Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  taronja de metil, n m
  • es  naranja de metilo
  • en  methyl orange

Química analítica

Definició
Indicador acidobàsic i ^colorant azo^ amb l'interval de viratge comprès en l'interval de pH entre 3,1 i 4,4, en què passa de color vermell a groc. És un àcid monobàsic, elèctricament neutre però amb una càrrega positiva i una de negativa (es tracta d'un zwitterió), amb un pKa en aigua de 3,5. La preparació d'aquest colorant azoic es fa a partir de l'àcid sulfanílic i de la N,N-dimetilanilina. El producte que s'obté en la reacció de copulació és la forma àcida, de color vermell, que es coneix com a heliantina. En medi alcalí, es converteix en la sal de sodi, de color groc, per bé que abans passa per una tonalitat taronja, que és la que es coneix pròpiament com a taronja de metil.

Nota

  • graf_QA1 OAA: ok, però elimineu els "I" i "II" de sobre i, sota les fletxes, canvieu el guió llarg d'enllaç de "- H+" per un signe menys.
  • ca  taula periòdica dels elements, n f
  • ca  taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
  • ca  taula periòdica, n f sin. compl.
  • es  tabla de Mendeleiev
  • es  tabla periódica
  • es  tabla periódica de los elementos
  • en  Mendeleiev's table
  • en  periodic table
  • en  periodic table of the elements

Química inorgànica

Definició
Taula en què s'ordenen els elements per posar de manifest la periodicitat de les propietats d'aquests amb l'augment del ^nombre atòmic^.

Nota

  • La taula periòdica dels elements i la periodicitat que representa es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint, segons el ^principi d'aufbau^. Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs. Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files 1a, 2a i 3a formen els períodes curts; les files 4a, 5a, 6a i 7a són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del ^nombre quàntic principal^ dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del 2n període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes. Els grups separen els elements en diferents columnes segons si tenen la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic, mentre que els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc <i>s</i> comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc <i>d</i> comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc <i>p</i> comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc <i>f</i> no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten. Té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual estava fonamentada en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu ^nombre atòmic^. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, col•locant els elements que presenten similituds en columnes verticals.
  • ca  taula periòdica dels elements, n f
  • ca  taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
  • ca  taula periòdica, n f sin. compl.
  • es  tabla de Mendeleiev
  • es  tabla periódica
  • es  tabla periódica de los elementos
  • en  Mendeleiev's table
  • en  periodic table
  • en  periodic table of the elements

Química inorgànica

Definició
Taula en què s'ordenen els elements per posar de manifest la periodicitat de les propietats d'aquests amb l'augment del ^nombre atòmic^.

Nota

  • La taula periòdica dels elements i la periodicitat que representa es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint, segons el ^principi d'aufbau^. Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs. Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files 1a, 2a i 3a formen els períodes curts; les files 4a, 5a, 6a i 7a són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del ^nombre quàntic principal^ dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del 2n període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes. Els grups separen els elements en diferents columnes segons si tenen la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic, mentre que els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc <i>s</i> comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc <i>d</i> comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc <i>p</i> comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc <i>f</i> no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten. Té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual estava fonamentada en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu ^nombre atòmic^. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, col•locant els elements que presenten similituds en columnes verticals.
  • ca  taula periòdica dels elements, n f
  • ca  taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
  • ca  taula periòdica, n f sin. compl.
  • es  tabla de Mendeleiev
  • es  tabla periódica
  • es  tabla periódica de los elementos
  • en  Mendeleiev's table
  • en  periodic table
  • en  periodic table of the elements

Química inorgànica

Definició
Taula en què s'ordenen els elements per posar de manifest la periodicitat de les propietats d'aquests amb l'augment del ^nombre atòmic^.

Nota

  • La taula periòdica dels elements i la periodicitat que representa es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint, segons el ^principi d'aufbau^. Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs. Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files 1a, 2a i 3a formen els períodes curts; les files 4a, 5a, 6a i 7a són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del ^nombre quàntic principal^ dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del 2n període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes. Els grups separen els elements en diferents columnes segons si tenen la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic, mentre que els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc <i>s</i> comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc <i>d</i> comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc <i>p</i> comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc <i>f</i> no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten. Té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual estava fonamentada en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu ^nombre atòmic^. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, col•locant els elements que presenten similituds en columnes verticals.
  • ca  taula plana, n f
  • es  mesa plana

Indústria paperera

Definició
Dispositiu dins de la màquina de paper que té per finalitat la de deshidratar la pasta de paper, eliminant la gran quantitat d'aigua que conté, i de formar el full de paper. L'eliminació de l'aigua es fa per dos mètodes, primerament per gravetat i posteriorment per succió o buit.

