Diccionari de química (històric complet)

ca mètode de l'addició estàndard, n m
ca mètode de l'addició coneguda, n m sin. compl.
ca mètode de l'addició de patró, n m sin. compl.
es método de la adición de estándar
es método de la adición de patrón
en known addition method
en standard addition method

Química analítica

Definició

Mètode incremental molt usat en calibratge en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats d'una solució de concentració perfectament coneguda a la mostra. Aquesta metodologia és comunament emprada en la mesura rutinària de mostres, en mostres de composició o pretractament complexos, en matrius molt diferents a les dels patrons de treball i quan la mesura depèn de condicions difícilment controlables. S'addiciona, tant a la mostra com al blanc, un patró intern, que pot ser un isòtop del mateix anàlit (com ⁵⁷Co per rastrejar el ⁵⁹Co natural o ¹³C per al ¹²C) o un patró de propietats químiques molt relacionades amb les de l'anàlit, però suficientment diferents com perquè el patró intern i l'anàlit puguin quantificar-se separadament (com la 2-pentanona com a patró intern per a la 2-hexanona, el pal•ladi per al platí o el bromoclorometà per al tetracloroetilè). La mesura del contingut es calcula segons la resposta relativa de anàlit i del patró, de manera que es corregeixen pèrdues en el pretractament o en canvis en la mesura.

ca mètode de l'addició estàndard, n m
ca mètode de l'addició coneguda, n m sin. compl.
ca mètode de l'addició de patró, n m sin. compl.
es método de la adición de estándar
es método de la adición de patrón
en known addition method
en standard addition method

Química analítica

Definició

Mètode incremental molt usat en calibratge en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats d'una solució de concentració perfectament coneguda a la mostra. Aquesta metodologia és comunament emprada en la mesura rutinària de mostres, en mostres de composició o pretractament complexos, en matrius molt diferents a les dels patrons de treball i quan la mesura depèn de condicions difícilment controlables. S'addiciona, tant a la mostra com al blanc, un patró intern, que pot ser un isòtop del mateix anàlit (com ⁵⁷Co per rastrejar el ⁵⁹Co natural o ¹³C per al ¹²C) o un patró de propietats químiques molt relacionades amb les de l'anàlit, però suficientment diferents com perquè el patró intern i l'anàlit puguin quantificar-se separadament (com la 2-pentanona com a patró intern per a la 2-hexanona, el pal•ladi per al platí o el bromoclorometà per al tetracloroetilè). La mesura del contingut es calcula segons la resposta relativa de anàlit i del patró, de manera que es corregeixen pèrdues en el pretractament o en canvis en la mesura.

ca mètode de l'addició estàndard, n m
ca mètode de l'addició coneguda, n m sin. compl.
ca mètode de l'addició de patró, n m sin. compl.
es método de la adición de estándar
es método de la adición de patrón
en known addition method
en standard addition method

Química analítica

Definició

Mètode incremental molt usat en calibratge en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats d'una solució de concentració perfectament coneguda a la mostra. Aquesta metodologia és comunament emprada en la mesura rutinària de mostres, en mostres de composició o pretractament complexos, en matrius molt diferents a les dels patrons de treball i quan la mesura depèn de condicions difícilment controlables. S'addiciona, tant a la mostra com al blanc, un patró intern, que pot ser un isòtop del mateix anàlit (com ⁵⁷Co per rastrejar el ⁵⁹Co natural o ¹³C per al ¹²C) o un patró de propietats químiques molt relacionades amb les de l'anàlit, però suficientment diferents com perquè el patró intern i l'anàlit puguin quantificar-se separadament (com la 2-pentanona com a patró intern per a la 2-hexanona, el pal•ladi per al platí o el bromoclorometà per al tetracloroetilè). La mesura del contingut es calcula segons la resposta relativa de anàlit i del patró, de manera que es corregeixen pèrdues en el pretractament o en canvis en la mesura.

ca mètode de la subtracció estàndard, n m
ca mètode de la subtracció coneguda, n m sin. compl.
es método de la sustracción conocida
es método de la sustracción estándard
en known subtraction method
en standard subtraction method

Química analítica

Definició

Mètode incremental en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats perfectament conegudes de la mostra sobre una solució patró que conté l'anàlit i la reducció de la concentració d'aquest. Aquesta tècnica és d'aplicació quan és difícil disposar de solucions patró estables de l'ió d'interès. N'és un exemple la determinació de sulfur mitjançant l'addició d'una solució patró d'argent, segons Ag⁺ (excés) + S²⁻ <fletxa dreta> Ag₂S (s) + Ag⁺ (aq).

ca mètode de la subtracció estàndard, n m
ca mètode de la subtracció coneguda, n m sin. compl.
es método de la sustracción conocida
es método de la sustracción estándard
en known subtraction method
en standard subtraction method

Química analítica

Definició

Mètode incremental en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats perfectament conegudes de la mostra sobre una solució patró que conté l'anàlit i la reducció de la concentració d'aquest. Aquesta tècnica és d'aplicació quan és difícil disposar de solucions patró estables de l'ió d'interès. N'és un exemple la determinació de sulfur mitjançant l'addició d'una solució patró d'argent, segons Ag⁺ (excés) + S²⁻ <fletxa dreta> Ag₂S (s) + Ag⁺ (aq).

ca mètode de mecànica molecular, n m
ca mètode del camp de forces empíric, n m sin. compl.
es método de mecánica molecular
es método del campo de fuerzas empírico
en empirical force field method
en molecular mechanics method

