Diccionari de química (històric complet)

ca acumulador, n m
ca pila secundària, n f sin. compl.
es acumulador
es pila secundaria
en accumulator
en secondary cell
en storage cell

Electroquímica

Definició

Pila galvànica que es pot tornar a carregar després de cada descàrrega. El nombre de cicles de càrrega-descàrrega depèn de la pila i del grau de descàrrega, però pot oscil·lar entre centenars i milers. Malgrat que la pila conté una quantitat limitada de reactius que pràcticament s'exhaureixen quan la pila es descarrega, se'ls pot regenerar fent-hi circular un corrent en sentit contrari al de la descàrrega, mitjançant un dispositiu extern. Exemples en són l'acumulador de plom, l'acumulador de níquel-cadmi, l'acumulador de níquel-ferro (o acumulador d'Edison) i l'acumulador d'argent-zinc (vegeu les figures corresponents). Depenent de l'aplicació s'ha de fer ús d'un conjunt d'acumuladors iguals connectats en sèrie o en paral·lel. Vegeu també ^bateria d'acumuladors^.

ca pila, n f
ca pila elèctrica, n f sin. compl.
ca pila galvànica, n f sin. compl.
ca pila voltaica, n f sin. compl.
es pila
es pila eléctrica
en battery
en cell
en electric cell

Metal·lúrgia

Definició

Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d'una reacció química, tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint. Essencialment es compon d'un electròlit i dos elèctrodes (positiu i negatiu), que constitueixen un parell voltaic; a més, hi ha el despolaritzador. Vegeu també ^cel·la electroquímica^.

ca pila, n f
ca cel·la galvànica, n f sin. compl.
ca pila elèctrica, n f sin. compl.
ca pila galvànica, n f sin. compl.
ca pila voltaica, n f sin. compl.
es celda galvánica
es pila galvánica
en galvanic cell

Electroquímica

Definició

Cel·la electroquímica capaç de produir energia elèctrica en tancar el circuit a través d'una resistència externa. L'energia elèctrica es produeix directament a partir de l'energia de la reacció química associada a la pila. Es representa les piles galvàniques mitjançant un diagrama en què es tenen en compte els convenis següents: l'ànode s'escriu a l'esquerra i el càtode, a la dreta, amb cada elèctrode descrit per la seva notació i els dos terminals dels mateix metall; la separació entre fases s'indica per una línia vertical (|); una paret porosa de separació entre dos líquids miscibles es designa per una línia vertical discontínua o de punts (); un pont salí se simbolitza per dues línies verticals(||) o dues línies verticals discontínues (); dues espècies presents en la mateixa fase se separen per una coma (,). Un exemple de pila galvànica ve donat pel diagrama Pt_E | H₂ | HCl(aq) | AgCl | Ag | Pt_D, on els subíndexs del Pt indiquen esquerra i dreta, respectivament, com es mostra a la figura. A efectes pràctics es pot emprar terminals de Cu units al Pt_E i a la plata, perquè les diferències de potencial d'ambdós contactes metàl·lics són insignificants. Això fa que la pila anterior es representi normalment sense el Pt_D i, en general, no se sol indicar quins són els terminals metàl·lics a part del metall propi dels elèctrodes. En circuit obert cada elèctrode està en equilibri electroquímic. La semireacció de reducció és AgCl(s) + e(Pt_D) Ag + Cl_(aq) i la d'oxidació 1/2 H₂(g) H⁺_(aq) + e(Pt_E), sense que hi hagi cap reacció química neta. La reacció electroquímica en equilibri de la pila és AgCl(s) +1/2 H₂(g) + e(Pt_D) Cl_(aq) + H⁺_(aq) + Ag + e(Pt_E), i es pot aplicar l'equació de Nernst per a determinar la seva fem, on es pren les activitats de les espècies químiques iguals a les que s'han preparat en fer la pila, perquè la seva anàlisi química no detecta cap canvi composicional quan s'assoleix l'equilibri electroquímic. En tancar el circuit connectant els seus terminals a una resistència externa R, resulta que el potencial de cel·la és positiu perquè el potencial intern del terminal Pt_D és més gran que el del Pt_E, i els electrons procedents de l'oxidació de l'hidrogen en l'ànode passen al càtode pel circuit exterior a la pila, on redueixen el AgCl. La semireacció de reducció és AgCl(s) + e Ag + Cl_(aq) i la d'oxidació 1/2 H₂(g) H⁺_(aq) + e, i la suma d'ambdues dóna la reacció química associada a la pila AgCl(s) + 1/2 H₂(g) Ag + Cl_(aq) + H⁺_(aq). En aquestes condicions, circula un corrent a través de l'electròlit on l'ió H⁺ és transportat cap al càtode i l'ió Cl, cap a l'ànode, hi ha una caiguda òhmica en la dissolució, i el potencial de l'ànode augmenta i el del càtode disminueix, cosa que fa que el potencial de cel·la sigui menor que la fem en circuit obert. El sistema ja no està en equilibri i per tant no es pot aplicar l'equació de Nernst. Atès que la pila genera un corrent pel circuit exterior que va des del càtode fins a l'ànode (els electrons ho fan en sentit contrari), el càtode serà l'elèctrode de polaritat positiva i l'ànode, el de polaritat negativa. Les piles galvàniques poden estar constituïdes per elèctrodes de naturalesa diferent o bé per elèctrodes iguals amb diferents concentracions de les espècies químiques, i poden presentar unions líquides. Vegeu també ^pila química^, ^pila de concentració^ i ^pila amb transport^.

