Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  picè, n m
  • ca  dibenzo[a,i]fenantrè, n m sin. compl.
  • es  dibenzo[a,i]fenantreno
  • es  piceno
  • en  dibenzo[a,i]phenanthrene
  • en  picene
  • for  C22H14

Química orgànica

Definició
Hidrocarbur aromàtic policíclic amb 5 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió d'entre 367 ºC i 369 ºC i un punt d'ebullició d'entre 518ºC i 520 ºC.

Nota

  • És insoluble en aigua i soluble en benzè i alcohol. És troba en el quitrà i en carbons d'un rang alt de maduresa, com l'hulla o l'antracita. Es fa servir com a biomarcador en l'estudi del rang de carbonització, ja que augmenta l'aromatització a mesura que augmenta la maduresa del carbó.
  • ca  pigment, n m
  • es  pigmento
  • en  pigment

Química industrial

Definició
Component sòlid pulverulent d'una pintura o d'una altra barreja, que és insoluble en el dissolvent i que li dóna color i, en el cas de les pintures, opacitat. Tradicionalment, els pigments inorgànics reben el nom del color que donen, seguit del nom de l'element més característic de la seva composició, com per exemple <i>groc de cadmi</i> o <i>blanc de plom</i>, o també pot ser seguit del nom de la seva procedència original, com <i>blau de Prússia</i>. La seva composició és a base d'òxids, com el diòxid de titani, un important pigment blanc, o els colors marronosos dels òxids de ferro. També hi ha pigments orgànics obtinguts per síntesi i derivats del quitrà, d'estructura aromàtica amb diferents grups funcionals. Són molt importants els colorants azoics. Normalment, el mateix pigment és apte per a pintures en base d'oli o en base d'aigua. La propietat més important d'un pigment, des del punt de vista de la seva aplicació, és el poder cobrent, juntament amb la seva opacitat, estabilitat del color i resistència als agents químics i atmosfèrics.
  • ca  pila, n f
  • ca  pila elèctrica, n f sin. compl.
  • ca  pila galvànica, n f sin. compl.
  • ca  pila voltaica, n f sin. compl.
  • es  pila
  • es  pila eléctrica
  • en  battery
  • en  cell
  • en  electric cell

Metal·lúrgia

Definició
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d'una reacció química, tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint. Essencialment es compon d'un electròlit i dos elèctrodes (positiu i negatiu), que constitueixen un parell voltaic; a més, hi ha el despolaritzador. Vegeu també ^cel·la electroquímica^.
  • ca  pila, n f
  • ca  cel·la galvànica, n f sin. compl.
  • ca  pila elèctrica, n f sin. compl.
  • ca  pila galvànica, n f sin. compl.
  • ca  pila voltaica, n f sin. compl.
  • es  celda galvánica
  • es  pila galvánica
  • en  galvanic cell

