naftè
naftè
Química industrial
- ca naftè, n m
- es nafteno
- en naphthene
Química industrial
Definició
^Cicloalcà^ de fórmula C<sub>n</sub>H<sub>2n</sub>. Aquests compostos, especialment els cicles de cinc o sis àtoms de carboni més o menys substituïts amb radicals alquil, són majoritaris en els crus de base naftènica.
nanoemulsió
nanoemulsió
Química industrial
- ca nanoemulsió, n f
- es nanoemulsión
- en nanoemulsion
Química industrial
Definició
Emulsió de tamany de gota molt petit, però superior al d'una ^microemulsió^.
nefelina
nefelina
Geologia
- ca nefelina, n f
- es nefelina
- en nepheline
Geologia
Definició
Mineral de fórmula química KNa3[AlSiO4]4 que cristal·litza en el sistema hexagonal. De color variable (blanc, groc, incolor) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 5,5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,53-2,66 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació basal nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels tectosilicats. Es troba en roques intrusives i efusives subsaturades de ^sílice^ i a les seves pegmatites; en molt pocs casos es troba en micasquists i gneissos. S'ultilitza en la indústria del vidre i de la ceràmica, i també en la fabricació de gomes, teixits i olis.
nefelometria
nefelometria
Química analítica
- ca nefelometria, n f
- es nefelometría
- en nephelometry
Química analítica
Definició
Mètode d'anàlisi quantitativa basat en la mesura de la intensitat de llum que és dispersada o reflectida per les partícules d'una suspensió, ja que aquesta intensitat és proporcional a la concentració de partícules que formen la fase dispersa. La nefelometria se sol emprar per a la determinació de traces. Quan la concentració és elevada es parla de ^turbidimetria^.
negre d'eriocrom T
negre d'eriocrom T
Química analítica
- ca negre d'eriocrom T, n m
- ca NET, n m sigla
- es negro de eriocromo T
- es NET sigla
- en eriochrome black T
- en EBT sigla
Química analítica
Definició
Indicador metal·locròmic principal del grup dels colorants azoics. El protó del grup sulfònic fortament àcid que es troba en posició 4, respecte al grup azo, és el primer que es cedeix en medi aquós, la qual cosa fa que, a la pràctica, només es considerin dos hidrògens àcids, els corresponents als dos grups hidroxils. Per aquesta raó es representa el colorant de manera abreujada segons H2F−. Aquests dos hidrògens presenten uns valors de pKa de 6,3 i 11,5. A valors de pH 2: M2+ + HF− (blau) <fletxa dreta> MF (vermell) + H+.
Nota
- graf_QA1 OAA: ok, però fer el canvi que hi diu a sota.
negre de carboni
negre de carboni
Química industrial
- ca negre de carboni, n m
- es negro de carbono
- en carbon black
Química industrial
Definició
Substància carbonosa sòlida en forma de partícules molt fines, cadascuna de les quals està constituïda per la juxtaposició desordenada de microgrànuls de grafit. Té un 98% de carboni i com a impureses té un 0,8% d'oxigen, un 0,2% d'hidrogen, un 0,5% de sofre i un 0,5% de cendres, de mitjana. La característica més important és l'elevada superfície total de les partícules, molt poroses. És una substància fabricada des de molt antigament i amb usos diversos. Per exemple, els xinesos l'han usat des de fa milers d'anys per a la fabricació de laques i de tints. Actualment un 95% de la producció es destina a la fabricació de cobertes de pneumàtics, barrejat amb el cautxú fins a una proporció del 25%. Li aporta resistència a l'abrasió i al desgast. Té altres usos en pintures i en plàstics resistents a la radiació ultraviolada. El procés de fabricació actual és el procés al forn amb oli. Parteix de matèries primeres derivades del petroli amb una elevada proporció de carboni versus hidrogen, com els components aromàtics pesants. S'injecta en continu en un forn de flama directa amb excés d'aire fins a 1.500ºC, on l'hidrocarbur es descompon en els elements constituents. S'evita la seva recomposició mitjançant un refredament brusc amb aigua. El producte passa per un cicló i per un filtre, i, després d'assecar-lo, es granul•la. S'havien usat anteriorment altres processos, com el ^procés de contacte^, el ^procés tèrmic^ i el procés a l'acetilè, que produeix partícules molt petites, de 40 nm, denominades <i>negre d'acetilè</i>. Els processos industrials antics partien de matèries primeres molt variades, com pega grega o ^fum d'estampa^. Hi ha moltes variants del negre de carboni que es caracteritzen per la mida de partícula i pel grau d'estructuració interna dels microgrànuls.
negre de fum
negre de fum
Química industrial
- ca fum d'estampa, n m
- ca negre de fum, n m
- es humo de imprenta
- es negro de humo
- en lampblack
Química industrial
Definició
Conjunt de pólvores carbonoses obtingudes del fum de la pega grega i d'altres substàncies orgàniques amb molts àtoms de carboni.
nematicida
nematicida
Química industrial
- ca nematicida, n m
- es nematicida
- en nematicide
- en nematocide
Química industrial
Definició
Pesticida que destrueix nematodes. S'apliquen moltes vegades per fumigació. Els més usats són el bromur de metil, el dicloropropà, l'òxid de propilè i derivats ^organofosforats^. Vegeu també ^fumigant^.
neó
neó
Química inorgànica
- ca neó, n m
- es neón
- en neon
- sbl Ne
Química inorgànica
Definició
Element segon del grup 18 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 10 i massa atòmica 20,180.
Nota
- Se'n coneixen fins a divuit isòtops, dels quals tres són estables, <sup>20</sup>Ne, <sup>21</sup>Ne i <sup>22</sup>Ne. Es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de <signe menys>249 ºC i un punt d'ebullició de <signe menys>246 ºC. A l'atmosfera terrestre es troba en una abundància molt baixa, del 0,002%. S'obté per ^destil•lació fraccionada^ de l'aire liquat. Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. La seva reactivitat és nul•la i no se'n coneixen compostos. Es fa servir en els llums de neó, formats per tubs de descàrrega on el neó es troba a baixa pressió i dóna una llum característica de color taronja.
neo-
neo-
Química orgànica
- ca neo-
- es neo-
- en neo-
Química orgànica
Definició
Prefix que es fa servir per indicar que un dels àtoms de carboni d'un hidrocarbur està unit a quatre àtoms de carboni.
Nota
- Per exemple, en el neopentà (o 2,2-dimetilpropà).