Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació
  • ca  índex antidetonant, n m
  • ca  índex d'antidetonància, n m
  • es  índice antidetonante
  • en  anti-knock rating

Química industrial

Definició
Vegeu ^nombre d'octà^.
  • ca  índex d'octà, n m
  • ca  nombre d'octà, n m sin. compl.
  • ca  NO, n m sigla
  • es  NO
  • es  número de octano
  • en  octane number
  • en  ON

Química industrial

Definició
Nombre que mesura la resistència a l'autoignició per pressió de les gasolines. Quasevol barreja d'un hidrocarbur amb aire s'inflama espontàniament quan es comprimeix per sobre d'un valor crític de pressió. Aquest comportament és indesitjable, perquè sotmet els motor d'explosió a esforços mecànics intensos en moments no adequats, perquè aquests motors estan dissenyats per tal que la barreja cremi mitjançant la guspira generada en la bugia, i no abans o després. La detonància d'un hidrocarbur o d'una barreja es mesura amb el valor del nombre d'octà mitjançant assaigs en motors normalitzats. L'isooctà és molt poc detonant i se li assignà arbitràriament el valor 100, mentre que l'n-heptà és molt detonant i se li assignà el valor 0. El nombre d'octà d'un determinat carburant és la proporció d'isooctà en una barreja isooctà-n-heptà que detoni igual que el carburant que s'assaja. Hi ha diferents procediments de realització de l'assaig: el nombre d'octà Research fa l'assaig a 600 revolucions per minut, mentre que el nombre d'octà Motor ho fa a 900. Per a la major part de substàncies és més alt el valor del nombre d'octà Motor, i és el valor que habitualment figura en les gasolines comercials. Als Estats Units és habitual donar el valor de l'^índex d'antidetonància^. El disseny de motors d'altes prestacions i que satisfacin els requeriments mediambientals han portat a dissenyar carburants amb alt nombre d'octà i sense additius indesitjables. El fet que un additiu antidetonant clàssic era el ^plom tetraetil^, prohibit a partir de 2001 i substituït per additius oxigenats, com el metil terbutil èter, l'etil ter-butil èter o el teramilmetilèter. Moltes substàncies que són més antidetonants que l'isooctà, i per tant tenen un nombre d'octà superior a 100, es determinen per altres mètodes d'assaig. Vegeu també ^carburant oxigenat^.
  • ca  índex d'oxidació, n m
  • es  índice de oxidación
  • en  oxidation index

Termes generals

Definició
Índex que avalua el grau d'oxidació d'un element en els compostos en els quals forma part.
  • ca  índex de biodegradabilitat, n m
  • es  índice de biodegradabilidad
  • en  biodegradability index

Medi ambient

Definició
Quocient entre la demanda bioquímica d'oxigen i la demanda total d'oxigen que indica la biodegradabilitat aeròbica d'un compost. Uns valors de l'índex de biodegradabilitat per sobre de 0,4 són representatius de compostos biodegradables, mentre que uns valors per sota de 0,2 indiquen que el compost estudiat és difícilment biodegradable; per a valors intermedis, cal un estudi més detallat. Tot i que el valor de l'índex de biodegradabilitat sigui favorable, la biodegradació d'un compost depèn fortament de les condicions ambientals.
  • ca  índex de cetà, n m
  • ca  IC, n m sigla
  • es  índice de cetano
  • es  IC sigla
  • en  cetane index
  • en  CI sigla

Química industrial

Definició
Índex que mesura el comportament d'autoinflamació d'un gasoil. Fa referència a la proporció de cetà en una barreja cetà-alfametilnaftalè que té un ^lapse d'ignició^ igual que el carburant que s'assaja. El cetà té un lapse d'ignició molt baix i se li assignà arbitràriament el valor 100, mentre que l'alfametilnaftalè té un lapse molt elevat i se li assignà el valor 0. Els motors molt revolucionats requereixen índexs de cetà de l'ordre de 45 o més. Els hidrocarburs aromàtics allarguen el lapse d'ignició i, per tant, rebaixen l'índex de cetà, mentre que els hidrocarburs alifàtics l'augmenten.
  • ca  índex de Cobb, n m
  • es  índice Cobb
  • en  Cobb index

Indústria paperera

Definició
Nombre que indica la quantitat d'aigua, expressada en grams, que pot absorbir una cara de cartó o paper d'1 m<sup>2</sup> de superfície, exposada a l'acció d'una capa d'aigua de 25 mm d'alçada durant 60 s (Cobb<sub>60</sub>) o 30 s (Cobb<sub>30</sub>) i a 20 ºC de temperatura. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57108:1974.
  • ca  nombre de coordinació, n m
  • ca  índex de coordinació, n m sin. compl.
  • es  índice de coordinación
  • es  número de coordinación
  • en  coordination number