Electroquímica

Definició
Cel·la electroquímica capaç de produir energia elèctrica en tancar el circuit a través d'una resistència externa. L'energia elèctrica es produeix directament a partir de l'energia de la reacció química associada a la pila. Es representa les piles galvàniques mitjançant un diagrama en què es tenen en compte els convenis següents: l'ànode s'escriu a l'esquerra i el càtode, a la dreta, amb cada elèctrode descrit per la seva notació i els dos terminals dels mateix metall; la separació entre fases s'indica per una línia vertical (|); una paret porosa de separació entre dos líquids miscibles es designa per una línia vertical discontínua o de punts (); un pont salí se simbolitza per dues línies verticals(||) o dues línies verticals discontínues (); dues espècies presents en la mateixa fase se separen per una coma (,). Un exemple de pila galvànica ve donat pel diagrama PtE | H2 | HCl(aq) | AgCl | Ag | PtD, on els subíndexs del Pt indiquen esquerra i dreta, respectivament, com es mostra a la figura. A efectes pràctics es pot emprar terminals de Cu units al PtE i a la plata, perquè les diferències de potencial d'ambdós contactes metàl·lics són insignificants. Això fa que la pila anterior es representi normalment sense el PtD i, en general, no se sol indicar quins són els terminals metàl·lics a part del metall propi dels elèctrodes. En circuit obert cada elèctrode està en equilibri electroquímic. La semireacció de reducció és AgCl(s) + e(PtD) Ag + Cl(aq) i la d'oxidació 1/2 H2(g) H+(aq) + e(PtE), sense que hi hagi cap reacció química neta. La reacció electroquímica en equilibri de la pila és AgCl(s) +1/2 H2(g) + e(PtD) Cl(aq) + H+(aq) + Ag + e(PtE), i es pot aplicar l'equació de Nernst per a determinar la seva fem, on es pren les activitats de les espècies químiques iguals a les que s'han preparat en fer la pila, perquè la seva anàlisi química no detecta cap canvi composicional quan s'assoleix l'equilibri electroquímic. En tancar el circuit connectant els seus terminals a una resistència externa R, resulta que el potencial de cel·la és positiu perquè el potencial intern del terminal PtD és més gran que el del PtE, i els electrons procedents de l'oxidació de l'hidrogen en l'ànode passen al càtode pel circuit exterior a la pila, on redueixen el AgCl. La semireacció de reducció és AgCl(s) + e Ag + Cl(aq) i la d'oxidació 1/2 H2(g) H+(aq) + e, i la suma d'ambdues dóna la reacció química associada a la pila AgCl(s) + 1/2 H2(g) Ag + Cl(aq) + H+(aq). En aquestes condicions, circula un corrent a través de l'electròlit on l'ió H+ és transportat cap al càtode i l'ió Cl, cap a l'ànode, hi ha una caiguda òhmica en la dissolució, i el potencial de l'ànode augmenta i el del càtode disminueix, cosa que fa que el potencial de cel·la sigui menor que la fem en circuit obert. El sistema ja no està en equilibri i per tant no es pot aplicar l'equació de Nernst. Atès que la pila genera un corrent pel circuit exterior que va des del càtode fins a l'ànode (els electrons ho fan en sentit contrari), el càtode serà l'elèctrode de polaritat positiva i l'ànode, el de polaritat negativa. Les piles galvàniques poden estar constituïdes per elèctrodes de naturalesa diferent o bé per elèctrodes iguals amb diferents concentracions de les espècies químiques, i poden presentar unions líquides. Vegeu també ^pila química^, ^pila de concentració^ i ^pila amb transport^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 051 (esquemes de la pila PtE| H2| HCl(aq)| AgCl| Ag en circuit obert (a l'esquerra) i en circuit tancat a través d'una resistència externa R (a la dreta). A la part inferior es representen els corresponents canvis de potencial eléctric en funció de la distància entre elèctrodes (per als símbols, vegeu ^potencial de cel·la^))
  • ca  pila alcalina, n f
  • es  pila alcalina
  • en  alkaline cell

Electroquímica

Definició
Pila galvànica primària amb els mateixos components que la pila Leclanché però que utilitza KOH en comptes de NH4Cl. Com en aquesta última, les reaccions no són gaire ben conegudes. La semireacció electroquímica d'oxidació sembla ser Zn + 2 OH(aq) Zn(OH)2(s) + 2 e, i la de reducció, 2 MnO2 (s) + H2O + 2 e Mn2O3 (s)+ 2 OH(aq). S'empra les piles alcalines en comptes de les Leclanché quan l'aplicació requereix un consum ràpid d'energia, cas en què aquestes últimes es polaritzen perquè l'ió NH4+ no és transportat amb prou rapidesa.
  • ca  pila amb transport, n f
  • ca  cel·la amb transport, n f sin. compl.
  • es  celda con transporte
  • es  pila con transporte
  • en  cell with transference

