subcapa
subcapa
Química teòrica
- ca subcapa, n f
- ca subcapa electrònica, n f sin. compl.
- es subcapa
- es subcapa electrónica
- en electronic subshell
- en subshell
Química teòrica
Definició
Conjunt d'orbitals atòmics que tenen un mateix parell de valors, nl, per al nombre quàntic principal i el nombre quàntic orbital. Normalment, per referir-se a una subcapa s'indica el valor del nombre quàntic principal, n, seguit del valor del nombre quàntic orbital, l, especificat en forma de lletra. Les lletres s, p, d, f, g, h... Són usades per representar els valors 0, 1, 2, 3, 4, 5..., respectivament. El nombre d'orbitals atòmics d'una subcapa és 2l + 1, que és el nombre de valors diferents que pot prendre el nombre quàntic magnètic, m, per a cada valor de l. Així, la subcapa 1s té un orbital atòmic, i les subcapes 2p i 3d en tenen 3 i 5, respectivament. En els àtoms polielectrònics, els orbitals atòmics d'una mateixa subcapa tenen la mateixa energia, és a dir, són funcions pròpies amb el mateix valor propi de l'operador de Fock. L'ordenació energètica de les subcapes ocupades és la mateixa per a tots els àtoms amb nombre atòmic menor a 73: 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 3d, 4s, 4p, 4d, 5s, 5p, 4f, 6s... En els àtoms amb nombre atòmic superior, aquesta ordenació sofreix variacions. Aquesta ordenació no sempre coincideix amb l'ordre en què, dins l'aproximació orbital s'ocupen les subcapes a mesura que augmenta el nombre atòmic. Vegeu també ^àtom hidrogenoide^ i ^principi d'aufbau^.
subcapa electrònica
subcapa electrònica
Química teòrica
- ca subcapa, n f
- ca subcapa electrònica, n f sin. compl.
- es subcapa
- es subcapa electrónica
- en electronic subshell
- en subshell
Química teòrica
Definició
Conjunt d'orbitals atòmics que tenen un mateix parell de valors, nl, per al nombre quàntic principal i el nombre quàntic orbital. Normalment, per referir-se a una subcapa s'indica el valor del nombre quàntic principal, n, seguit del valor del nombre quàntic orbital, l, especificat en forma de lletra. Les lletres s, p, d, f, g, h... Són usades per representar els valors 0, 1, 2, 3, 4, 5..., respectivament. El nombre d'orbitals atòmics d'una subcapa és 2l + 1, que és el nombre de valors diferents que pot prendre el nombre quàntic magnètic, m, per a cada valor de l. Així, la subcapa 1s té un orbital atòmic, i les subcapes 2p i 3d en tenen 3 i 5, respectivament. En els àtoms polielectrònics, els orbitals atòmics d'una mateixa subcapa tenen la mateixa energia, és a dir, són funcions pròpies amb el mateix valor propi de l'operador de Fock. L'ordenació energètica de les subcapes ocupades és la mateixa per a tots els àtoms amb nombre atòmic menor a 73: 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 3d, 4s, 4p, 4d, 5s, 5p, 4f, 6s... En els àtoms amb nombre atòmic superior, aquesta ordenació sofreix variacions. Aquesta ordenació no sempre coincideix amb l'ordre en què, dins l'aproximació orbital s'ocupen les subcapes a mesura que augmenta el nombre atòmic. Vegeu també ^àtom hidrogenoide^ i ^principi d'aufbau^.
sublimació
sublimació
Enginyeria química
- ca sublimació, n f
- es sublimación
- en sublimation
Enginyeria química
Definició
1. Canvi d'estat d'agregació en el que una substància química passa directament de l'estat d'agregació sòlid a gas, o a l'inrevés, sense passar pel líquid. 2. Operació unitària utilitzada per a purificar substàncies per un procés de sublimació.
subproducte
subproducte
Química orgànica
- ca subproducte, n m
- es subproducto
- en by-product
Química orgànica
Definició
Producte secundari que es genera durant l'obtenció d'un producte principal que realment es vol obtenir.
Nota
- El subproducte sol tenir una massa molar molt inferior al producte principal. Per exemple, en la reacció C6H6 + Br2 <fletxa dreta> C6H5Br + HBr, el producte principal és el bromobenzè i el bromur d'hidrogen és el subproducte. També, en la hidròlisi alcalina d'un èster, es genera àcid carboxílic i l'alcòxid corresponent com a subproducte, segons CH3CH2COOCH2CH3 + NaOH <fletxa dreta> CH3CH2COOH + CH3CH2ONa.
substància interferent
substància interferent
Química analítica
- ca interferència, n f
- ca substància interferent, n f sin. compl.
- es interferencia
- es sustancia interferente
- en interference
- en interfering substance
Química analítica
Definició
Substància que modifica el senyal produit per l'anàlit.
substància pura
substància pura
Termes generals
- ca substància pura, n f
- es sustancia pura
- en pure substance
Termes generals
Definició
Cadascuna de les classes de matèria homogènia de composició química definida, les propietats fisicoquímiques de les quals resten fixes. Les substàncies pures no poden ser descompostes en els seus elements constituents per mètodes físics. Se sol classificar-les en simples, que són els elements químics, i en compostes, que són els compostos químics. Mentre que un compost químic es pot descompondre en els seus elements químics mitjançant mètodes químics, un element no pot. S'oposa a la ^mescla^.
substància termomètrica
substància termomètrica
Química física
- ca substància termomètrica, n f
- es sustancia termométrica
- en thermometric substance
Química física
Definició
Material emprat en un termòmetre per a mesurar una ^propietat termomètrica^. Per exemple, en un ^termòmetre de mercuri^, la substància termomètrica és el mercuri.
substitució electròfila
substitució electròfila
Química orgànica
- ca substitució electròfila, n f
- es sustitución electrófila
- es sustitución electrofílica
- en electrophilic substitution
- sbl SE
Química orgànica
Definició
Reacció en la qual se substitueix generalment un àtom d'hidrogen per un electròfil.
Nota
- Si en la substitució electròfila intervenen els electrons π d'un anell aromàtic, la reacció es considera una substitució electròfila aromàtica.
substitució homolítica
substitució homolítica
Química orgànica
- ca substitució homolítica, n f
- es sustitución homolítica
- en homolytic substitution
- sbl SH
Química orgànica
Definició
Reacció radicalària en la qual se substitueix generalment un àtom d'hidrogen per un halogen.
Nota
- En aquest cas es tracta d'una monosubstitució, com CH4 + Br2 <fletxa dreta> CH3Br + HBr. Atenent les quantitats estequiomètriques dels productes reaccionants que s'hi troben, es poden donar substitucions successives i, en conseqüència, polisubstitucions. Per exemple, en el metà es produeix la disubstitució, CH4 + 2 Br2 <fletxa dreta> CH2Br2 + 2 HBr; però també s'hi podria donar la trisubstitució, CH4 + 3 Br2 <fletxa dreta> CHBr3 + 3 HBr, o la tetrasubstitució, CH4 + 4 Br2 <fletxa dreta> CBr4 + 4 HBr. Sovint, en productes de major nombre d'àtoms de carboni, es poden substituir diversos hidrògens i donar productes que poden ser diferents i, per tant, produir-se mescles de productes. Per això, en general, la substitució no sol ser gaire interessant. Vegeu també ^halogenació^.
substitució nucleòfila
substitució nucleòfila
Química orgànica
- ca substitució nucleòfila, n f
- es sustitución nucleófila
- es sustitución nucleofílica
- en nucleophilic substitution
Química orgànica
Definició
Reacció en la qual se substitueix part del grup sortint per un nucleòfil.
Nota
- La substitució nucleòfila pot seguir dos mecanismes diferents i, en conseqüència, donar un únic producte o una mescla d'^estereoisòmers^, atenent diversos factors, entre els quals destaquen el ^substrat^, la força del nucleòfil i el dissolvent que es fa servir.