Nota

Imatges_electroquímica 051 (esquemes de la pila Pt_E| H₂| HCl(aq)| AgCl| Ag en circuit obert (a l'esquerra) i en circuit tancat a través d'una resistència externa R (a la dreta). A la part inferior es representen els corresponents canvis de potencial eléctric en funció de la distància entre elèctrodes (per als símbols, vegeu ^potencial de cel·la^))

ca jacint de Compostel·la, n m
ca pilanet, n m sin. compl.
ca pilaret, n m sin. compl.
ca quars hematoide, n m sin. compl.
es cuarzo hematoideo
es jacinto de Compostela
en hematic quartz
en hyacinth of Compostella

Geologia

Definició

Varietat cristal·litzada del ^quars^, que es presenta en cristalls petits, de color vermell opac i molt ben formats, els quals són valorats com a pedres semiprecioses per a fabricar objectes ornamentals i en joieria. El color vermell opac es deu a la presència d'impureses de ferro.

Nota

La forma jacint de Compostel·la prové del grec hyákinthos (nom d'un personatge mitològic i de la flor que adornava la seva tomba) i del nom de la localitat de Compostel·la, perquè és molt abundant en alguns trams del camí de Sant Jaume.

ca jacint de Compostel·la, n m
ca pilanet, n m sin. compl.
ca pilaret, n m sin. compl.
ca quars hematoide, n m sin. compl.
es cuarzo hematoideo
es jacinto de Compostela
en hematic quartz
en hyacinth of Compostella

Geologia

Definició

Varietat cristal·litzada del ^quars^, que es presenta en cristalls petits, de color vermell opac i molt ben formats, els quals són valorats com a pedres semiprecioses per a fabricar objectes ornamentals i en joieria. El color vermell opac es deu a la presència d'impureses de ferro.

Nota

La forma jacint de Compostel·la prové del grec hyákinthos (nom d'un personatge mitològic i de la flor que adornava la seva tomba) i del nom de la localitat de Compostel·la, perquè és molt abundant en alguns trams del camí de Sant Jaume.

ca pinça, n f
es pinza
en pincer

Termes generals

Definició

Nom genèric que es dóna a diversos tipus de suports que serveixen per aguantar diferents parts d'un muntatge, com els matrassos, els refrigerants, els tubs d'assaig, etc.