Electroquímica

Definició
Pila galvànica amb una o més unions líquides entre dissolucions de composició diferent. En cada unió líquida, els ions es difonen a través de la interfase que separa ambdues dissolucions i apareix un potencial d'unió líquida. La pila Daniell en circuit obert amb un diafragma entre les dissolucions de ZnSO4 i CuSO4 és una pila química amb transport en què els ions SO42 i Zn2+ es difonen a través de la paret de separació. Un altre exemple és la pila de concentració en l'electròlit amb transport AgE | AgCl(s) | HCl(m1) HCl(m1) | AgCl(s)| AgD, constituïda per dos recipients, cadascun amb un elèctrode de plata-clorur de plata i una dissolució de HCl, estant ambdues dissolucions separades per un diafragma (com es mostra a la figura), cas en què la reacció química associada és t+ HCl(m1) t+ HCl(m1), on t+ és l'índex de transport del H+, i l'equació de Nernst s'expressa com E = t+ (R T/ F) ln (a1 / a1), on ai és l'activitat de l'àcid a la dissolució de molalitat mi. Vegeu també ^diafragma d'una cel·la^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 049 (pila de concentració en l'electròlit amb transport)
  • ca  pila Daniell, n f
  • es  pila Daniell
  • en  Daniell cell

Electroquímica

Definició
Pila química amb transport constituïda per un elèctrode de Zn submergit en una dissolució de ZnSO4 i un elèctrode de Cu submergit en una dissolució de CuSO4, on ambdues dissolucions estan en contacte iònic a través d'un diafragma o d'un pont salí. Consta de dos conductors iònics separats perquè no convé que la dissolució de Cu2+ estigui en contacte amb el Zn, perquè aquest s'oxidaria a Zn2+ mentre que el Cu2+ es depositaria sobre el Zn en forma de Cu. Amb un pont salí, es representa per Zn|Zn2+||Cu2+|Cu, mentre que amb un diafragma, per Zn| Zn2+ Cu2+| Cu. En ambdós casos, la reacció electroquímica en equilibri associada a la pila és Zn + Cu2+(aq) + 2 e(TD) Zn2+(aq) + Cu + 2e(TE), on TD i TE indiquen els terminals dret, del càtode, i esquerre, de l'ànode, respectivament. La pila Daniell no és estrictament reversible perquè la mescla de les dissolucions de ZnSO4 i CuSO4 és irreversible. No obstant això, com que la mescla d'ambdues dissolucions a través del diafragma o del pont salí és molt lenta, el seu funcionament esdevé gairebé reversible. Fou desenvolupada per Daniell al 1836 com a font electroquímica d'energia emprant un cilindre de Zn, més gran i concèntric, amb un altre de Cu, separats ambdós per un diafragma de ceràmica perquè el pont salí oferia massa resistència interna. A la figura es representa la pila Daniell amb una barra llisa de Zn i una altra de Cu, cadascuna de les quals és un elèctrode bidimensional, i es veu que el diafragma permet el transport del Zn2+ cap al càtode i del SO42 cap a l'ànode en circuit tancat. Vegeu també ^diafragma d'una cel·la^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 048 (pila Daniell en circuit tancat emprant elèctrodes bidimensionals i un diafragma)
  • ca  pila de combustible, n f
  • es  pila de combustible
  • en  fuel cell

