Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pesticida, n m
  • ca  fitosanitari, n m sin. compl.
  • ca  plaguicida, n m sin. compl.
  • ca  producte fitosanitari, n m sin. compl.
  • es  fitosanitario
  • es  pesticida
  • es  plaguicida
  • en  pesticide

Química industrial

Definició
Producte formulat usat per a controlar tota mena de plagues. Els més antics que s'han usat són el sofre, el brou bordelès i els derivats d'arsènic. El 1940 el DDT sintetitzat va ser el primer d'un conjunt de substàncies sintètiques molt especialitzades, que reben noms específics segons la seva funció. Hi ha diversos tipus de pesticida, com ara els ^herbicides^, els ^insecticides^, els ^fungicides^, els ^acaricides^ i els ^nematicides^. En els pesticides la matèria activa està molt diluïda perquè és molt eficient. Es poden aplicar mitjançant tècniques molt variades, com per exemple mitjançant la fumigació, en aerosol, en pols, en grànuls o dissolts en aigua.
  • ca  petrolàtum, n m
  • es  petrolato
  • en  petrolatum
  • en  petroleum jelly

Química industrial

Definició
Cera microcristal•lina derivada del petroli que s'utilitza com a base de cremes i pomades d'ús cosmètic i farmacèutic.
  • ca  petroli, n m
  • es  petróleo
  • en  petroleum

Química industrial

Definició
Substància líquida natural fòssil constituïda principalment per ^hidrocarburs^, que es troba a elevada pressió i a alta temperatura en jaciments subterranis. Freqüentment en aquests jaciments també hi ha gas natural, i normalment es troben sobre un llit d'aigua salada. El conjunt de fluids impregna roques poroses sedimentàries denominades <i>bosses</i>, ubicades entre dues capes de roques impermeables. El petroli és la matèria primera per a l'elaboració dels carburants líquids més usats durant tot el segle XX, i, actualment encara no s'ha desenvolupat una alternativa efectiva a aquests carburant líquids, els quals s'obtenen mitjançant la ^refinació^. El petroli també és la primera matèria per a la major part de substàncies i productes orgànics industrials i domèstics sintetitzats mitjançant la ^petroquímica^, i ha substituït el carbó en moltes de les aplicacions energètiques i en gairebé totes les aplicacions per a la fabricació de productes orgànics. La composició elemental de tots els petrolis és qualitativament similar i basada en carboni (83-87% en pes), hidrogen (10-14%), sofre (0,05-6%), nitrogen (0,1-2%) i oxigen (0,05-1,5%), juntament amb petites proporcions d'ions metàl•lics, com el vanadi o el níquel. En canvi, la composició molecular és extraordinàriament variable, amb tot tipus d'hidrocarburs saturats, insaturats, aromàtics, cíclics, i amb tots els seus ^isòmers^ i ramificacions. Hi ha hidrocarburs de totes les longituds de cadena, des del metà (C<sub>1</sub> en l'argot del petroli) fins a C<sub>70</sub> o més. Les famílies d'hidrocarburs presents en determinen la base. El petroli conté també compostos amb sofre, com sulfur d'hidrogen, mercaptans, tiofens i disulfurs; amb oxigen, com fenols i àcids alifàtics, i amb nitrogen, com les piridines. Després de la prospecció o identificació del jaciment de petroli i del sondeig o perforació fins a la bossa de petroli, la fase d'extracció consisteix a portar a la superfície el líquid, aprofitant la pròpia pressió de la bossa, procés considerat d'extracció primària; insuflant vapor a pressió al jaciment, procés considerat d'extracció secundària, o amb líquids tensioactius que ajudin a arrossegar les porcions de petroli retingudes per capil•laritat en els porus de la roca porosa, procés considerat de recuperació terciària. El petroli o cru extret passa directament per un cicló on se separa el petroli de l'aigua salada i de les porcions de roques procedents de la perforació; en canvi, els gasos més volàtils se separen per simple desorció, i en queda el ^cru estabilitzat^. Posteriorment es transporta amb vaixells petroliers o amb oleoducte fins a la refineria i allà, després del seu emmagatzematge en tancs, es procedeix al dessalatge i a les diferents operacions de refinació. L'enorme complexitat de la barreja que constitueix el petroli fa que no se separi per compostos químics sinó per fraccions o barreges d'un interval de punt d'ebullició determinat. La refinació comença sempre amb la ^destil•lació atmosfèrica^ i la ^destil•lació al buit^, i és seguida per posteriors operacions químiques, com l'^alquilació^, diversos tipus de craqueig o el ^reformat^, per a millorar les característiques demanades als productes i per a satisfer els requeriments mediambientals. Al llarg dels anys s'ha anat variant la demanda dels diferents productes que s'obtenen del petroli, i actualment els més sol•licitats són els carburants com la gasolina, el querosè i el gasoil. Altres productes són els gasos liquats de petroli, el fuel i el betum asfàltic. Un producte en creixement és la nafta per a ús petroquímic. La dependència del petroli de tot el sistema industrial, domèstic i de transport a escala mundial fa que sigui una de les substàncies més estratègiques, del qual depenen la política, l'economia i les relacions internacionals. Les prediccions sobre un esgotament de les fonts de petroli fetes a la segona meitat del segle XX no s'han vist acomplertes. El descobriment constant de nous jaciments en zones remotes ha desplaçat l'horitzó de la disponibilitat de petroli ben entrat el segle XXI. La cerca de fonts d'energia alternatives al petroli i no basades en combustibles fòssils és un important camp de recerca científica i tecnològica, si bé s'especula també amb el renaixement de la ^carboquímica^.
  • ca  cru, n m
  • ca  petroli brut, n m sin. compl.
  • ca  petroli cru, n m sin. compl.
  • es  crudo
  • es  petróleo bruto
  • es  petróleo crudo
  • en  crude
  • en  crude oil
  • en  crude petroleum

