Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  límit de detecció, n m
  • es  límite de detección
  • en  limit of detection
  • sbl  LOD

Química analítica

Definició
Concentració o quantitat mínima d'un anàlit que pot ésser detectada amb una certesa raonable mitjançant un procediment analític.
  • ca  límit de cristall, n m
  • ca  límit de gra, n m
  • ca  vora de gra, n f sin. compl.
  • es  límite de cristal
  • es  límite de grano
  • en  grain boundary

Metal·lúrgia

Definició
Regió que queda entre dos grans o cristalls, que té una amplària de vàries distàncies atòmiques i que provoca un desalineament en la transició des de l'orientació cristal·lina d'un gra a la del gra veí.

Nota

  • graf_frontera_de_gra
  • ca  límit de Hartree-Fock, n m
  • es  límite de Hartree-Fock
  • en  Hartree-Fock limit

Química teòrica

Definició
Millor resultat que es pot obtenir per a l'energia i la funció d'ona electrònica de l'estat fonamental d'un àtom o d'una molècula quan s'utilitza el mètode de Hartree-Fock. Com que per descriure els spinorbitals del determinant de Slater que representa la funció d'ona electrònica és necessari un conjunt infinit de funcions de base, aquest resultat mai no és assolit exactament en un càlcul normal. Malgrat això, es poden obtenir solucions numèricament molt properes al límit de Hartree-Fock. Per altra banda, com que el mètode de Hartree-Fock és un mètode variacional que no té en compte la correlació electrònica, l'energia del límit de Hartree-Fock és sempre superior a l'energia real del sistema. Vegeu també ^energia de correlació^.
  • ca  límit de quantificació, n m
  • es  límite de cuantificación
  • en  limit of quantification
  • sbl  LOQ

Química analítica

Definició
Concentració o quantitat mínima d'un anàlit que pot ésser determinada quantitativament amb una precisió raonable mitjançant un procediment analític.
  • ca  límits d'inflamabilitat, n m pl
  • es  límites de inflamabilidad
  • en  limits of inflammability

Enginyeria química

Definició
Concentracions extremes de la mescla combustible-comburent necessàries perquè es produeixi la combustió. Per sobre i per sota dels respectius límits, no es pot produir la combustió (ni iniciar-se ni mantenir-se). En conseqüència, es diferencia entre: límit superior d'inflamabilitat (LSI), que és la concentració màxima de vapor de combustible mesclat amb un comburent a la qual es produeix la combustió, i límit inferior d'inflamabilitat (LII), que és la concentració mínima de vapor de combustible mesclat amb un comburent a la qual es produeix la combustió. Habitualment, aquestes concentracions s'acostumen a expressar en forma de percentatge de volum de vapor de combustible mesclat amb aire.
  • ca  limonita, n f
  • es  limonita
  • en  limonite

Geologia

Definició
Mineral constiuït per una mescla d'òxids de ferro, de fórmula química Fe2O3· nH2O. De color entre marró clar i ocre, té una duresa de 4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de color groc ocre. Presenta una densitat mitjana de 3,7 g/cm3 i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels hidròxids. Habitualment es forma en un ambient oxidant, a costa de minerals de ferro, o bé precipita directament en conques tancades. Rares vegades apareix com a mineral primari.
  • ca  lindane, n m
  • es  lindano
  • en  lindane

Química industrial

Definició
^Isòmer^ <gamma grega minúscula> de l'1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà, de fórmula Cl<sub>6</sub>C<sub>6</sub>H<sub>6</sub>, que és el més tòxic dels diversos isòmers del compost. S'obté mitjançant la reacció fotoquímica entre el clor i el benzè. La reacció és 3 Cl<sub>2</sub> + C<sub>6</sub>H<sub>6</sub> <fletxa dreta> Cl<sub>6</sub>C<sub>6</sub>H<sub>6</sub>. Hi ha una posterior purificació de l'isòmer actiu mitjançant l'extracció amb dissolvents. És un insecticida organoclorat molt antic, preparat des del 1825. La seva acció tòxica sobre peixos i altres animals ha fet que se n'hagi prohibit l'ús des de la dècada de 1960.
  • ca  lingotera, n f
  • es  lingotera
  • en  ingot mould

Metal·lúrgia

Definició
Motlle per colar el metall i donar-li, mitjançant l'emmotllament, forma de lingot.
  • ca  corba d'equilibri, n f
  • ca  línia d'equilibri, n f sin. compl.
  • es  curva de equilibrio
  • es  línea de equilibrio
  • en  equilibrium curve
  • en  equilibrium line

Química física

Definició
Corba, en un diagrama de fases d'una substància pura, on coexisteixen dues fases en equilibri de forma que, segons la ^regla de les fases^ només hi ha un grau de llibertat. Les corbes d'equilibri representen les condicions de temperatura i pressió en les quals pot tenir lloc el ^canvi de fase^. Generalment, es representen per una funció del tipus p(T), i quan una de les dues fases és vapor representen corbes de la variació de la pressió de vapor amb la temperatura.
  • ca  línia de conjunció, n f
  • es  línea de conjunción
  • en  conjunction line

Química física

Definició
Recta de connexió que es dibuixa en una regió de coexistència de dues fases en un ^diagrama de fases^ ternari. La línia de conjunció uneix els punts de la composició de cadascuna de les fases, normalment ternàries i cadascuna d'elles rica en un component i pobra en un altre, que es troben en la línia de separació d'aquesta regió amb la corresponent a la regió on només una fase és estable. A diferència del que passa en les rectes de connexió dels diagrames de fase binaris, les línies de conjunció no són paral•leles a cap dels tres costats del diagrama triangular, i el pendent d'aquesta línia, respecte al component que és soluble en els altres dos components per separat, indica quina de les fases és més rica en aquest component. A partir de la ^regla de les fases^, en estar la línia de conjunció dins d'una regió on coexisteixen dues fases en equilibri, es tenen tres graus de llibertat, i com que normalment la temperatura i la pressió es consideren constants, ja que així es pot dibuixar el diagrama de fases en una representació triangular bidimensional, només queda un grau de llibertat. Això significa que, donada la composició d'un component en una de les dues fases, automàticament queda fixada la composició de l'altra. A més, en aquestes rectes continua sent vàlida la ^regla de la palanca^. Vegeu també ^corba binodal^.