Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  osmòmetre, n m
  • es  osmómetro
  • en  osmometer

Química física

Definició
Aparell utilitzat per a mesurar la ^pressió osmòtica^. Vegeu també ^osmosi^.
  • ca  osmometria, n f
  • es  osmometría
  • en  osmometry

Química física

Definició
Tècnica utilitzada per a mesurar la ^pressió osmòtica^. Vegeu també ^osmosi^.
  • ca  osmosi, n f
  • es  ósmosis
  • en  osmosis

Química física

Definició
Procés de no-equilibri que es dóna quan dues dissolucions de diferent concentració es posen en contacte mitjançant una ^membrana semipermeable^ que només deixa passar el dissolvent i els soluts de grandària més petita. Es produeix el pas del dissolvent i d'aquests soluts com a conseqüència d'un desequilibri de fases provocat per la diferència entre el potencial químic del dissolvent i els potencials químics o potencials electroquímics dels soluts. Aquest procés es produeix fins que els potencials químics i els potencials electroquímics dels diferents compostos que passen per la membrana semipermeable s'igualen, en assolir l'equilibri de fases a la temperatura i pressió de treball. En un experiment osmòtic, la solució es posa en contacte amb el dissolvent pur, que normalment és aigua, mitjançant una membrana semipermeable. En aquest cas s'observa un pas espontani de dissolvent des del recipient on només hi ha dissolvent pur vers la solució, com a conseqüència del fet que el potencial químic del dissolvent pur sempre és major que el del dissolvent en una solució si el procés es realitza a temperatura i pressió constants. Aquest pas de dissolvent fa que el volum de la solució augmenti i, si això es controla mitjançant una columna de secció petita, s'observa un augment de l'alçada del líquid de la solució que provoca un augment de la ^pressió hidrostàtica^ en el comportament de la solució i, per tant, un augment del potencial químic del dissolvent. Així, aquest procés continua fins que s'assoleix l'equilibri de fases. Una de les aplicacions més importants de l'osmosi és en la diàlisi, en què s'aprofita el valor de la diferència de la pressió osmòtica de dues solucions separades per una membrana semipermeable, normalment cel•lular, i permet extreure components d'una solució cap a l'altra. Vegeu també ^osmosi inversa^.
  • ca  osmosi inversa, n f
  • es  ósmosis inversa
  • en  reverse osmosis

Química física

Definició
Aplicació de l'^osmosi^ que serveix per a extraure el dissolvent i part dels soluts més petits a partir d'una solució molt concentrada. Es realitza mitjançant l'aplicació d'una pressió hidrostàtica més gran que el valor de la seva ^pressió osmòtica^ sobre la solució concentrada separada d'una altra de més diluïda per una membrana semipermeable resistent a aquesta pressió. Aquesta sobrepressió fa que el potencial químic del dissolvent en la solució més concentrada sigui més gran que el del dissolvent en la solució més diluïda. Per tant, el procés espontani és l'invers del que normalment es produeix, i així el dissolvent flueix de la solució més concentrada a la més diluïda. Avui dia, aquest fenomen s'empra molt per a descontaminar aigües residuals de residus tòxics, generalment metalls pesants, i en plantes de potabilització d'aigua, normalment a partir d'aigua del mar.
  • ca  oxa-
  • es  oxa-
  • en  oxa-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per indicar que un ^metilè^ d'una cadena hidrocarbonada ha estat substituït per un àtom d'oxigen.

Nota

  • Per exemple, en el 2,5-dioxapropà (CH3OCH2CH2OCH3).
  • ca  -oxi
  • es  -oxi
  • en  -oxy

Química orgànica

Definició
Sufix que serveix per anomenar un ^alcoxi^, el qual va precedit pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada o del substituent del qual prové.

Nota

  • Per exemple, en el ^metoxi^, l'^etoxi^, el ^fenoxi^, l'isopropoxi ((CH3)2CHO−), el benziloxi (C6H5CH2O−) i el viniloxi (CH2=CHO−).
  • ca  oxoàcid, n m
  • ca  oxiàcid, n m sin. compl.
  • es  oxiácido
  • es  oxoácido
  • en  oxoacid
  • en  oxyacid

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Cadascun dels àcids amb un oxigen unit a un hidrogen àcid.