Química industrial

Definició
Petroli que es conserva en estat natural sense purificar o refinar.
  • ca  cru, n m
  • ca  petroli brut, n m sin. compl.
  • ca  petroli cru, n m sin. compl.
  • es  crudo
  • es  petróleo bruto
  • es  petróleo crudo
  • en  crude
  • en  crude oil
  • en  crude petroleum

Química industrial

Definició
Petroli que es conserva en estat natural sense purificar o refinar.
  • ca  petroli de cremar, n m
  • es  petróleo lampante
  • en  burning oil
  • en  lamp oil

Química industrial

Definició
Querosè que s'usava antigament per a enllumenar en quinqués i altres làmpades.
  • ca  petroquímica, n f
  • es  petroleoquímica
  • es  petroquímica
  • en  petrochemistry

Química industrial

Definició
Conjunt de processos industrials basats en l'ús del petroli i, per extensió i similitud, del gas natural com a matèries primeres per a l'obtenció de productes químics. Les indústries petroquímiques es fonamenten en algunes tècniques bàsiques per a aconseguir tota classe de molècules orgàniques a partir dels components presents en el petroli. Les principals tècniques són: diversos processos de separació per tal d'obtenir fraccions de famílies de productes afins, com la ^fracció BTX^ o la ^fracció C<sub>4</sub>^; el craqueig amb vapor, que permet obtenir barreges d'olefines, entre elles l'etilè i el propilè, i el reformat catalític per a l'obtenció de ^gas de síntesi^. A partir d'aquests productes bàsics, i mitjançant una enorme xarxa de reaccions, s'arriben a obtenir tots els monòmers per a la fabricació de polímers, plàstics i fibres, i el cautxú artificial per a fabricar elastòmers, dissolvents, molts medicaments i tota mena de productes industrials i domèstics. Els orígens de la petroquímica es troben en la ^carboquímica^, que mitjançant diferents processos ja havia obtingut una àmplia gamma de productes. Però mentre que la carboquímica partia d'una matèria primera, el carbó, que requereix una degradació química difícil de controlar per a obtenir diferents molècules mès petites, la petroquímica usa com a matèria primera les fraccions de petroli, que són barreges d'aquestes molècules més petites i més fàcils de manipular.
  • ca  pH, n m
  • es  pH
  • en  pH