Nota

  • taulaplana.jpg
  • ca  taurina, n f
  • ca  àcid 2-aminoetansulfònic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-aminoetansulfónico
  • es  taurina
  • en  2-aminoethane sulphonic acid
  • en  taurine

Bioquímica

Definició
Aminoàcid no essencial, de fórmula NH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>SO<sub>3</sub>H, que és present a la bilis, associat amb l'àcid taurocòlic i els altres àcids biliars. Juga un paper important en el metabolisme dels àcids biliars, en conjugar-se amb l'àcid quenodesoxicòlic, el qual es secreta en l'intestí prim i, com a emulsionant, facilita la digestió i absorció dels lípids de la ingesta. Encara que és present en tots els teixits, la taurina es troba sobretot en el cervell, la retina i el miocardi. Juntament amb la glicina i l'àcid <gamma grega minúscula> aminobutíric, actua com a neurotransmissor inhibidor. La seva biosíntesi té lloc a partir de la metionina, a través de la cisteïna. Un dels seus derivats, l'acamprosat o acetilhomotaurinat, està indicat en el tractament de la dependència alcohòlica, en reduir l'apetència per l'etanol.
  • ca  tautòmer, n m
  • es  tautómero
  • en  tautomer

Química orgànica

Definició
Cadascun dels isòmers estructurals d'un compost que difereixen entre si en la posició d'un hidrogen en α respecte d'un carbonil o de l'àtom de carboni enllaçat a un imino i que es troben en equilibri químic.

Nota

  • Els tautòmers no són estructures ressonants. Vegeu també ^tautomeria cetoenòlica^ i ^tautomeria imina-enamina^.
  • ca  tautomeria, n f
  • ca  tautomerisme, n m sin. compl.
  • es  tautomería
  • es  tautomerismo
  • en  tauromerism

Química orgànica

Definició
Isomeria dinàmica en la qual els ^tautòmers^ existeixen en equilibri i poden interconvertir-se mitjançant processos reversibles.

Nota

  • La composició d'equilibri d'un sistema tautomèric és determinada, en cada temperatura, per la diferència d'energia lliure entre els tautòmers.
  • ca  tautomeria anell-cadena, n f
  • es  tautomería anillo-cadena
  • en  ring-chain tautomerism

Química orgànica

Definició
Tautomeria entre un compost de cadena oberta i la forma cíclica.

Nota

  • N'és un exemple l'equilibri que es dóna en els sucres entre els γ-hidroxialdehids o els δ-hidroxialdehids i els hemiacetals cíclis de cinc o sis membres.
  • ca  tautomeria cetoenòlica, n f
  • es  tautomería ceto-enólica
  • en  keto-enol tautomerism

Química orgànica

Definició
Tautomeria que presenten els ^compostos carbonílics^ que contenen un enllaç doble carboni-oxigen i que tenen un o més hidrògens en posició α.

Nota

  • En els compostos monocarbonílics senzills, com la cetona i l'acetaldehid, el tautòmer que conté l'enllaç doble carboni-oxigen és el que predomina i es considera forma cetònica. De fet, la forma enòlica es inferior a l'1 % en l'acetona i no es pot detectar en el cas de l'acetaldehid. Aquesta major estabilitat de les formes cetòniques en els compostos monocarbonílics s'atribueix a la diferència de l'energia d'enllaç entre l'enllaç π carboni-oxigen (87 Kcal/mol) i l'enllaç π carboni-carboni (60 kcal/mol). Pel que fa als compostos β-dicarbonílics, que tenen dos carbonils separats per un carboni saturat, la quantitat de la forma enòlica en l'equilibri és molt superior. En la transformació d'alguns compostos, té enorme interès la formació de l'enol, ja que sovint hi és present en una baixa proporció, i es recorre a la catàlisi per afavorir-lo.