ca pintura, n f
es pintura
en paint

Química industrial

Definició

Substància de consistència líquida, pastosa o pulverulenta, que es diposita mitjançant procediments variats sobre una superfície sòlida, en la qual forma un recobriment de poc gruix, permanent, opac i estable amb l'objectiu de protegir la superfície i donar-li color, amb una finalitat estètica o informativa. Les pintures líquides o pastoses són una suspensió de partícules sòlides finament dividides, amb diverses funcions: el ^pigment^ li dóna el color desitjat i les diverses càrregues li donen opacitat i en modifiquen la viscositat. El medi de dispersió és un vehicle líquid, com ara un oli o una resina natural o sintètica, que actua com a ^lligant^, amb dissolvents, tensioactius, i altres additius. Les pintures es classifiquen, segons quin sigui el seu vehicle o lligant, en pintures grasses, si són fetes amb olis secants; pintures cel•lulòsiques, si són fetes amb acetat de cel•lulosa o amb nitrocel•lulosa, i pintures amb resina sintètica, si són termoplàstiques o termoenduribles: amb base alquídica, fenòlica, epoxi, de poliuretà, vinílica, acrílica o de clorocautxú. Les característiques físiques de la pintura, com ara la viscositat i la tixotropia, han de ser adequades a la forma d'aplicació, que pot ser amb brotxa, amb rodet, amb pistola, per immersió o com a gel. Les pintures tenen diverses funcions, que els donen els diferents noms comercials: per a exteriors, per a interiors, per a fusta, anticorrosives, per a imprimació de metalls, etc. Les noves generacions de pintures es basen en procediments d'aplicació diferents dels tradicionals: pintures amb base aigua, que usen aigua com a diluent, que se solen aplicar per cataforesi i que s'usen especialment per a pintar automòbils, i pintures en pols, termoenduribles, que s'apliquen a alta temperatura, superior al seu punt d'estovament, i que formen una pel•lícula contínua per fusió.

ca pintura electroforètica, n f
es pintura electroforética
en electrophoretic painting

Electroquímica

Definició

Pintura emprada sobre un material metàl·lic quan aquest esdevé l'ànode o el càtode d'una cel·la electrolítica. És un polímer amb grups àcids o bàsics, soluble en medi aquós o hidroorgànic per addició d'una base o d'un àcid, respectivament, i sovint forma micel·les. A més, conté sòlids inorgànics com el diòxid de titani i pigments per a donar-li color. Els polímers amb grups RCOO (solubles) es dipositen a l'ànode amb grups RCOOH (insolubles) per la disminució del pH produïda pel despreniment de l'O₂ en oxidar-se l'aigua, mentre que els polímers amb grups (R)₃NH⁺ (solubles) es depositen al càtode amb grups (R)₃N (insolubles) a causa de l'augment del pH produït pel despreniment de l'H₂ en reduir-se l'aigua. S'empra a la indústria de l'automòbil per a donar una capa de preparació per a un pintat posterior de la planxa d'acer. Abans de la pintura electroforètica, se sol sotmetre la planxa a un desgreixatge i a un fosfatatge. El poder de penetració del bany és gran degut a la baixa conductivitat de la dissolució. Típicament s'apliquen de 200 a 300 V, la densitat de corrent estacionària és d'uns 5 mA cm² i entre 2 i 5 minuts creix una capa de pintura d'uns 20 m de gruix.

ca pipeta, n f
es pipeta
en pipette

Termes generals

Definició

Tub que es fa servir per a transvasar un líquid d'un recipient a un altre. S'omple per succió, mitjançant una pera de succió, i es buida quan es destapa l'extrem superior. Les pipetes més emprades són: la pipeta d'un sol arrasament, en la qual se succiona líquid fins a la marca d'aforament i es deixa vessar completament; la pipeta de doble arrasament, en la qual se succiona líquid fins a la marca d'aforament superior i es deixa vessar fins a la marca d'aforament inferior, i la pipeta graduada, de menys precisió.

ca pirè, n m
ca benzo[def]fenantrè, n m sin. compl.
es benzo[def]fenantreno
es pireno
en benzo[def]phenanthrene
en pyrene
for C₁₆H₁₀

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur aromàtic policíclic format per 4 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid incolor, tot i que les traces d'impureses poden donar un color groc i les seves solucions presenten fluorescència blavosa i té un punt de fusió de 156 ºC.

Nota

Té una densitat d'1,271 g/cm³ (23/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics alcohol, èter, benzè i ligroïna. Es pot obtenir del quitrà d'hulla, tot i que es genera indesitjadament en processos de combustió de matèria orgànica. És cancerigen i la seva síntesi interessa a l'hora de fer recerca en bioquímica.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota