n m sin. compl.
- es indicador ácido-base
- es indicador de pH
- en acid-base indicator
- en pH indicator
Química analítica
Definició
Indicador de color que s'utilitza per a la determinació del pH i en una valoració acidobàsica. Habitualment, és un compost orgànic de massa molecular relativa prou elevada, que en aigua o en altres dissolvents es comporta o com un àcid feble o com una base feble, segons: HIn (color àcid) <fletxa dreta> H+ + In− (color bàsic), o bé In (color bàsic) + H2O <fletxa dreta> HIn+ + OH− (color àcid). En ambdues situacions, el color de les dues estructures implicades en l'equilibri químic és diferent. L'espècie predominant, i en conseqüència, el color, depenen del pH del medi. Es poden distingir tres grans grups d'indicadors acidobàsics segons el tipus de compost que siguin. Les ftaleïnes són, generalment, indicadors acidobàsics monocolors incolors en medi àcid. Totes les ftaleïnes són solubles en etanol, però algunes ho són en aigua i altres no. La més coneguda és la ^fenolftaleïna^. Les sulfonftaleïnes són indicadors acidobàsics que solen presentar dos intervals de viratge, el primer en medi àcid i el segon en medi neutre o moderadament bàsic. Són solubles en etanol, però se'n sol usar la sal de sodi, ja que les sulfonftaleïnes són prou àcides com per modificar lleugerament el pH del medi. La més coneguda és la fenolsulfonftaleïna o vermell de fenol. La substitució dels hidrògens dels anells fenòlics per halògens o per grups alquílics permeten una gran varietat d'indicadors que difereixen entre si tant en el color com en l'interval de viratge. Alguns compostos amb el grup azo són indicadors acidobàsics que canvien de color per la protonització o desprotonització d'un nitrogen del grup azo. El més conegut és el l'heliantina o taronja de metil.
Nota
-
taules_QA1: OAA: ok, però ordenar per ordre creixent d'interval de viratge.
graf_QA1 les següents imatges:
indicador del grup de la ftaleïna. llegenda: fenolftaleïna
indicador del grup de la sulfonftaleïna. llegenda: vermell de fenol
indicador azoic. llegenda: taronja de metil
indicador acidobàsic
indicador acidobàsic
Química analítica
- ca indicador acidobàsic, n m
- ca indicador àcid-base, n m sin. compl.
- ca indicador de pH, n m sin. compl.
- es indicador ácido-base
- es indicador de pH
- en acid-base indicator
- en pH indicator
Química analítica
Definició
Indicador de color que s'utilitza per a la determinació del pH i en una valoració acidobàsica. Habitualment, és un compost orgànic de massa molecular relativa prou elevada, que en aigua o en altres dissolvents es comporta o com un àcid feble o com una base feble, segons: HIn (color àcid) <fletxa dreta> H+ + In− (color bàsic), o bé In (color bàsic) + H2O <fletxa dreta> HIn+ + OH− (color àcid). En ambdues situacions, el color de les dues estructures implicades en l'equilibri químic és diferent. L'espècie predominant, i en conseqüència, el color, depenen del pH del medi. Es poden distingir tres grans grups d'indicadors acidobàsics segons el tipus de compost que siguin. Les ftaleïnes són, generalment, indicadors acidobàsics monocolors incolors en medi àcid. Totes les ftaleïnes són solubles en etanol, però algunes ho són en aigua i altres no. La més coneguda és la ^fenolftaleïna^. Les sulfonftaleïnes són indicadors acidobàsics que solen presentar dos intervals de viratge, el primer en medi àcid i el segon en medi neutre o moderadament bàsic. Són solubles en etanol, però se'n sol usar la sal de sodi, ja que les sulfonftaleïnes són prou àcides com per modificar lleugerament el pH del medi. La més coneguda és la fenolsulfonftaleïna o vermell de fenol. La substitució dels hidrògens dels anells fenòlics per halògens o per grups alquílics permeten una gran varietat d'indicadors que difereixen entre si tant en el color com en l'interval de viratge. Alguns compostos amb el grup azo són indicadors acidobàsics que canvien de color per la protonització o desprotonització d'un nitrogen del grup azo. El més conegut és el l'heliantina o taronja de metil.
Nota
-
taules_QA1: OAA: ok, però ordenar per ordre creixent d'interval de viratge.
graf_QA1 les següents imatges:
indicador del grup de la ftaleïna. llegenda: fenolftaleïna
indicador del grup de la sulfonftaleïna. llegenda: vermell de fenol
indicador azoic. llegenda: taronja de metil
indicador aniònic
indicador aniònic
Química analítica
- ca indicador aniònic, n m
- es indicador aniónico
- en anionic indicator
Química analítica
Definició
Indicador d'adsorció que s'adsorbeix sobre el precipitat quan les micel·les passen de ser negatives a positives en el punt d'equivalència. En general són sals sòdiques derivades de la fluoresceïna, essent el més conegut el fluoresceïnat sòdic, el qual presenta un viratge de verd a rosa. La introducció d'àtoms d'halogen en l'estructura del fluoresceïnat sòdic fa que la molècula sigui més polaritzable i, consegüentment, els derivats halogenats s'adsorbeixen més intensament sobre els precipitats col·loïdals. En són exemples, el diclorofluoresceïnat i l'eosinat sòdics.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok, però canviar noms pels que hi diu a sota.