Química inorgànica

Definició
1. Nombre d'àtoms donadors enllaçats a un àtom metàl•lic central en un ^complex^. Per als metalls del bloc <i>d</i>, els nombres de coordinació més comuns són 2, 4 i 6, encara que també es coneixen exemples de 3, 5, 7, 8 i 9. Els lantànids en general presenten nombres de coordinació més elevats que els metalls del bloc <i>d</i>, per exemple [Ce(H<sub>2</sub>O)<sub>9</sub>]<sup>3+</sup> enfront de [Mn(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>]<sup>2+</sup>. El nombre de coordinació pot esdevenir una mica ambigu quan no tots els enllaços de la molècula tenen la mateixa distància. Per exemple, [Cu(NH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>]<sup>2+</sup> és un octaedre distorsionat amb quatre enllaços Cu-N a 207 pm i dos enllaços Cu-N a 262 pm, i és per això que moltes vegades s'assigna un nombre de coordinació 4 per al Cu<sup>2+</sup>. 2. Nombre d'àtoms o ions que són els veïns més propers d'un àtom o d'un ió determinat en una ^xarxa cristal•lina^. En el cas particular d'un ^cristall iònic^, el nombre de coordinació fa referència als ions de signe oposat que envolten un ió determinat. El seu valor depèn del tipus de xarxa cristal•lina que el sòlid hagi adoptat i es pot determinar mitjançant difracció de raigs X. En el cristall de clorur de sodi, el nombre de coordinació de l'ió Na<sup>+</sup> és 6. En canvi, en el cristall de diòxid de silici, el nombre de coordinació del silici és 4 i el de l'oxigen és 2. El nombre de coordinació en els metalls és normalment 8 o 12. Vegeu també ^xarxa de Bravais^.
  • ca  índex de permanganat, n m
  • es  índice de permanganato
  • en  permanganate index

Indústria paperera

Definició
Nombre de cm<sup>3</sup> de dissolució 0'02 mols/L de permanganat de potassi consumits per 1 g de pasta de paper seca. Indica el grau de deslignificació de les pastes químiques amb un contingut de lignina inferior al 6%. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57018:1983.
  • ca  índex de refracció, n m
  • es  índice de refracción
  • en  refractive index
  • sbl  n

Química física

Definició
Quocient entre la velocitat de la radiació electromagnètica en el buit, c0, i la velocitat de la radiació electromagnètica en un medi determinat, c: n = c0/ c. Normalment és superior a la unitat. El fet que un feix de llum es desviï en passar d'un medi a l'altre es deu a que la velocitat de la llum en ambdós medis és diferent.
  • ca  índex de transport, n m
  • es  número de transporte
  • en  transport number
  • sbl  ti

Electroquímica

Definició
Fracció del corrent total que circula per un dissolució electrolítica transportada per un ió i. És un paràmetre adimensional. A dilució infinita se simbolitza com ti i és anomenat índex de transport límit de l'ió i. L'índex de transport ti és, doncs, el quocient entre la densitat de corrent ji deguda a l'ió i la densitat de corrent total j que hi circula, o sigui, ti = ji/ j. Aquest paràmetre s'ha establert perquè els ions no migren cap als elèctrodes amb la mateixa velocitat d'arrossegament, sinó que els ions més ràpids (menys voluminosos) són els que transporten més càrrega per unitat de temps i el seu índex de transport és més gran. En una dissolució d'un electròlit binari M+X completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz amb conductivitat molar m, es calcula els seus respectius índexs de transport, t+ i t a partir de la corresponent mobilitat iònica, u+ i u, o de la conductivitat molar de cada ió, m,+ i m,, segons , tot acomplint-se que j = j+ + j, m = + m,+ + m,, i t+ + t = 1. Aquestes relacions també són vàlides a dilució infinita. La mesura dels índexs de transport sol efectuar-se pel mètode de Hittorf o a partir del mètode de la superfície de separació mòbil. Els valors dels índexs de transport així obtinguts varien amb el dissolvent, la concentració de l'electròlit i la temperatura. Els seus valors a dilució infinita es determinen per extrapolació a concentració zero, els quals solen estar compresos entre 0,3 i 0,8. Per exemple, l'índex de transport límit del protó en una dissolució aquosa de HCl és 0,82, degut a la seva gran mobilitat iònica que s'explica pel mecanisme de Grotthus. El protó es troba en medi aquós com l'ió H3O+ hidratat. A diferència dels altres ions en medi aquós, no només es transporta l'ió hidratat sinó que, a més, els protons es transfereixen entre molècules d'aigua veïnes parcialment ordenades, com es mostra a la figura. La gran mobilitat dels ions OH en medi aquós també s'explica per un mecanisme similar.

Nota

  • Imatges_electroquímica 027 (transferència protònica i mobilitat dels ions H3O+ i OH segons el mecanisme de Grotthus).