Nota

  • Els oxoàcids inorgànics presenten enllaços del tipus hidrogen-oxigen-heteroàtom amb una fòrmula general HmXOn. Si X és un ^no-metall^ o un ^semimetall^, aquestes espècies acostumen a ser àcides. Amb molt poques excepcions, principalment els oxoàcids de fòsfor, l'hidrogen està enllaçat exclusivament amb l'oxigen i no amb l'heteroàtom. La força àcida dels oxoàcids depèn de diversos factors. Si té més d'un hidrogen ionitzable, les constants d'acidesa segueixen l'ordre Ka1 > Ka2 > Ka3. Com a regla general, les successives constants d'acidesa estan separades per uns cinc ordres de magnitud, per exemple per a l'àcid fosfòric pKa1 = 2,1, pKa2 = 7,2 i pKa3 = 12,4. L'acidesa és més gran com més electronegatiu és l'heteroàtom. A més, l'acidesa es veu incrementada per l'addició de grups atraients d'electrons (per exemple -F o -CF3) sobre l'heteroàtom. Així, en les següents sèries va augmentant el valor de Ka: H3PO4 < H2SO4 < HClO4, també HIO3 < HBrO3 < HClO3 i H2SO4 < HSO3F. L'acidesa augmenta en augmentar el nombre d'àtoms d'oxigen que conté l'oxoàcid. Per exemple, per als oxoàcids del clor, Ka augmenta en el sentit HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4. Aquí de nou es veu que la diferència entre les successives constants d'acidesa és d'aproximadament cinc ordres de magnitud. Els oxoàcids més importants des del punt de vista industrial són l'àcid sulfúric i l'àcid nítric. Qualsevol ^àcid carboxílic^ (RCOOH) és un exemple d'oxoàcid orgànic.
  • ca  oxicloració, n f
  • es  oxicloración
  • en  oxychlorination

Química industrial

Definició
Reacció d'introducció d'un àtom de clor a una molècula orgànica a partir de clorur d'hidrogen, el qual s'oxida catalíticament in situ, o bé amb oxigen o bé amb aire. Un exemple es troba en el procés d'obtenció de ^clorur de vinil^. En aquest procés l'etilè reacciona amb clor i dóna 1,2-dicloroetà, que es pirolitza i dóna clorur de vinil i clorur d'hidrogen. Aquest clorur d'hidrogen s'aprofita fent-lo reaccionar amb etilè nou i amb aire o, més modernament, amb oxigen pur, la qual cosa proporciona dicloroetà nou, que s'ajunta al cicle principal de reacció. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 13>. L'oxicloració és de gran importància econòmica perquè s'aprofiten els dos àtoms de clor en les cloracions orgàniques, perquè la reacció de cloració introdueix només un dels àtoms, mentre que l'altre dóna una molècula de clorur d'hidrogen, que cal recircular o valorar.
  • ca  òxid, n m
  • es  óxido
  • en  oxide

Química inorgànica

Definició
Combinació d'oxigen amb qualsevol element, llevat del fluor.

Nota

  • S'obtenen generalment per la reacció directa de l'oxigen amb l'element a alta temperatura. També es poden obtenir per la descomposició tèrmica d'altres substàncies més complexes i per la reacció amb l'oxigen de compostos com hidrurs, sulfurs i halurs metàl•lics. Els òxids sòlids en condicions normals, amb estructures iòniques o covalents, presenten generalment una gran estabilitat tèrmica. Els òxids líquids o gasosos en condicions normals, amb estructures moleculars, són molt menys estables i, en general, descomponen amb facilitat. Alguns, però, com ara el diòxid de carboni, són força estables. D'acord amb la seva reacció amb l'aigua, els òxids poden classificar-se en àcids, bàsics i amfòters. Els òxids tenen un gran nombre d'aplicacions industrials, per exemple en el ciment, el vidre, els pigments i els materials refractaris. D'entre els òxids no metàl•lics, cal destacar els òxids de carboni, sofre i nitrogen pel seu impacte ambiental. Tots ells són gasos en condicions normals i molts processos industrials, o la crema de combustibles fòssils, en generen grans quantitats com a subproductes, els quals, si s'alliberen a l'atmosfera, són responsables de fenòmens com l'efecte hivernacle, en el cas del diòxid de carboni, o la pluja àcida, en el cas dels òxids de sofre i de nitrogen.
  • ca  òxid àcid, n m
  • es  óxido ácido
  • en  acidic oxide

Química inorgànica

Definició
Òxid d'un no-metall que en dissoldre's en aigua dóna una solució àcida o que en reaccionar amb una base o amb un ^òxid bàsic^ dóna una sal.