Electroquímica

Definició
Pila galvànica que produeix corrent de forma continuada mentre hi hagi subministrament de reactius des dels dipòsits externs. Es pot transformar, així, els combustibles convencionals en electricitat sense les limitacions del cicle de Carnot de les màquines tèrmiques. El material anòdic és el combustible, tot usant-se l'hidrogen, el gas d'aigua, el gas natural, els hidrocarburs, la hidrazina, l'amoníac i alguns alcohols, com ara el metanol. El material catòdic és l'oxidant i pot ser oxigen pur o l'oxigen de l'aire. Les piles de combustible tenen un elevat rendiment, alta densitat d'energia, un baix cost de generació elèctrica i no contaminen l'ambient. Per tal d'augmentar l'eficiència de la reacció amb gasos com a reactius sol emprar-se l'elèctrode de difusió de gas, com a la pila de combustible d'hidrogen-oxigen representada en la figura, en què s'obté aigua a partir de la reacció global 2 H2(g) + O2(g) 2 H2O, tant en medi àcid com en medi alcalí, cosa que fa que s'hagi d'extreure aigua de la pila per a mantenir constant la composició de l'electròlit. Segons la forma de subministrar el combustible es divideixen en piles de combustible directes i piles de combustible metall-hidrur. Les primeres empren el combustible, com ara el metanol, l'amoníac i l'hidrogen, tal com s'emmagatzema, mentre que en les segones, s'emmagatzema l'hidrogen en forma d'hidrur per a ésser posteriorment alliberat amb una senzilla transformació; per exemple, escalfant el LaNi5H6 es produeix el LaNi5 i l'H2, o bé en addicionar aigua al CaH2 s'obté el Ca(OH)2 i l'H2. Segons la temperatura de treball, es poden classificar en piles de combustible: a) d'electròlit polimèric sòlid (SPEFC, sigles en anglès de solid polymer electrolyte fuel cell); b) d'àcid fosfòric (PAFC, de phosphoric acid fuel cell); c) d'electròlit alcalí (AFC, d'alkaline fuel cell); d) de carbonat fós (MCFC, de molten carbonate fuel cell); e) d'electròlit sòlid (HTSOFC, de high temperature solid oxide fuel cell). Les d'electròlit polimèric sòlid són piles àcides amb Pt com electrocatalitzador i treballen fins a 100ºC amb una membrana de bescanvi iònic, no presenten problemes d'evaporació ni de corrosió, però deixen de funcionar a 0ºC per congelació de l'aigua de la membrana i el CO inhibeix la reacció anòdica. Les d'àcid fosfòric són també àcides, usen Pt com electrocatalitzador i el CO i els compostos de sofre al gas de l'ànode són perjudicials, operen a 150-220ºC, on l'electròlit és molt estable però també molt corrosiu. Les d'electròlit alcalí treballen fins a 120ºC amb KOH aquós concentrat, són de baix cost en ser els electrocatalitzadors de Ni o Ag, tot i que tenen el desavantatge que el CO i el CO2 dificulten el seu funcionament per formació de K2CO3. Les de carbonat fós usen carbonat de sodi, de liti o de potassi líquid entre 600 i 800ºC, cosa que fa que l'electròlit sigui molt corrosiu i es necessitin materials de construcció especials, i que els compostos de sofre i de clor siguin perjudicials. En elles, l'ànode és de Ni porós i el procés d'oxidació pot ser H2(g)+ CO32 CO2(g) + H2O + 2 e o bé CO(g) + CO32 2 CO2(g) + 2 e, de manera que l'electròlit ha de permetre el transport del CO2 entre ambdós elèctrodes, mentre que en el càtode de NiO porós té lloc el procés de reducció 1/2 O2(g) + CO2(g) + 2 e CO32. Les d'electròlit sòlid solen utilitzar un òxid de zirconi com a electròlit i operen de 900 a 1.200ºC, on cal emprar òxids metàl·lics o materials ceràmics per a la seva construcció. La primera aplicació pràctica de les piles de combustible va ser realitzada el 1960 en les missions espacials Gèmini i Apol·lo. Les seves aplicacions en la generació d'energia elèctrica en llocs remots i en els vehicles elèctrics podrien contribuir a reduir l'efecte hivernacle i la pluja àcida que resulten d'altres mètodes d'obtenció d'energia. Vegeu també ^capacitat d'una bateria^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 074 (esquema de la pila de combustible H2/O2)
  • ca  pila de concentració, n f
  • es  celda de concentración
  • es  pila de concentración
  • en  concentration cell

Electroquímica

Definició
Pila galvànica en què els dos elèctrodes que la constitueixen tenen la mateixa naturalesa química, de manera que la seva fem ve determinada per la diferent concentració de l'electròlit de cada elèctrode,o bé per la diferent concentració dels reactius en els elèctrodes. Vegeu també ^pila de concentració en l'electròlit^ i ^pila de concentració en l'elèctrode^.
  • ca  pila de concentració en l'elèctrode, n f
  • es  celda de concentración en el electrodo
  • es  pila de concentración en el electrodo
  • en  electrode concentration cell

Electroquímica

Definició
Pila de concentració en què la seva força electromotriu ve determinada per la diferent concentració dels reactius en els elèctrodes. Per exemple, a la pila PtE| H2( P1)| HCl(m)| H2( P1)| PtD amb la pressió de l'hidrogen a l'ànode P1 diferent de la del càtode P1, la reacció química associada és H2( P1) H2( P1) i l'equació de Nernst es pot expressar per E = (R T/ 2F) ln (P1/ P1) en bescanviar-se 2 electrons.