Química analítica

Definició
Logaritme decimal canviat de signe de l'activitat de l'ió hidrogen en una solució, que n'indica el grau d'acidesa o basicitat. Segons el concepte d'àcid-base d'Arrhenius, l'aigua es dissocia segons H2O <fletxa dreta> H+ + OH−. Aquesta és la reacció d'autoprotòlisi de l'aigua i la seva constant d'equilibri o, en aquest cas, constant d'autoprotòlisi és el producte iònic de l'aigua. D'altra banda, segons el concepte d'àcid-base de Brönsted, l'aigua està implicada en dos parells acidobàsics conjugats; H3O+/H2O si actua com a base i H2O/OH− si actua com a àcid. La interacció d'ambdós parells acidobàsics conjugats és la reacció d'autoprotòlisi, segons H2O + H2O <fletxa dreta> H3O+ + OH−. Com que la concentració d'aigua és constant, la constant d'equilibri és el producte iònic de l'aigua. És clar que, per tal de conèixer el grau d'acidesa d'una solució aquosa cal conèixer la concentració d'ions hidrogen o bé la d'hidroxils (realment són les activitats iòniques el que cal conèixer, per bé que a solucions diluïdes s'admet que l'activitat i la concentració són coincidents). A tal efecte, Sörensen va introduir la notació pH com a pH = −log [H+]. Amb aquesta notació s'evita haver de treballar amb potències negatives molt petites. Ara bé, cal tenir en compte que quan augmenta el valor absolut del número que expressa el pH, disminueix l'acidesa de la dissolució, de manera que són àcides les dissolucions amb un valor de pH menor a 7, són neutres les dissolucions de pH = 7 i són bàsiques o alcalines les de pH superior a 7. També cal tenir en compte que cada vegada que es duplica el valor de l'activitat (o de la concentració) de l'ió hidrogen (en escala lineal) el valor del pH disminueix en 0,3 unitats (en escala logaritmica), i que el canvi d'una unitat de pH afecta l'acidesa de la solució de manera desigual segons la zona en la qual es produeix aquesta variació. Així, si el pH varia d'1 a 2, la concentració de l'ió hidrogen passa de 0,1 a 0,01 g/l, és a dir, es produeix una disminució de 0,09 g/l; en canvi, si el pH varia de 6 a 7, la disminució és de 0,0000009 g/l. La denominació pH és una abreviació de potencial d'hidrogen.
  • ca  pic, n m
  • ca  pic cromatogràfic, n m
  • ca  banda d'elució, n f sin. compl.
  • es  banda de elución
  • es  pico
  • es  pico cromatográfico
  • en  chromatographic peak
  • en  elution band
  • en  peak

Química analítica

Definició
Senyal que s'obté mitjançant un detector que està situat immediatament a continuació de la columna cromatogràfica, quan es mesura una propietat física de la fase mòbil, com el color, l'índex de refracció o la conductivitat elèctrica. La forma d'aquest senyal s'ajusta a una funció gaussiana, tal com es mostra a la figura. El pic és la principal font d'informació, tant qualitativa com quantitativa, dels compostos separats i determinats en cromatografia, ja que, en el cas que la separació cromatogràfica hagi estat correcta, cada pic es correspon amb un component diferent. L'àrea de cada pic és proporcional a la concentració del compost que l'origina, i el temps corresponent al màxim del pic (anomenat temps de retenció) s'utilitza com a paràmetre per identificar el compost.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però no crec que sigui necessari.
  • ca  pic, n m
  • ca  pic cromatogràfic, n m
  • ca  banda d'elució, n f sin. compl.
  • es  banda de elución
  • es  pico
  • es  pico cromatográfico
  • en  chromatographic peak
  • en  elution band
  • en  peak

Química analítica

Definició
Senyal que s'obté mitjançant un detector que està situat immediatament a continuació de la columna cromatogràfica, quan es mesura una propietat física de la fase mòbil, com el color, l'índex de refracció o la conductivitat elèctrica. La forma d'aquest senyal s'ajusta a una funció gaussiana, tal com es mostra a la figura. El pic és la principal font d'informació, tant qualitativa com quantitativa, dels compostos separats i determinats en cromatografia, ja que, en el cas que la separació cromatogràfica hagi estat correcta, cada pic es correspon amb un component diferent. L'àrea de cada pic és proporcional a la concentració del compost que l'origina, i el temps corresponent al màxim del pic (anomenat temps de retenció) s'utilitza com a paràmetre per identificar el compost.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però no crec que sigui necessari.