recuita de globulització
recuita de globulització
Metal·lúrgia
- ca recuita de globulització, n f
- es recocido de globulización
- en spheroidizing
Metal·lúrgia
Definició
Tractament tèrmic aplicat a un acer amb un contingut mitjà o alt en carboni que consisteix a escalfar la perlita a una temperatura pròxima però inferior a 723ºC, la qual cosa permet la difusió dels àtoms de carboni i la possibilitat que les làmines de cementita de la perlita adquireixin la forma de glòbuls, ja que l'esfera és la figura geomètrica que per a un mateix volum té menys superfície i, per tant, menor energia de superfície; d'aquesta manera el sistema evoluciona cap a la condició de mínima energia. Així, s'aconsegueix un acer amb la màxima ductilitat i bona resistència mecànica, molt útil per afaiçonar.
recuperació electrolítica de metalls
recuperació electrolítica de metalls
Electroquímica
- ca recuperació electrolítica de metalls, n f
- ca electrorecuperació de metalls, n f sin. compl.
- es electrorecuperación de metales
- es recuperación electrolítica de metales
- en metal recovery
Electroquímica
Definició
Separació dels ions metàl·lics de dissolucions diluïdes, amb concentracions típicament entre 1 mg dm3 i 1 g dm3, per electrodeposició sobre un càtode d'una cel·la electrolítica, per tal de descontaminar aigües residuals i efluents i, a la vegada, obtenir els metalls corresponents. Aquests valors tan minsos de concentració contrasten amb els utilitzats en l'electroextracció, l'electrorefinament o l'electroxapatge, que són més grans de 50 g dm3. Es pot realitzar la recuperació d'ions metàl·lics d'efluents industrials, de dissolucions procedents del netejament metàl·lic o del mordentat, de banys d'electroxapatge contaminats, etc., tot fent ús d'un càtode de gran superfície respecte el volum de la dissolució tractada, com pot ser l'elèctrode de llit empaquetat, l'elèctrode de llit fluiditzat o l'elèctrode porós.
redox
redox
Química inorgànica
- ca redox, adj
- es redox
- en redox
Química inorgànica
Definició
Relatiu o pertanyent a una ^reacció d'oxidació-reducció^, la qual es caracteritza pel fet que un reactiu s'oxida i un altre es redueix, això és, on hi ha una oxidació, per força ha d'haver-hi una reducció que l'acompanya, o viceversa. Per exemple, <EXPRESSIÓ 63>. El zinc metàl•lic sofreix una pèrdua de dos electrons i s'oxida a catió Zn<sup>2+</sup>. Simultàniament, cada protó en dissolució aquosa experimenta un guany d'un electró i es redueix a hidrogen elemental, i cada dos àtoms d'hidrogen originen una molècula biatòmica, H<sub>2</sub>. Un ^agent oxidant^ fort és capaç d'oxidar moltes altres substàncies i, per tant, de reduir-se fàcilment, mentre que un ^agent reductor^ fort s'oxida fàcilment i redueix els altres. Aquests conceptes tenen un significat termodinàmic i no fan referència als aspectes cinètics. De fet, una reacció pot ser termodinàmicament favorable però ser tan lenta que no s'observi. Així, l'oxigen atmosfèric és un bon agent oxidant, però moltes substàncies, inclosa la matèria orgànica, són cinèticament estables a l'aire. La manera que una reacció redox afecta una espècie ve donada per l'^estat d'oxidació^. Molt pocs elements es troben com a tals en la natura. La majoria formen part de compostos on es troben en un estat d'oxidació positiu o, menys sovint, negatiu. L'obtenció de tots aquests elements es fa mitjançant reaccions redox, utilitzant els agents reductors o els agents oxidants adequats, o bé mitjançant l'^electròlisi^, on un corrent elèctric és el responsable de transportar els electrons en el sentit adequat. A la taula es mostren els processos més comuns per a obtenir elements.
Nota
- Taules_QINO 07.
redox
redox
Química inorgànica
- ca oxidació-reducció, n f
- ca oxidoreducció, n f sin. compl.
- ca redox, n f abrev.
- es oxidación-reducción
- es óxido-reducción
- es redox
- en oxidation-reduction
- en redox
Química inorgànica
Definició
Procés químic en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.
Nota
- Originalment, l'oxidació-reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen. De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla d'<i>oxidació</i>. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de <i>combustió</i>. Actualment, aquests dos termes han anat expandint el seu significat i per <i>oxidació</i> s'entén una pèrdua d'electrons i per <i>reducció</i>, un guany d'electrons.
reducció catòdica
reducció catòdica
Electroquímica
- ca reducció catòdica, n f
- ca electroreducció, n f sin. compl.
- ca reducció electroquímica, n f sin. compl.
- es electrorreducción
- es reducción catódica
- es reducción electroquímica
- en cathodic reduction
- en electrochemical reduction
- en electroreduction
Electroquímica
Definició
Guany d'electrons d'una espècie química en reaccionar al càtode d'una cel·la electroquímica. Per exemple, quan s'electrodiposita Zn sobre Fe a partir d'una dissolució aquosa de Zn2+, té lloc la reacció Zn2+(aq) + 2 e Zn i es forma un recobriment de Zn sobre el Fe per electrodeposició.
reducció catòdica de l'oxigen
reducció catòdica de l'oxigen
Electroquímica
- ca reducció catòdica de l'oxigen, n f
- es reducción catódica del oxígeno
- en cathodic reduction of oxygen
Electroquímica
Definició
Reacció de l'oxigen per donar lloc a peròxid d'hidrogen o aigua a través d'un procés catòdic bielectrònic o tetraelectrònic, respectivament. La reacció produïda depèn del material catòdic i del pH de la dissolució aquosa que s'electrolitza. Així, fins a pH 5 succeeix: (1) O2 + 2 H+(aq) + 2 e H2O2, o bé (2) O2 + 4 H+(aq) + 4 e 2 H2O; a partir de pH 12 té lloc: (3) O2 + H2O + 2 e HO2(aq)+ OH(aq), o bé (4) O2 + 2 H2O + 4 e 4 OH(aq); mentre que en el interval de pH entre 5 i 12, es produeix: (5) O2 + 2 H2O + 2 e H2O2 + 2 OH(aq), o bé (6) O2 + 2 H2O + 4 e 4 OH(aq). A pH > 12 es forma l'ió hidroperòxid HO2(aq) que és la base conjugada del H2O2. Hi ha alguns materials catòdics, com són el carbó (en forma de grafit i de negre de fum), el mercuri i l'or, que només permeten la reacció catòdica bielectrònica (reaccions 1, 3 o 5), mentre que la resta afavoreixen la reacció catòdica tetraelectrònica (reaccions 2, 4 o 6). Això ha permés desenvolupar el càtode de difusió d'oxigen, el qual s'utilitza en la indústria de polpa i paper per a la producció catòdica del peròxid d'hidrogen in situ, tot fent servir reactors electrolítics acoblats al tractament del blanqueig del paper. El mecanisme de reacció proposat per a generar H2O2 a partir de l'O2 és el mecanisme ECEC següent: (7) O2 + e O2"(aq), (8) O2"(aq) + H+(aq) HO2"(ads), (9) HO2"(ads) + e HO2(aq), (10) HO2(aq) + H+(aq) H2O2, on es generen l'ió superòxid O2"(aq) i el radical hidroperoxil adsorbit HO2"(ads) com a espècies intermèdies. Quan el material catòdic afavoreix que el peròxid d'hidrogen continui reduint-se fins a aigua, el mecanisme proposat és: (11) H2O2 + e OH"(ads) + OH(aq), (12) OH"(ads) + e OH(aq), (13) OH(aq) + H+(aq) H2O, on el radical hidroxil adsorbit OH"(ads) és un intermedi de la reacció. Vegeu també ^elèctrode de difusió de gas^.
reducció de la viscositat
reducció de la viscositat
Química industrial
- ca reducció de la viscositat, n m
- es reducción de la viscosidad
- en visbreaking
- en viscosity breaking
Química industrial
Definició
Craqueig tèrmic suau de certs residus de la ^destil•lació al buit^ del cru per a reduir-ne la viscositat i que satisfaci les especificacions comercials dels fuels. Així es trenquen principalment les cadenes de parafines unides als anells aromàtics i es redueix la viscositat i el ^punt de boira^ de la fracció. L'aliment entra en un forn que l'escalfa a temperatures d'entre 450 i 500ºC, amb un temps de residència d'un a cinc minuts, sense catalitzador. En el procés es produeixen també petites quantitats de gasos i fracció líquida lleugera i un 15% de gasoil. Hi ha diversos dissenys industrials força semblants.
reducció electroquímica
reducció electroquímica
Electroquímica
- ca reducció catòdica, n f
- ca electroreducció, n f sin. compl.
- ca reducció electroquímica, n f sin. compl.
- es electrorreducción
- es reducción catódica
- es reducción electroquímica
- en cathodic reduction
- en electrochemical reduction
- en electroreduction
Electroquímica
Definició
Guany d'electrons d'una espècie química en reaccionar al càtode d'una cel·la electroquímica. Per exemple, quan s'electrodiposita Zn sobre Fe a partir d'una dissolució aquosa de Zn2+, té lloc la reacció Zn2+(aq) + 2 e Zn i es forma un recobriment de Zn sobre el Fe per electrodeposició.
reductor
reductor
Química inorgànica
- ca agent reductor, n m
- ca reductor, n m sin. compl.
- es agente reductor
- es reductor
- en reducing agent
- en reductant
Química inorgànica
Definició
Substància que redueix una altra i perd electrons i, per tant, s'oxida.
refinació
refinació
Indústria paperera
- ca refinació, n f
- ca refinatge, n m sin. compl.
- es refinado
- en refining
Indústria paperera
Definició
Operació de preparació de la pasta de paper en què per acció d'un treball mecànic, en presència d'un medi aquós, es modifica la morfologia de la fibra i la seva estructura físicoquímica. El paper que ha estat refinat és menys porós, més estable dimensionalment, més transparent i, en general, més resistent a la majoria de propietats físiques a què es pot sotmetre el paper.
