Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  metall noble, n m
  • ca  metall preciós, n m
  • es  metal noble
  • es  metal precioso
  • en  noble metal
  • en  precious metal

Química inorgànica

Definició
Metall que presenta una baixa reactivitat i és difícilment oxidable, per la qual cosa apareix a la natura en forma elemental.

Nota

  • Exemples coneguts són l'or i el platí.
  • ca  metal·lització, n f
  • es  metalización
  • en  metallization

Metal·lúrgia

Definició
Operació de revestiment de la superfície d'un material amb una pel·lícula metàl·lica o d'aspecte metàl·lic.
  • ca  metal·lografia, n f
  • es  metalografía
  • en  metallography

Metal·lúrgia

Definició
Ciència que estudia l'estructura dels metalls i aliatges, mitjançant el microscopi òptic o el microscopi electrònic, de superfícies polides i atacades químicament o, fins i tot, sense preparació.
  • ca  metal·loproteïna, n f
  • es  metaloproteína
  • en  metalloprotein

Bioquímica

Definició
Proteïna conjugada que conté àtoms metàl·lics com a grup prostètic. Les metal·loproteïnes pròpiament dites no tenen cap més grup prostètic que l'àtom metàl·lic, el qual és fermament unit a la cadena polipeptídica i és imprescindible per a l'estructura i la funció de la proteïna. En són exemples la ferritina, que és una ferroproteïna, i l'alcohol deshidrogenasa, que conté zinc. N'hi ha que contenen àtoms metàl·lics units a un altre tipus de grup prostètic; així, les flavoproteïnes que contenen un àtom metàl·lic (Fe, Mo, Mn, Zn, etc.) unit al FAD o al FMN són anomenades <i>metal·loflavoproteïnes</i>. Un altre grup és el de les <i>hemoproteïnes</i>, que contenen l'àtom metàl·lic com a part integrant del grup prostètic anomenat <i>hem</>. Els metal·loenzims són enzims que contenen àtoms metàl·lics com a grups prostètics, normalment ions dels elements de transició, com Fe<sup>2+</sup>, Fe<sup>3+</sup>, Cu<sup>2+</sup>, Zn<sup>2+</sup>, Mn<sup>2+</sup> o Co<sup>2+</sup>.
  • ca  metalls de les terres rares, n m pl
  • ca  elements de les terres rares, n m sin. compl.
  • ca  terres rares, n f sin. compl.
  • es  elementos de las tierras raras
  • es  metales de las tierras raras
  • es  tierras raras
  • en  rare earth elements
  • en  rare earth metals
  • en  rare earths

Química inorgànica

Definició
Groupe de 17 éléments chimiques d'aspect métallique, malléables et ductiles, qui possèdent des propriétés chimiques généralement réactives quand ils sont soumis à des températures élevées ou lorsqu'ils sont finement divisés. Grup d'elements que comprèn l'escandi, l'itri i els ^lantànids^.
  • ca  metal·lúrgia, n f
  • es  metalurgia
  • en  metallurgy

Metal·lúrgia

Definició
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l'obtenció dels metalls i fabricació d'aliatges, les seves propietats i tractaments tèrmics i mecànics d'afaiçonament i les seves aplicacions.
  • ca  metàmer, n m
  • es  metámero
  • en  metamere

Química orgànica

Definició
Isòmer de posició que presenta ^metameria^ respecte a un altre.

Nota

  • En són exemples la propanamida (CH3CH2CONH2) i l'N-metiletanamida (CH3CONHCH3).
  • ca  metameria, n f
  • es  metamería
  • en  metamerism

Química orgànica

Definició
Isomeria de posició en què els isòmers de posició difereixen pels radicals units a un mateix àtom o grup central.
  • ca  metan-
  • es  metan-
  • en  methan-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir, en nomenclatura substitutiva, per designar els compostos derivats del metà, en què un hidrogen o més s'han substituït per un grup funcional.

Nota

  • Per completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, el metanol, el metanal i l'àcid fòrmic (o àcid metanoic).
  • ca  formaldehid, n m
  • ca  aldehid fòrmic, n m sin. compl.
  • ca  metanal, n m sin. compl.
  • es  aldehído fórmico
  • es  formaldehído
  • es  metanal
  • en  formaldehyde
  • en  formic aldehyde
  • en  methanal
  • for  HCHO

Química orgànica

Definició
Aldehid d'1 sol àtom de carboni que es presenta com un gas a temperatura ambient d'olor forta, picant i té un punt de fusió de −118 ºC i un punt d'ebullició de −19 ºC.

Nota

  • És el més simple de la sèrie homòloga dels aldehids. És soluble en aigua i alcohol. S'obté per oxidació del metanol sintètic o de gasos de baix punt d'ebullició, com el propà i el butà, amb catalitzadors de plata, coure o un òxid de ferro-molibdè. El formaldehid, com els altres aldehids, forma cetals cíclics o polimèrics que consten de vàries molècules. Es comercialitzen les seves solucions aquoses, com ara el ^formol^, estabilitzades amb un percentatge de metanol variable o sense estabilitzar. També es comercialitza en forma sòlida, com el paraformaldehid, que és la forma polimeritzada i està constituït per un nombre de monòmers comprès entre 8 i 100. El formaldehid és l'única molècula que s'ha trobat en l'espai, si bé el major interès es deu a la facilitat de ^polimerització^. Per polimerització del formaldehid pur o en forma de trioxà s'obtenen polímers termoplàstics d'alta massa molar, com el polioximetilè, i per polimerització amb fenols, urea o melamina s'obtenen resines plàstiques. És un producte intermedi molt versàtil que també es fa servir com a auxiliar en la indústria tèxtil, del paper, del cuir i de la fusta. Les seves solucions aquoses s'utilitzen com a desinfectants i conservadors.