Química teòrica

Definició

Mètode per descriure d'una manera aproximada la superfície d'energia potencial d'una molècula basat en la utilització d'un conjunt característic d'expressions analítiques que contenen paràmetres deduits empíricament. La mecànica molecular es fonamenta en un model de molècula que consisteix en àtoms units per enllaços elàstics i sotmesos a una energia potencial integrada per diferents termes associats a variacions de distàncies d'enllaç, flexions d'angles d'enllaç, moviments de torsió de dos enllaços al voltant d'un tercer enllaç que els uneix, interaccions de van der Waals i electrostàtiques entre àtoms no enllaçats, etc. El mètode de mecànica molecular permet calcular les geometries d'equilibri de molècules amb milers d'àtoms de manera ràpida i amb mitjans de càlcul modestos, la qual cosa no és possible actualment amb els mètodes mecanicoquàntics. Per aquesta raó és utilitzat en estudis estadístics de propietats conformacionals de polímers i de macromolècules biològiques. Cal, però, tenir en compte que aquest mètode només és vàlid per a geometries moleculars properes a l'equilibri i que, per tant, no serveix per estudiar processos reactius en els quals tenen lloc trencaments d'enllaços. Vegeu també ^reacció^.

ca mètode de Mohr, n m
es método de Mohr
en Mohr method

Química analítica

Definició

Mètode analític per a la determinació de la concentració d'halurs mitjançant una valoració de precipitació, emprant una solució patró de nitrat de plata com a agent valorant i cromat de potassi com a indicador. La detecció del punt final de la valoració es fonamenta en que, una vegada completada la reacció amb l'anàlit, el primer excés del catió plata es combina amb l'anió cromat per a formar un precipitat de cromat de plata de color vermellós. Ag⁺ (excés) + Cl⁻ <fletxa dreta> AgCl(s) + Ag⁺ (aq) i 2 Ag⁺ (aq) + CrO₄²⁻ <fletxa dreta> Ag₂CrO₄(s, vermell).

ca mètode de Montecarlo, n m
es método de Montecarlo
en Monte Carlo calculations
en Monte Carlo method

Química teòrica

Definició

Procediment de la mecànica estadística per calcular propietats termodinàmiques i estructurals d'un sistema macroscòpic a partir de les propietats microscòpiques del mateix, basat en la generació aleatòria d'un elevat nombre de configuracions del sistema i en amitjanar al llarg de totes elles els valors que la propietat a calcular va prenent. Juntament amb la dinàmica molecular és un dels principals mètodes de simulació de la mecànica estadística. Les configuracions es generen encadenades, de manera que cada nova configuració s'obté de l'anterior fent, aleatòriament, una petita modificació en algunes de les seves coordenades (per exemple la posició d'una de les seves partícules). Perquè la probabilitat d'aparició de cada configuració sigui proporcional al factor de Boltzmann, e<sup>−V<sub>j</sub>/ kT</sup>, cada nova configuració generada és analitzada energèticament calculant la seva energia, V_i, i la variació energètica, ∆V, respecte de la configuració de la qual prové fent servir un potencial d'interacció. Si la nova energia no és superior a l'anterior, la configuració és acceptada, és a dir, s'incorpora a la cadena de configuracions per a calcular la propietat. En cas contrari, és acceptada o rebutjada segons una probabilitat d'acceptació proporcional a e^∆^V/kT. Al final, el valor de la propietat del sistema ve donat per la mitjana <expressió 110>, en què A_i és el valor que pren la propietat en cadascuna de les M configuracions acceptades. Hi ha diferents variants d'aplicació del mètode de Montecarlo, especialment pel que fa al col·lectiu estadístic al qual pertanyen les configuracions generades o a la introducció de mecanismes que faciliten una correcta exploració de l'espai configuracional. El mètode de Montecarlo és especialment usat en l'estudi de líquids, solucions, cristalls, polímers i molècules d'interès biològic. Les seves limitacions estan en la correcta modelització del sistema real a estudiar i en la qualitat del potencial d'interacció, tant intermolecular com intramolecular, utilitzat. Els càlculs consumeixen molt temps d'ordinador, sobretot si es vol assegurar que el valor final estigui suficientment convergit.

ca mètode de relaxació, n m
es método de relajación
en relaxation method

Química física

Definició

Tècnica experimental que permet estudiar la ^cinètica química^ de reaccions amb un ^temps de semireacció^ de l'ordre del microsegon. Consisteix a aplicar una pertorbació, que normalment és un salt sobtat de la pressió o la temperatura, a un sistema en equilibri i a analitzar de quina manera el sistema evoluciona cap al nou estat d'equilibri que defineixen les noves condicions en què es troba.

ca mètode de Volhard, n m
es método de Volhard
en Volhard method

Química analítica

Definició

Mètode analític per a la determinació mitjançant una complexometria directa del catió plata en medi àcid emprant tiocianat de potassi com a agent valorant i una solució de Fe³⁺ com a indicador. També s'empra per a la determinació indirecta de diversos anions, principalment el clorur. L'addició de la solució de tiocianat produeix un precipitat de tiocianat de plata. Quan la reacció ha finalitzat, un petit excés de tiocianat forma un complex vermell amb el ió Fe³⁺ que acoloreix la solució: Ag⁺ + SCN⁻ <fletxa dreta> AgSCN(s) i Fe³⁺ + SCN⁻ <fletxa dreta> Fe(SCN)²⁺ (s, vermell). D'altra banda, la determinació d'halurs és fa indirectament, afegint un excés de solució patró de nitrat de plata a la solució problema i es forma un precipitat de clorur de plata; tot seguit es determina l'excés d'ions plata amb una solució de tiocianat, en medi àcid fort, emprant Fe³⁺ com a indicador i també agregant nitrobenzè, el qual forma una capa protectora sobre el clorur de plata, que és més soluble que el tiocianat de plata.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició