Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  relació addicional en un balanç, n f
  • es  relación adicional en un balance
  • en  additional relation in a balance

Enginyeria química

Definició
Equació que relaciona diferents paràmetres d'un o més balanços plantejats per un sistema determinat, que permet reduir el nombre de graus de llibertat del conjunt d'equacions plantejades. Això permet o bé la seva resolució o bé disminuir el nombre de dades necessàries per a la seva resolució. Per exemple, donat un sistema amb una entrada i dues sortides, si coneixem el cabal de l'entrada i no coneixem els de sortida no podríem calcular-les amb el balanç total de matèria, però si disposem d'una relació addicional que ens indiqui la relació de cabals entre les dues sortides, el sistema sí es podria resoldre.
  • ca  relació d'Einstein, n f
  • es  relación de Einstein
  • en  Einstein relation

Electroquímica

Definició
Relació entre el coeficient de difusió Di d'un ió i d'una dissolució electrolítica i la seva mobilitat iònica ui. Per a una dissolució diluïda, es formula com Di = ui R T/ |zi| F, on R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta, zi és la càrrega de l'ió i i F és la constant de Faraday.
  • ca  relació d'Euler, n f
  • ca  relació de reciprocitat d'Euler, n f sin. compl.
  • es  relación de Euler
  • es  relación de reciprocidad de Euler
  • en  Euler's reciprocity relation
  • en  Euler's relation

Química física

Definició
Relació que compleixen les variacions de les variables d'estat d'un sistema termodinàmic de forma que siguin equivalents a la diferencial d'una funció d'estat. Si les derivades creuades d'una variació són iguals, es tracta d'una ^diferencial exacta^. La variació d<i>z</i> = <i>u</i> (<i>x</i>,<i>y</i>)d<i>x</i> + <i>v</i> (<i>x</i>,<i>y</i>)d<i>y</i> és una diferencial exacta si es compleix EXPRESSIÓ 121, és a dir, si existeix una variable d'estat, <i>z</i>(<i>x</i>,<i>y</i>), tal que la seva variació coincideixi amb la seva diferencial en funció de les variables d'estat, <i>x</i> i <i>y</i>. Per exemple, la variació de volum per a un gas ideal compleix aquesta relació. Aquest exemple va ser introduït per definir què és una diferencial exacta. En canvi, la variació de treball reversible efectuat per un gas ideal no la compleix. En aquest cas, l'exemple va ser introduït per a definir una ^diferencial inexacta^.
  • ca  relació de De Broglie, n f
  • es  relación de De Broglie
  • en  De Broglie relation

Química teòrica

Definició
Relació que estableix que la longitud d'ona, λ, de la funció d'ona d'una partícula està relacionada amb el seu moment lineal p per λ = h/p, en què h és la constant de Planck. Enunciada com una hipòtesi per L. de Broglie l'any 1923, fou confirmada el 1927 pels experiments de difracció d'electrons de C. Davisson i L. H. Germer. La proposta formulada per De Broglie significava estendre a la matèria la dualitat ona-partícula ja proposada per a la radiació electromagnètica. En la formulació actual de la mecànica quàntica, la relació de De Broglie és una conseqüència directa de l'equació de Schrödinger per a una partícula lliure. Vegeu també ^efecte fotoelèctric^.
  • ca  relació d'Euler, n f
  • ca  relació de reciprocitat d'Euler, n f sin. compl.
  • es  relación de Euler
  • es  relación de reciprocidad de Euler
  • en  Euler's reciprocity relation
  • en  Euler's relation

Química física

Definició
Relació que compleixen les variacions de les variables d'estat d'un sistema termodinàmic de forma que siguin equivalents a la diferencial d'una funció d'estat. Si les derivades creuades d'una variació són iguals, es tracta d'una ^diferencial exacta^. La variació d<i>z</i> = <i>u</i> (<i>x</i>,<i>y</i>)d<i>x</i> + <i>v</i> (<i>x</i>,<i>y</i>)d<i>y</i> és una diferencial exacta si es compleix EXPRESSIÓ 121, és a dir, si existeix una variable d'estat, <i>z</i>(<i>x</i>,<i>y</i>), tal que la seva variació coincideixi amb la seva diferencial en funció de les variables d'estat, <i>x</i> i <i>y</i>. Per exemple, la variació de volum per a un gas ideal compleix aquesta relació. Aquest exemple va ser introduït per definir què és una diferencial exacta. En canvi, la variació de treball reversible efectuat per un gas ideal no la compleix. En aquest cas, l'exemple va ser introduït per a definir una ^diferencial inexacta^.
  • ca  relació de retenció, n f
  • ca  relació frontal, n f
  • es  relación de retención
  • es  relación frontal
  • en  retardation factor
  • sbl  R

Química analítica

Definició
Paràmetre que relaciona la velocitat mitjana del solut (V) amb la de la fase mòbil (u) en el seu recorregut per una columna cromatogràfica: R = V/u. També es pot definir com la relació entre el nombre de mols de solut que es troben en la fase mòbil i el nombre total de mols de solut injectats en la columna: R = nm / nt = nm / (nm + ns).
  • ca  relació de retenció, n f
  • ca  relació frontal, n f
  • es  relación de retención
  • es  relación frontal
  • en  retardation factor
  • sbl  R

Química analítica

Definició
Paràmetre que relaciona la velocitat mitjana del solut (V) amb la de la fase mòbil (u) en el seu recorregut per una columna cromatogràfica: R = V/u. També es pot definir com la relació entre el nombre de mols de solut que es troben en la fase mòbil i el nombre total de mols de solut injectats en la columna: R = nm / nt = nm / (nm + ns).
  • ca  relacions de Maxwell, n f pl
  • es  relaciones de Maxwell
  • en  Maxwell relations

Química física

Definició
Conjunt de relacions entre variacions de les variables d'estat que sorgeixen d'aplicar la ^relació d'Euler^ a les variacions dels principals potencials termodinàmics en funció de les variacions de les seves variables d'estat naturals. Això significa que s'aplica la igualtat de les segones derivades creuades a les funcions d'estat. Les relacions de Maxwell més importants són les que es deriven d'aplicar aquesta propietat matemàtica a la variació de l'^energia interna^, <i>U</i>(<i>S</i>,<i>V</i>), (∂T / ∂V)S = −(∂p / ∂S)V; de l'^entalpia^, <i>H</i>(<i>S</i>,<i>p</i>), (∂ T / ∂p)S = (∂V / ∂S)p; de l'^energia de Helmholtz^, <i>A</i>(<i>T</i>,<i>V</i>), (∂ S / ∂V)T = (∂p / ∂T)V, i de l'^energia de Gibbs^, <i>G</i>(<i>T</i>,<i>p</i>), (∂ S / ∂p)T = −(∂V / ∂T)p.
  • ca  relacions estructura-activitat quantitatives, n f pl
  • ca  QSAR, n f pl sigla
  • es  relaciones estructura-actividad cuantitativas
  • es  QSAR sigla
  • en  quantitative structure-activity relationships
  • en  QSAR sigla

Química teòrica

Definició
Conjunt de procediments de la química computacional que estudien les relacions entre l'estructura d'un compost i la seva activitat química. Aquests mètodes utilitzen procediments computacionals complexos per deduir paràmetres que permetin caracteritzar adequadament la forma de la molècula i la seva distribució electrònica. L'estudi de les relacions entre l'estructura d'una sèrie de compostos i la seva activitat ajuda a conèixer millor l'activitat química d'interès i possibilita la predicció de l'activitat de nous compostos partint només del coneixement de la seva estructura.
  • ca  rendiment, n m
  • es  rendimiento
  • en  yield

Enginyeria química

Definició
Quantitat de producte format per unitat de reactiu que ha reaccionat. El rendiment se sol expressar en unitats molars: mols de producte formats per mol de reactiu que ha reaccionat, o en unitats màssiques: massa de producte format per unitat màssica de reactiu que ha reaccionat. Per exemple, si en un sistema de reaccions han reaccionat 5 mols de reactiu R i s'han format 3 mols de producte P, el rendiment molar de P respecte R seria 0,6 = 3/5. D'altra banda, si per exemple s'han format 40 grams de producte P quan han reaccionat 50 grams de reactiu R, el rendiment màssic de P respecte R seria: 0,4 = 20/50. Com a símbol per al rendiment se sol utilitzar la Y amb un subíndex que indica quin producte i quin reactiu són els que relaciona. Per exemple, Y<sub>PR</sub> seria el rendiment de P respecte R. El rendiment anterior és un rendiment global, és a dir, durant un cert període de temps, però també es pot definir un rendiment puntual, que és la relació entre la velocitat de formació del producte i la de desaparició del reactiu en un moment donat. En sistemes no reactius també es pot definir un rendiment, però llavors aquest és la relació entre el que realment s'ha obtingut i el que teòricament s'hauria d'haver obtingut; aquest concepte de rendiment es pot utilitzar en sistemes molt diversos com, per exemple, en un motor, en una bomba, en processos de purificació, etc.