metoxi
metoxi
Química orgànica
- ca metoxi, n m
- ca metoxil, n m
- ca grup metoxi, n m sin. compl.
- ca grup metoxil, n m sin. compl.
- es grupo metoxi
- es grupo metoxilo
- es metoxi
- es metoxilo
- en methoxy
- en methoxy group
- en methoxyl
- en methoxyl group
- for CH3O−
Química orgànica
Definició
Alcoxi en què l'alquil és un metil.
metoxi-
metoxi-
Química orgànica
- ca metoxi-
- es metoxi-
- en methoxy-
Química orgànica
Definició
Prefix que es fa servir per indicar la presència d'un ^metoxi^ en un compost orgànic.
metoxibenzè
metoxibenzè
Química orgànica
- ca anisole, n m
- ca metoxibenzè, n m sin. compl.
- es anisol
- es metoxibenceno
- en anisole
- en methoxybenzene
- for C6H5OCH3
Química orgànica
Definició
Èter metílic del fenol que es presenta com un líquid d'olor agradable i té un punt d'ebullició de 155 ºC.
Nota
- És insoluble en aigua. S'utilitza com a dissolvent, en perfumeria i com a intermediari de síntesi.
metoxil
metoxil
Química orgànica
- ca metoxi, n m
- ca metoxil, n m
- ca grup metoxi, n m sin. compl.
- ca grup metoxil, n m sin. compl.
- es grupo metoxi
- es grupo metoxilo
- es metoxi
- es metoxilo
- en methoxy
- en methoxy group
- en methoxyl
- en methoxyl group
- for CH3O−
Química orgànica
Definició
Alcoxi en què l'alquil és un metil.
MIC
MIC
Química industrial
- ca cetona isobutil metílica, n f
- ca metil isobutil cetona, n f sin. compl.
- ca 4-metilpentan-2-ona, n f sin. compl.
- ca MIC, n f sigla
- es metil isobutil cetona
- es 4-metilpentan-2-ona
- es MIC sigla
- en methyl isobutyl ketone
- en 4-methylpentan-2-one
- en MIBK sigla
- en MIK sigla
- for CH3COCH2CH(CH3)2
Química industrial
Definició
Cetona líquida de fórmula CH<sub>3</sub>-CO-CH<sub>2</sub>-CH(CH<sub>3</sub>)-CH<sub>3</sub>, amb un punt d'ebullició de 116ºC, que es fa servir en grans quantitats com a dissolvent de laques, pintures i resines viníliques i acríliques, i també en la indústria farmacèutica. S'obté per la dimerització de l'acetona en medi alcalí i la posterior ^deshidratació^, la qual cosa forma l'òxid de mesitil ((CH<sub>3</sub>) <sub>2</sub>C=CH-CO-CH<sub>3</sub>), que s'hidrogena i dóna la metil isobutil cetona. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 43>. <i>Metil isobutil cetona</i> és el nom comú de la 4-metil-2-pentanona.
mica blanca
mica blanca
Geologia
- ca moscovita, n f
- ca mica blanca, n f sin. compl.
- ca mica potàssica, n f sin. compl.
- ca vidre de Moscòvia, n m sin. compl.
- es mica blanca
- es mica potásica
- es moscovita
- es vidrio de Moscovia
- en mirror stone
- en muscovite
- en Muscovy glass
- en potash mica
- en white mica
Geologia
Definició
Mineral de fórmula química Kal2[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, blanc, gris plata, verd, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,76-2,88 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. És un dels components minerals més freqüents en les roques, en especial a les plutòniques riques en ^sílice^ i ^alumini^ (pegmatites, granits) i a les roques metamòrfiques de grau baix o mitjà-baix (fàcies dels esquists verds de les amfibolites). És un mineral sedimentari comú a les sorres i a les roques diagenitzades (gresos i margues), per bé que la fengita, varietat de moscovita, es localitza principalment en roques de les fàcies dels esquists verds, dels esquists amb glaucòfan i de les quarsites. La moscovita s'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic, en làmines o en forma de pols; com a material de càrrega de la indústria del paper, goma, vernissos antifocs. També es fa servir en productes ceràmics i com a lubrificant sec.
Nota
- La forma moscovita prové de Moscòvia (antic nom de Rússia), on s'emprava com a substitut del vidre.
mica ferromagnesiana
mica ferromagnesiana
Geologia
- ca biotita, n f
- ca mica ferromagnesiana, n f sin. compl.
- ca mica negra, n f sin. compl.
- es biotita
- es mica ferromagnesiana
- es mica negra
- en biotite
- en black mica
- en iron mica
Geologia
Definició
Mineral de fórmula química K(Mg,Fe,Mn)3[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (bru fosc, verd fosc, negre) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,88-3,2 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. S'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic i en la fabricació de vidre termoresistent; en pols, barrejada amb olis, té utilitat com a lubricant.
Nota
- La forma biotita prové del nom del físic francès J. B. Biot.
mica negra
mica negra
Geologia
- ca biotita, n f
- ca mica ferromagnesiana, n f sin. compl.
- ca mica negra, n f sin. compl.
- es biotita
- es mica ferromagnesiana
- es mica negra
- en biotite
- en black mica
- en iron mica
Geologia
Definició
Mineral de fórmula química K(Mg,Fe,Mn)3[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (bru fosc, verd fosc, negre) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,88-3,2 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. S'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic i en la fabricació de vidre termoresistent; en pols, barrejada amb olis, té utilitat com a lubricant.
Nota
- La forma biotita prové del nom del físic francès J. B. Biot.
mica potàssica
mica potàssica
Geologia
- ca moscovita, n f
- ca mica blanca, n f sin. compl.
- ca mica potàssica, n f sin. compl.
- ca vidre de Moscòvia, n m sin. compl.
- es mica blanca
- es mica potásica
- es moscovita
- es vidrio de Moscovia
- en mirror stone
- en muscovite
- en Muscovy glass
- en potash mica
- en white mica
Geologia
Definició
Mineral de fórmula química Kal2[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, blanc, gris plata, verd, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,76-2,88 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. És un dels components minerals més freqüents en les roques, en especial a les plutòniques riques en ^sílice^ i ^alumini^ (pegmatites, granits) i a les roques metamòrfiques de grau baix o mitjà-baix (fàcies dels esquists verds de les amfibolites). És un mineral sedimentari comú a les sorres i a les roques diagenitzades (gresos i margues), per bé que la fengita, varietat de moscovita, es localitza principalment en roques de les fàcies dels esquists verds, dels esquists amb glaucòfan i de les quarsites. La moscovita s'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic, en làmines o en forma de pols; com a material de càrrega de la indústria del paper, goma, vernissos antifocs. També es fa servir en productes ceràmics i com a lubrificant sec.
Nota
- La forma moscovita prové de Moscòvia (antic nom de Rússia), on s'emprava com a substitut del vidre.
micel·la
micel·la
Química física
- ca micel·la, n f
- es micela
- en micelle
Química física
Definició
Agrupació de molècules de tensioactiu o d'ions que es forma quan un ^col•loide d'associació^ arriba a la ^concentració micel•lar crítica^ a una temperatura superior al ^punt de Krafft^. En concentracions properes a la concentració micel•lar crítica, les molècules de tensioactiu s'agrupen en estructures esfèriques amb les cadenes hidrocarbonades a l'interior i amb els caps polars o iònics a l'exterior. Aquesta gran estructura carregada s'estabilitza per adsorció d'ions i per solvatació, formant una ^doble capa electroquímica^ similar a la que es forma sobre un elèctrode. En les concentracions molt superiors a la concentració micel•lar crítica, es formen micel•les laminars. Les dispersions col•loidals formades per alguns òxids, halurs o sulfurs metàl•lics també poden formar micel•les esfèriques que s'estabilitzen per adsorció d'ions.
Nota
- graf_QF3