Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  refinació, n f
  • ca  refinatge, n m sin. compl.
  • es  refinado
  • en  refining

Indústria paperera

Definició
Operació de preparació de la pasta de paper en què per acció d'un treball mecànic, en presència d'un medi aquós, es modifica la morfologia de la fibra i la seva estructura físicoquímica. El paper que ha estat refinat és menys porós, més estable dimensionalment, més transparent i, en general, més resistent a la majoria de propietats físiques a què es pot sotmetre el paper.
  • ca  refineria de petroli, n f
  • es  refinería de petróleo
  • en  oil refinery
  • en  petroleum refinery

Química industrial

Definició
Instal•lació industrial que, mitjançant el tractament del cru o del petroli, subministra productes útils. L'estructura i instal•lacions d'una refineria de petroli és molt variable i en contínua evolució a causa de les demandes canviants, de la necessitat de tractar crus de composició diversa, dels requeriments mediambientals i de seguretat, i de condicionants econòmics i polítics. Les primeres unitats es van desenvolupar al final del segle XIX i tenien per objectiu l'obtenció d'olis per a l'enllumenat. En paral•lel a la indústria de l'automòbil i, posteriorment, a la indústria aeronàutica, es van desenvolupar les unitats de ^destil•lació fraccionada^ per a aconseguir les fraccions adequades per a carburants. A partir de 1920 es van dur a terme diversos processos petroquímics, i les refineries de petroli havien de subministrar-ne les matèries primeres, principalment ^naftes^. La necessitat de gasolina d'elevat ^nombre d'octà^ i de carburants amb menys sofre, així com la reconversió de fraccions d'alt punt d'ebullició i de massa molecular elevada en molècules més petites, han portat a la introducció de diverses unitats de procés on es porten a terme diverses reaccions químiques, com el craqueig catalític, l'^alquilació^, la ^desulfuració^ i l'^hidrotractament^, entre molts d'altres. En termes generals es poden distingir tres tipus de refineries: les que produeixen principalment carburants i altres combustibles; les que produeixen nafta petroquímica, i les refineries especialitzades. Les refineries reben la matèria primera, el cru, per oleoducte procedent directament dels pous o de terminals marítimes, on els vaixells petroliers atracats als pantalans descarreguen a tancs que alimenten la refineria. Els productes de la refineria es vehiculen per altres oleoductes i gasoductes, per vaixells que descarregaran en terminals de productes químics on es carregaran a cisternes, o bé directament per cisternes cap al consumidor final. A Catalunya, la refineria de la Pobla de Mafumet, al Tarragonès, actualment de Repsol, és mixta de carburants i petroquímica, i inclou unitats de craqueig al vapor per a obtenir etilè del que s'alimenten moltes indústries del polígon industrial. A Tarragona també, la refineria d'ASESA és especialitzada en ^betum asfàltic^. Les refineries de petroli són actualment una de les instal•lacions industrials de dimensions més grans que existeixen, i han desenvolupat una arquitectura, tècniques de disseny, sistemes de control, tractament de residus i efluents, i sistemes de seguretat propis, uns mètodes que han estat aplicats posteriorment a altres tipus d'indústries químiques i de procés.
  • ca  reflux, n m
  • es  reflujo
  • en  reflux

Enginyeria química

Definició
Operació per la qual el líquid resultant de la condensació d'uns vapors procedents d'una solució en ebullició és forçat a retornar en direcció contrària a la dels vapors d'origen.
  • ca  reformat, n m
  • es  reformado
  • en  reforming

Química industrial

Definició
Procés d'aromatització de la indústria de refinació del petroli i de la petroquímica que té per objecte la modificació de la composició d'una fracció de petroli. Els reformats més importants són el ^reformat al vapor^ i el ^reformat catalític^.
  • ca  reformat, n m
  • es  reformado
  • en  reformate

Química industrial

Definició
Producte obtingut en l'operació de ^reformat^, que sol ser una nafta a la qual s'ha incrementat el ^nombre d'octà^.
  • ca  reformat al vapor, n m
  • es  reformado al vapor
  • en  steam reforming

Química industrial

Definició
Procés de tractament d'una nafta o del gas natural que té per objecte obtenir ^gas de síntesi^. Si es considera el metà, les reaccions que tenen lloc en el reformat del vapor són les següents: <EXPRESSIÓ 15>. Per a altres hidrocarburs les reaccions són similars. Les reaccions són endotèrmiques i cal, per tant, subministrar-los calor. El procés requereix la presència d'un catalitzador de níquel i aluminosilicats. Un procés a temperatura alta, de 800ºC a 1.000ºC, pressió baixa i relació aigua-hidrocarbur de 5 afavoreix la formació de carboni i d'hidrogen. Hi ha diversos dissenys comercials per al reformat de vapor. Per exemple, el procés de reformat autotèrmic crema part de l'hidrocarbur amb oxigen o aire per tal de subministrar la calor necessària per al procés.
  • ca  reformat catalític, n m
  • es  reformado catalítico
  • en  catalytic reforming

Química industrial

Definició
Procés de refinació que té per objecte modificar la composició d'una fracció de petroli per tal d'augmentar-ne el ^nombre d'octà^, reduir-ne el punt mitjà d'ebullició, o augmentar-ne la proporció d'aromàtics per a processos petroquímics. Va ser desenvolupat des del 1940 per a satisfer les demandes de carburants per a automoció. N'hi ha de moltes modalitats, que tenen lloc en fase gas, amb catalitzador de platí o òxids de crom o molibdè, a uns 500ºC i a pressions d'entre 3 i 30 bar. El catalitzador es pot regenerar de dues maneres: en continu, mitjançant el procés de regeneració catalítica contínua, o cada molts mesos, fins a 24, bé aturant la unitat en els processos semiregeneratius o bé amb una regeneració contínua d'una unitat mentre una altra està funcionant en paral•lel, en els processos cíclics. Les reaccions principals que tenen lloc en els processos de reformat catalític són <EXPRESSIÓ 14>. La major part de reaccions són endotèrmiques i desprenen hidrogen, el qual es pot aprofitar en la mateixa refineria de petroli en l'^hidrotractament^ i l'^hidrocraqueig^. Entre els processos de reformat catalític més aplicats es poden citar el Platforming de UOP, el Powerforming d'Exxon o l'Ultraforming d'Amoco.
  • ca  refractari, n m
  • es  refractario
  • en  refractory

Química industrial

Definició
Material ceràmic constituït per òxids metàl•lics i destinat a suportar temperatures elevades. Els refractaris es fabriquen en diferents tipus de productes, com maons, rajoles, granulats, ciments i morters. Els refractaris es fan servir com a revestiment de forns en la refinació de petroli, en la indústria del vidre, petroquímica, siderúrgica i del ciment, i en tot tipus de cremadors, toveres i gresols. Es poden classificar, d'acord amb la composició, en àcids, bàsics i amfòters. Els refractaris àcids estan compostos per sílice i alúmina; els refractaris amfòters tenen una proporció superior d'alúmina, i els refractaris bàsics estan compostos per òxid de magnesi, òxid de crom III i òxid de calci. Hi ha refractaris especials amb borurs, carburs i nitrurs, que resisteixen fins a 3.000ºC, i amb carbur de tàntal i carbur de zirconi, que resisteixen fins a 4.000ºC.
  • ca  refractari -ària, adj
  • es  refractario
  • en  refractory

Química industrial

Definició
Que no perd les propietats mecàniques i tèrmiques en ser sotmès a alta temperatura.
  • ca  règim de flux, n m
  • es  régimen de flujo
  • en  flow regime

Enginyeria química

Definició
Tipus de moviment d'un fluid, que pot ser laminar, de transició o turbulent. El règim de flux laminar té lloc quan el moviment del fluid és lent, llavors les partícules es belluguen de manera ordenada sense que unes parts del fluid es barregin amb les altres, el règim turbulent té lloc quan el fluid es belluga ràpidament, llavors grups de partícules es desplacen a l'atzar d'un lloc a un altre (es formen remolins) mesclant-se unes parts del fluid amb les altres. El moviment dels fluids que es belluguen a velocitats que no són ni baixes ni altes s'anomena <i>règim de flux de transició</i>. El paràmetre que s'utilitza per determinar el tipus de règim de flux d'un fluid és el nombre de Reynolds.