Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  microelèctrode, n m
  • es  microelectrodo
  • en  microelectrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode que almenys té una dimensió entre 0,1 i 50 m. Els més petits es coneixen com a ultramicroelèctrodes. Poden ser esfèrics, hemisfèrics, de disc, d'anell i lineals. A causa de la seva mida, permeten el pas de densitats de corrent grans, però amb corrents totals petits, de forma que la quantitat d'espècie electrolitzada també és molt petita. L'ús dels microelèctrodes permet d'obtenir règims estacionaris en absència d'un electròlit indiferent, la qual cosa no és possible amb els elèctrodes de mides normals. Si en un microelèctrode hemisfèric de radi ro = 1 m té lloc el procés Ox + n e Red sota control per difusió, al cap de 0,1 s d'aplicar el pols de potencial s'assoleix el 95% del corrent estacionari I (en amperes), el qual s'expressa com I = 2 n F ro Di ciS, on n és el nombre d'electrons bescanviats, F és la constant de Faraday, Di és el coeficient de difusió de l'espècie electroactiva Ox (en cm2 s1), i ciS és la seva concentració en el si de la dissolució (en mol cm3). A diferència dels elèctrodes plans i hemisfèrics de mides convencionals, els microelèctrodes de disc no presenten una densitat de corrent uniforme, però el seu corrent estacionari és semblant al dels microelèctrodes hemisfèrics; això és un avantatge, ja que és més fàcil preparar microelèctrodes de disc que no d'hemisfèrics.
  • ca  microemulsió, n f
  • es  microemulsión
  • en  microemulsion

Química industrial

Definició
^Sistema dispers^ constituït per dues substàncies, l'una oliosa i l'altra aquosa, que es forma espontàniament i que està constituït per gotetes de tamany normalment inferior a 100 nm, molt més petites que les d'una ^emulsió^, i disperses en la fase contínua. Igual que les emulsions, les microemulsions poden ser d'oli en aigua i s'aigua en oli. Solen ser transparents i de color blavós, i la ^tensió interfacial^ entre les fases és d'un valor molt petit. A diferència d'una emulsió, són termodinàmicament estables perquè, si bé les fases contínua i dispersa són immiscibles, el petit tamany i el gran nombre de gotetes o micel•les compensa la tendència a la ^coalescència^. Les micel•les solen estar recobertes de tensioactiu, normalment acompanyat d'un ^cotensioactiu^, que té una cadena més curta. Les microemulsions es fan servir en cosmètica, en farmàcia i s'han proposat per a la recuperació terciària del cru.
  • ca  microencapsulació, n f
  • es  microencapsulación
  • en  microencapsulation

Medi ambient

Definició
^Encapsulació^ en què els constituents d'un residu tòxic queden atrapats a l'interior de l'estructura cristal·lina d'una matriu solidificada, a nivell microscòpic. Com a resultat d'aquest procés, fins i tot si els materials estabilitzats es degraden a partícules de mida relativament petita, la major part del residu tòxic queda retingut. Ara bé, com que, tal com passa en l'encapsulació a nivell macroscòpic, el residu no es lliga químicament a la matriu on queda atrapat, la possibilitat d'alliberament dels contaminants de la massa estabilitzada augmenta en disminuir la mida de les partícules. Es tracta, per tant, d'una retenció a l'interior del material microencapsulant sense interacció amb el residu.
  • ca  microestat, n m
  • es  microestado
  • en  microstate

Química teòrica

Definició
Estat que, a escala microscòpica, pot adoptar un sistema macroscòpic quan es troba en equilibri termodinàmic. Un microestat es caracteritza mitjançant propietats microscòpiques que descriu la mecànica quàntica i que comporten el coneixement de l'estat de totes les partícules (àtoms o molècules) que constitueixen el sistema.
  • ca  microestructura, n f
  • es  microestructura
  • en  microstructure

Metal·lúrgia

Definició
Estructura dels materials visible amb el microscopi.
  • ca  oligoelement, n m
  • ca  micronutrient, n m sin. compl.
  • es  micronutriente
  • es  oligoelemento
  • en  micronutrient
  • en  minor element
  • en  trace element

Bioquímica

Definició
Element químic que es troba en els ésser vius en petites quantitats, però que és indispensable per a les funcions vitals. Generalment, els oligoelements són part de grups prostètics de proteïnes o enzims o components d'hormones, i en són exemples el ferro, el iode, el coure, el zinc, el manganès, el cobalt, el molibdè, el seleni, el crom i el fluor.
  • ca  microorganisme, n m
  • es  microorganismo
  • en  microorganism

Bioquímica

Definició
Organisme que no pot ésser observat si no és amb l'ajut d'un microscopi. Els microorganismes mesuren menys de 0,1 mm i comprenen un gran nombre d'organismes, com són alguns metazous, els protozous, una gran varietat d'algues i de fongs, els bacteris i els virus.
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopía de efecto túnel
  • es  STM sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy
  • en  scanning tunneling microscopy
  • en  STEM sigla
  • en  STM sigla

Química física

Definició
Tècnica instrumental usada per a examinar superfícies de sòlids conductors i basada en el flux d'electrons que s'estableix per ^efecte túnel^ entre un metall i la superfície que es vol examinar. El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rhodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que aquesta tècnica serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopía de efecto túnel
  • es  STM sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy
  • en  scanning tunneling microscopy
  • en  STEM sigla
  • en  STM sigla

Química física

Definició
Tècnica instrumental usada per a examinar superfícies de sòlids conductors i basada en el flux d'electrons que s'estableix per ^efecte túnel^ entre un metall i la superfície que es vol examinar. El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rhodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que aquesta tècnica serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopía de efecto túnel
  • es  STM sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy
  • en  scanning tunneling microscopy
  • en  STEM sigla
  • en  STM sigla

Química física

Definició
Tècnica instrumental usada per a examinar superfícies de sòlids conductors i basada en el flux d'electrons que s'estableix per ^efecte túnel^ entre un metall i la superfície que es vol examinar. El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rhodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que aquesta tècnica serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.