Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  regla de Schulze-Hardy, n f
  • es  regla de Schulze-Hardy
  • en  Schulze-Hardy rule

Química física

Definició
Regla segons la qual l'eficàcia en la coagulació d'un col•loide liòfob augmenta exponencialment amb la càrrega dels ions del coagulant. Encara que és empírica, aquesta regla es pot justificar tenint en compte que la coagulació es produeix per l'adsorció dels ions sobre la superfície de la partícula, de manera que es redueixen les repulsions electrostàtiques amb les altres partícules; per a neutralitzar la càrrega elèctrica d'una partícula col•loidal cal més quantitat d'ions monovalents que de divalents, i de divalents més que si són trivalents. De totes maneres, aquesta regla no justifica que certes substàncies orgàniques presentin una ^concentració crítica de coagulació^ molt inferior a la que correspondria a la seva càrrega.
  • ca  regla de Walden, n f
  • es  regla de Walden
  • en  Walden's rule

Electroquímica

Definició
Regla que relaciona la conductivitat molar límit m d'un electròlit en un dissolvent donat amb la viscositat del dissolvent. Va ser enunciada per P. Walden el 1906 i es formula com m = constant. De fet, el producte m és proporcional a la suma dels recíprocs dels radis eficaços dels ions de l'electròlit, els quals pateixen grans desviacions en diferents dissolvents a causa de la solvatació iònica. Aquesta regla és només aproximada i l'acompleixen més rigorosament els electròlits binaris forts del tipus MX, particularment aquells que contenen ions voluminosos poc solvatats perquè mantenen radis semblants en diversos dissolvents, com és el cas dels ions tetraalquilamoni (NR4+).
  • ca  regla dels 18 electrons, n f
  • es  regla de los 18 electrones
  • es  regla de los dieciocho electrones
  • en  18 electron rule
  • en  eighteen-electron rule

Química inorgànica

Definició
Regla que permet determinar l'estabilitat d'un ^compost organometàl•lic^.

Nota

  • Considera que el metall central és més estable quan té ^configuració electrònica^ de gas noble i, per tant, ha d'estar envoltat de 18 electrons per tenir el nivell electrònic més extern ple. Per determinar si ho compleix, se sumen els electrons de valència del metall amb els electrons que aporta cada ^lligand^. Per exemple, el compost [Mn(<eta grega minúscula><sup>5</sup>-C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>)(CO)<sub>3</sub>] té 7 electrons de valència del manganès, 5 electrons de valència del ciclopentadienil i 2 electrons de valència de cada carbonil, la qual cosa dóna 7 + 5 + (2 x 3) = 18 electrons. En conseqüència, compleix la regla dels 18 electrons i és d'esperar que sigui estable. Val a dir que es coneixen força espècies que no compleixen aquesta regla i que, encara que siguin menys estables, juguen un paper important en les reaccions dels compostos organometàl•lics, on intervenen com a ^intermedis de reacció^ i acaben donant espècies de 18 electrons més estables. D'aquí ve la gran importància que els compostos organometàl•lics tenen com a catalitzadors en un gran nombre de processos.
  • ca  regla de la seqüència, n f
  • ca  regles de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl sin. compl.
  • ca  regles de CIP, n f pl abrev.
  • es  regla de la secuencia
  • es  reglas de Cahn-Ingold-Prelog
  • es  reglas CIP abrev.
  • en  Cahn-Ingold-Prelog priority rules
  • en  Cahn-Ingold-Prelog system
  • en  sequence rules
  • en  CIP rules abrev.
  • en  CIP system abrev.

Química orgànica

Definició
Conveni que es fa servir per anomenar inequívocament els diferents ^estereoisòmers^.

Nota

  • Va ser dissenyat per tres químics i ha estat acceptat per la IUPAC. En enatiòmers i diastereoisòmers es determina la configuració ^R^ o ^S^ d'un centre quiral. Per especificar l'estereoquímica absoluta, s'observen els àtoms units directament al carboni quiral i s'assigna prioritat al de major nombre atòmic. Si no es troben diferències entre els àtoms units a l'àtom de carboni, es comparen els àtoms units a aquests i així s'avança al llarg de la cadena fins que es troba una diferència. Si s'observa una projecció del carboni quiral amb el grup de menor prioritat darrere d'aquest i els altres tres grups en direcció a l'observador, la configuració R és la que presenta l'ordre de prioritats en sentit horar i la configuració S és la que el presenta en sentit antihorari. En els alquens interns permet discernir entre les configuracions ^Z^ i ^E^, especialment en els trisubstituïts i els tetrasubstituïts. Aquesta substitució fa referència als àtoms d'hidrogen de l'etè substituïts per altres àtoms o grups d'àtoms. S'ha d'establir la prioritat dels substituents a cada banda de l'enllaç doble segons el nombre àtomic dels àtoms enllaçats a l'àtom de carboni de l'enllaç doble o els següents si són iguals. Si els substituents amb prioritat a cada banda de l'enllaç doble estan en una mateixa direcció, es tracta de la configuració Z, mentre que si es troben en cares oposades, es tracta de la configuració E. En un alquè disubstituït, en què la configuració dels isòmers geomètrics és visible més fàcilment, la configuració Z equival a la ^cis^, mentre que la configuració E equival a la ^trans^, que també han estat acceptades per la IUPAC.
  • ca  regla de la seqüència, n f
  • ca  regles de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl sin. compl.
  • ca  regles de CIP, n f pl abrev.
  • es  regla de la secuencia
  • es  reglas de Cahn-Ingold-Prelog
  • es  reglas CIP abrev.
  • en  Cahn-Ingold-Prelog priority rules
  • en  Cahn-Ingold-Prelog system
  • en  sequence rules
  • en  CIP rules abrev.
  • en  CIP system abrev.

Química orgànica

Definició
Conveni que es fa servir per anomenar inequívocament els diferents ^estereoisòmers^.

Nota

  • Va ser dissenyat per tres químics i ha estat acceptat per la IUPAC. En enatiòmers i diastereoisòmers es determina la configuració ^R^ o ^S^ d'un centre quiral. Per especificar l'estereoquímica absoluta, s'observen els àtoms units directament al carboni quiral i s'assigna prioritat al de major nombre atòmic. Si no es troben diferències entre els àtoms units a l'àtom de carboni, es comparen els àtoms units a aquests i així s'avança al llarg de la cadena fins que es troba una diferència. Si s'observa una projecció del carboni quiral amb el grup de menor prioritat darrere d'aquest i els altres tres grups en direcció a l'observador, la configuració R és la que presenta l'ordre de prioritats en sentit horar i la configuració S és la que el presenta en sentit antihorari. En els alquens interns permet discernir entre les configuracions ^Z^ i ^E^, especialment en els trisubstituïts i els tetrasubstituïts. Aquesta substitució fa referència als àtoms d'hidrogen de l'etè substituïts per altres àtoms o grups d'àtoms. S'ha d'establir la prioritat dels substituents a cada banda de l'enllaç doble segons el nombre àtomic dels àtoms enllaçats a l'àtom de carboni de l'enllaç doble o els següents si són iguals. Si els substituents amb prioritat a cada banda de l'enllaç doble estan en una mateixa direcció, es tracta de la configuració Z, mentre que si es troben en cares oposades, es tracta de la configuració E. En un alquè disubstituït, en què la configuració dels isòmers geomètrics és visible més fàcilment, la configuració Z equival a la ^cis^, mentre que la configuració E equival a la ^trans^, que també han estat acceptades per la IUPAC.
  • ca  regles de selecció, n f
  • es  reglas de selección
  • en  selection rules

Química física

Definició
Conjunt de condicions que han de complir els diferents estats d'un àtom o molècula perquè les transicions espectroscòpiques entre ells es puguin produir amb una probabilitat elevada. La probabilitat de transició entre l'estat final i l'estat inicial és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a EXPRESSIÓ 39, on Φ<sub>f</sub> és la ^funció d'ona^ de l'estat final, Φ<sub>i</sub> és la funció d'ona de l'estat inicial, <i>c</i> és la velocitat de la llum, <i><d amb circumflex></i> és l'operador moment dipolar elèctric i <i><mi grega minúscula amb circumflex></i> és l'operador moment dipolar magnètic. Les regles de selecció, doncs, es troben després d'avaluar aquesta expressió matemàtica per al sistema que es vulgui estudiar. Cada tipus de tècnica espectroscòpica té les seves regles de selecció corresponents. Així per exemple, en l'espectrometria d'infraroig de molècules diatòmiques, les regles de selecció són que la molècula diatòmica ha de tenir moment dipolar elèctric; que les transicions permeses entre nivells vibracionals, que són les que es poden produir amb una elevada probabilitat, són les que impliquen un augment o una disminució en una unitat del nombre quàntic <i>v</i> associat al nivell vibracional de partida, i que les transicions permeses entre els nivells rotacionals dels nivells vibracionals entre els quals es produeix la transició són aquelles que impliquen un augment o una disminució en una unitat del nombre quàntic <i>J</i> associat al nivell rotacional de partida. Hi ha certes molècules per a les quals les transicions en què <i>J</i> no canvia de valor també estan permeses.
  • ca  regles de Woodward i Hoffmann, n f pl
  • es  reglas de Woodward-Hoffmann
  • en  Woodward-Hoffmann rules

Química teòrica

Definició
Cos de teoria que permet predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d'una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital al llarg del procés. Estan basades en el principi de la conservació de la simetria orbital formulat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l'any 1965 segons el qual les reaccions elementals tenen lloc amb facilitat només quan els reactius i els productes tenen la mateixa simetria orbital. Així, les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes. En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l'estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials i antarafacials és imparell. S'entén per procés suprafacial aquell en què els enllaços es formen al mateix costat d'un sistema π, i per procés antarafacial aquell en què els enllaços es formen en costats oposats. Un procés suprafacial és permès tèrmicament, alhora, quan hi intervenen 4n + 2 electrons, i un procés antarafacial ho és quan n'hi participen 4n. La relació inversa s'acompleix per a les reaccions fotoquímiques. Més recentment, l'aplicació del mètode pertorbacional ha permès una racionalització més acurada d'aquestes regles.
  • ca  regulació, n f
  • es  regulación
  • en  regulation

Enginyeria química

Definició
Mode de funcionament d'un controlador, en el qual es manté la consigna fixa i es modifica la variable manipulada actuant sobre l'element final per tal que el valor de la variable controlada s'apropi tant com sigui possible a la consigna prefixada, encara que apareguin pertorbacions al sistema.
  • ca  controlador, n m
  • ca  regulador, n m sin. compl.
  • es  controlador
  • es  regulador
  • en  controller
  • en  regulator

Enginyeria química

Definició
Dispositiu electrònic on està implementat un algoritme de control. Rep el senyal d'algun sensor que mesura un paràmetre del sistema i actua sobre algun paràmetre d'entrada al sistema, una variable manipulada, per tal de mantenir la variable controlada en el punt de consigna.
  • ca  reixeta, n f
  • es  rejilla
  • en  grid

Termes generals

Definició
Tela metàl·lica quadrada, al centre de la qual hi ha una placa circular d'amiant, que s'utilitza damunt d'un ^trespeus^ com a suport de recipients que s'han d'escalfar.