Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  o-
  • ca  orto-
  • es  o-
  • es  orto-
  • en  o-
  • en  ortho-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,2.

Nota

  • Per exemple, l'o-metilfenol té un metil en la posició 2 respecte de l'hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal i, en conseqüència, se li atribueix la posició 1. Un altre exemple és l'o-xilè, l'isòmer orto del ^xilè^, en què els metils es troben en les posicions 1 i 2. Vegeu també ^m-^ i ^p-^.
  • ca  ortòclasi, n f
  • ca  ortosa, n f sin. compl.
  • es  ortoclasa
  • es  ortosa
  • en  orthoclase
  • en  orthose

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química K[AlSi3O8] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, verd, gris, blanc, groc) i diafanitat translúcida, té una lluïssor vítria nacrada en superfícies d'exfoliació, una duresa de 6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,53-2,56 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels tectosilicats. És el feldspat potàssic característic en roques ígnies com el granit i la sienita. L'adulària és una varietat de l'ortòclasi de formació hidrotermal, la qual es troba en una fàcies característica en esquerdes alpines. L'ortòclasi té aplicacions industrials; així, la barreja d'ortòclasi, caolí i quars pot convertir-se, fosa a una temperatura baixa, en una pasta blanca vidriosa, translúcida i poc porosa anomenada ^porcellana^.
  • ca  ortogonalitat, n f
  • es  ortogonalidad
  • en  orthogonality

Química teòrica

Definició
Propietat segons la qual dues funcions d'ona, Ψa i Ψb, d'un sistema mecanicoquàntic satisfan la relació ∫ Ψ<* sobre a>Ψbd τ = 0, en què la integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. Per exemple, els orbitals 2s i 2p d'un àtom hidrogenoide són ortogonals entre si. És una propietat general de la mecànica quàntica que dues funcions d'ona siguin ortogonals si aquestes són funcions pròpies d'un operador hermític i corresponen a un valor propi diferent.
  • ca  ortonormal, adj
  • es  ortonormal
  • en  orthonormal

Química teòrica

Definició
Dit del conjunt de funcions de l'espai de funcions d'ona d'un sistema mecanicoquàntic que són linealment independents entre si, estan normalitzades i són ortogonals entre elles. Vegeu també ^ortogonalitat^.
  • ca  ortòclasi, n f
  • ca  ortosa, n f sin. compl.
  • es  ortoclasa
  • es  ortosa
  • en  orthoclase
  • en  orthose

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química K[AlSi3O8] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, verd, gris, blanc, groc) i diafanitat translúcida, té una lluïssor vítria nacrada en superfícies d'exfoliació, una duresa de 6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,53-2,56 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels tectosilicats. És el feldspat potàssic característic en roques ígnies com el granit i la sienita. L'adulària és una varietat de l'ortòclasi de formació hidrotermal, la qual es troba en una fàcies característica en esquerdes alpines. L'ortòclasi té aplicacions industrials; així, la barreja d'ortòclasi, caolí i quars pot convertir-se, fosa a una temperatura baixa, en una pasta blanca vidriosa, translúcida i poc porosa anomenada ^porcellana^.
  • ca  -osa
  • es  -osa
  • en  -ose

Química orgànica

Definició
Sufix que serveix per designar un ^glícid^, generalment d'origen natural, que tenen 3, 4, 5 o 6 àtoms de carboni, i que pot anar precedit del prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Nota

  • Per exemple, la glucosa, la fructosa, la galactosa i la manosa, que són aldohexoses; la sacarosa, la maltosa o la lactosa, que són disacàrids, o la cel·lulosa i l'amilosa, que són polímers.
  • ca  oscil·lador harmònic, n m
  • es  oscilador armónico
  • en  harmonic oscillator

Química teòrica

Definició
Sistema que exhibeix oscil·lacions sota l'acció d'una força que és proporcional al seu desplaçament respecte de la posició d'equilibri. Quan el moviment del sistema es limita a una línia, el sistema s'anomena oscil·lador harmònic unidimensional. L'oscil·lador harmònic és, per a la mecànica quàntica, un sistema model, l'equació de Schrödinger del qual pot ser resolta de manera exacta. Constitueix una eina útil per fer una interpretació física elemental de sistemes més complexos, en especial, per descriure les vibracions moleculars. Per al cas de l'oscil·lador harmònic unidimensional, el hamiltonià té la forma Ĥ = −ħ2/(2 m) d2/d x2 + kx2/2, en què k és la constant de força (essent F = −kx la força que actua sobre el sistema), ħ, la constant de Planck reduïda, m, la massa del sistema i x, la coordenada del desplaçament. Els valors propis del hamiltonià de l'oscil·lador harmònic unidimensional són Eν = hν(ν + 1/2), en què ν és la freqüència de l'oscil·lador harmònic. Com que el nombre quàntic de vibració, ν, només pot adoptar valors enters positius (ν = 0, 1, 2, 3...), l'energia està quantitzada i forma un conjunt de nivells equidistants separats pel valor hν. A diferència de l'oscil·lador harmònic clàssic, el nivell més baix d'energia no és zero, sinó que val 1/2hν. Vegeu també ^quantització^ i ^energia de punt zero^.
  • ca  osmi, n m
  • es  osmio
  • en  osmium
  • sbl  Os

Química inorgànica

Definició
Element tercer del grup 8 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 76 i massa atòmica 190,23.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-cinc isòtops, dels quals set són estables, <sup>184</sup>Os, <sup>186</sup>Os, <sup>187</sup>Os, <sup>188</sup>Os, <sup>189</sup>Os, <sup>190</sup>Os i <sup>192</sup>Os. Es presenta com un metall de color blanc argentat, amb un punt de fusió d'aproximadament 3.050 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.030 ºC. És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí. Químicament es comporta com el ruteni, si bé és més reactiu. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +4. Es fa servir sobretot en aliatges de gran duresa.
  • ca  osmol, n m
  • es  osmol
  • en  osmol

Química física

Definició
Unitat estàndard de pressió osmòtica basada en una concentració 1 molal d'un ió en una solució. Vegeu també ^osmolaritat^.
  • ca  osmolaritat, n f
  • es  osmolaridad
  • en  osmolarity

Bioquímica

Definició
1. Mesura de la concentració d'una dissolució aquosa osmòticament activa. En substàncies no electrolítiques equival a la molaritat, però en els electròlits el valor de l'osmolaritat s'obté multiplicant la molaritat pel nombre de ions que es formen en cada dissociació electrolítica. 2. Mesura de la concentració d'un solut en termes de la pressió osmòtica que té la dissolució que el conté. Es diu que un solut té l'osmolaritat d'un osmol quan la dissolució presenta la pressió osmòtica corresponen a 1 mol. Encara que aquest terme s'empra molt en aplicacions fisiològiques, en especial en la preparació de dissolucions isotòniques, s'ha d'anar en compte ja que aquesta definició no té en compte la naturalesa diferent del solut, en especial les seves interaccions, i només contempla l'efecte de la concentració. En molts tractats elementals i aplicats al camp biomèdic es confon l'osmolaritat amb la concentració de soluts que dóna la mateixa pressió osmòtica que 1 mol d'una dissolució diluïda ideal, descrita per l'equació de Van't Hoff: 1 osmol = <pi grega majúscula>/<i>RT</i>, on <pi grega majúscula> és la pressió osmòtica de la dissolució, <i>R</i>, la constant dels gasos i <i>T</i>, la temperatura de treball. Així, a vegades es diu que dues dissolucions són isotòniques si tenen la mateixa osmolaritat.