Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lípid, n m
  • es  lípido
  • en  lipid

Bioquímica

Definició
Compost biològic soluble en dissolvents orgànics. Els lípids són fonamentalment èsters d'àcids grassos. Entre les diverses funcions biològiques dels lípids, destaca el fet que són components estructurals de les membranes de les cèl·lules. Es tracta d'una família amb compostos molt heterogenis, amb la característica comú de l'hidrofobicitat, els principals tipus de la qual són els fosfolípids, el colesterol, els glicolípids i els triacilglicèrids o triglicèrids.
  • ca  lipoproteïna, n f
  • es  lipoproteína
  • en  lipoprotein

Bioquímica

Definició
Complex constituït per l'associació de lípids amb certes proteïnes específiques, que manté les propietats físiques d'ambdós components.
  • ca  liposoma, n m
  • es  liposoma
  • en  liposome

Química industrial

Definició
Estructura microscòpica estable similar a una càpsula esfèrica que consta de dues superfícies esfèriques concèntriques formades per molècules de lípids, normalment ^fosfolípids^. En un medi aquós, les molècules de fosfolípids s'alineen de manera que els caps polars s'orienten cap a l'aigua i cap a l'interior de les esferes, mentre que les cadenes de lípids formen una estructura de doble capa que permet entre elles un medi orgànic. Els liposomes es formen espontàniament en posar en contacte els lípids en la solució aquosa i el tensioactiu adequat, i la seva mida es pot controlar amb l'agitació, la temperatura i mitjançant sistemes de trencament i reconstrucció. Les membranes cel•lulars dels organismes vius presenten també una estructura de doble capa lipídica, i per això els liposomes sintètics constitueixen sistemes adequats de subministrament de fàrmacs i de cosmètics.
  • ca  liqüefacció, n f
  • ca  liquació, n f sin. compl.
  • es  licuación
  • es  licuefacción
  • en  liquefaction

Química industrial

Definició
Transformació d'una substància en fase gas a fase líquida, per qualsevol procediment. Tots els gasos es poden liquar, però en condicions molt diferents. La liqüefacció de qualsevol gas té lloc per sota de la seva temperatura i pressió crítiques. Els gasos que tenen la ^temperatura crítica^ per sota de la temperatura ambient requereixen ser refrigerats per a poder-se liquar. Aquests gasos se solen emmagatzemar en fase líquida a pressió ambient i temperatura molt baixa, en condicions ^criogèniques^. Una alternativa a la liqüefacció per a aquests gasos és tenir-los comprimits a temperatura ambient, estat en el qual també redueixen el volum que ocupen, de manera proporcional a la pressió. Aquells gasos que tenen la temperatura crítica per sobre de la temperatura ambient es poden liquar mitjançant compressió, mitjançant refrigeració o amb una combinació d'ambdós efectes. Aquests gasos se solen emmagatzemar en fase líquida a pressió moderada i a temperatura ambient, com per exemple el clor, el propà, el butà, l'amoníac, el diòxid de carboni i el diòxid de sofre. Industrialment s'han dissenyat diversos procediments de liqüefacció, molts dels quals aprofiten l'efecte refrigerant de l'^efecte Joule-Thomson^. Els diferents procediments industrials de liqüefacció de gasos són el ^cicle Linde^, el ^cicle Claude^, combinacions d'aquests o el ^cicle en cascada^. En els cicles frigorífics s'utilitza la liqüefacció dels gasos per a refredar espais industrials o domèstics, o bé per a emmagatzemar gasos en fase líquida, més fàcils de transportar, en condicions més segures i més compactes. Gasos com l'heli o l'hidrogen es poden emmagatzemar també com a líquids però en condicions més dràstiques.
  • ca  liqüefacció, n f
  • ca  liquació, n f sin. compl.
  • es  licuación
  • es  licuefacción
  • en  liquefaction

Química industrial

Definició
Transformació d'una substància en fase gas a fase líquida, per qualsevol procediment. Tots els gasos es poden liquar, però en condicions molt diferents. La liqüefacció de qualsevol gas té lloc per sota de la seva temperatura i pressió crítiques. Els gasos que tenen la ^temperatura crítica^ per sota de la temperatura ambient requereixen ser refrigerats per a poder-se liquar. Aquests gasos se solen emmagatzemar en fase líquida a pressió ambient i temperatura molt baixa, en condicions ^criogèniques^. Una alternativa a la liqüefacció per a aquests gasos és tenir-los comprimits a temperatura ambient, estat en el qual també redueixen el volum que ocupen, de manera proporcional a la pressió. Aquells gasos que tenen la temperatura crítica per sobre de la temperatura ambient es poden liquar mitjançant compressió, mitjançant refrigeració o amb una combinació d'ambdós efectes. Aquests gasos se solen emmagatzemar en fase líquida a pressió moderada i a temperatura ambient, com per exemple el clor, el propà, el butà, l'amoníac, el diòxid de carboni i el diòxid de sofre. Industrialment s'han dissenyat diversos procediments de liqüefacció, molts dels quals aprofiten l'efecte refrigerant de l'^efecte Joule-Thomson^. Els diferents procediments industrials de liqüefacció de gasos són el ^cicle Linde^, el ^cicle Claude^, combinacions d'aquests o el ^cicle en cascada^. En els cicles frigorífics s'utilitza la liqüefacció dels gasos per a refredar espais industrials o domèstics, o bé per a emmagatzemar gasos en fase líquida, més fàcils de transportar, en condicions més segures i més compactes. Gasos com l'heli o l'hidrogen es poden emmagatzemar també com a líquids però en condicions més dràstiques.
  • ca  líquid, n m
  • es  líquido
  • en  liquid

Química física

Definició
Substància en què les molècules poden canviar fàcilment de posició però estan obligades a ocupar un volum determinat. Aquesta definició es compleix per sota del seu punt crític, en què la condensació és un ^canvi de fase^ de primer ordre discontinu.
  • ca  líquid incompressible, n m
  • es  líquido incompresible
  • en  incompressible liquid

Química física

Definició
Líquid que, quan les interaccions intermoleculars són suficientment fortes, no canvia el volum amb la pressió, ja que el ^coeficient de compressibilitat^ esdevé tan gran que es pot suposar infinit.
  • ca  líquid saturat, n m
  • es  líquido saturado
  • en  saturated liquid

Química física

Definició
Líquid que, a una pressió determinada, té una temperatura d'ebullició en equilibri amb el seu vapor.
  • ca  líquid sobreescalfat, n m
  • es  líquido sobrecalentado
  • en  superheated liquid

Química física

Definició
Líquid que es manté com a tal a temperatures superiors a la seva temperatura d'ebullició. Això es pot donar quan un líquid s'escalfa sense cap tipus d'agitació, ja que, en no haver-hi cap centre de ^nucleació^, les bombolles de gas que es formen no poden créixer i desapareixen. El simple moviment del recipient o l'addició d'un sòlid provoca la formació espontània de bombolles prou grans i s'observa l'ebullició violenta del líquid. Per aquest motiu, quan es vol aconseguir una ebullició suau i a la temperatura d'ebullició, s'afegeixen trossos d'algun sòlid que actuïn com a centres de nucleació.
  • ca  líquid subrefredat, n m
  • es  líquido subenfriado
  • en  supercooled liquid

Química física

Definició
Líquid que es troba en un estat metaestable quan es refreda a temperatures inferiors a la seva temperatura de congelació, sense perdre les seves propietats i a pressió constant.