Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  temperatura crítica de solubilitat, n f
  • es  temperatura crítica de solubilidad
  • en  critical solubility temperature

Química física

Definició
Temperatura per sobre de la qual dos líquids parcialment miscibles es converteixen en totalment miscibles. Aquest fenomen dóna un màxim en un ^diagrama de fases^ de dos components, a pressió constant, en l'equilibri líquid-líquid, de forma que la regió d'immiscibilitat va disminuint en augmentar la temperatura fins que desapareix. En aquest cas es parla d'una temperatura crítica superior de solubilitat. N'és un exemple el sistema aigua-fenol. Ara bé, de vegades la mescla líquida pot presentar un mínim en un diagrama de fases binari, la qual cosa vol dir que en disminuir la temperatura la regió de miscibilitat de la mescla augmenta, i aquesta temperatura representa la temperatura mínima necessària perquè la mescla esdevingui totalment miscible. En aquest cas es parla d'una temperatura crítia inferior de solubilitat. N'és un exemple la mescla aigua-èter etílic. Finalment, hi ha mescles que presenten els dos comportaments alhora, ja que hi ha una temperatura per a la qual la regió de immiscibilitat és màxima i aquesta disminueix tant en augmentar com en disminuir la temperatura. Aleshores, aquests sistemes presenten tant una temperatura crítica superior de solubilitat com una temperatura crítica inferior de solubiiltat. És un exemple d'aquest comportament el sistema aigua-nicotina.
  • ca  temperatura d'austenització, n f
  • es  temperatura de austenización
  • en  austenitizing temperature

Metal·lúrgia

Definició
Temperatura de formació d'austenita a partir de ferrita i cementita, la qual depèn del percentatge de carboni que conté l'acer.
  • ca  temperatura d'autoinflamació, n f
  • es  temperatura de ignición espontánea
  • en  spontaneous ignition temperature

Enginyeria química

Definició
Temperatura mínima a la qual una substància combustible, en presència d'aire, pot produir la seva combustió espontània en absència d'una energia d'activació externa. Aquesta temperatura cal considerar-la com orientativa, ja que pot variar substancialment en variar-ne les condicions. Per a combustibles en estat d'agregació gas i líquid, els factors que intervenen sobre la temperatura d'autoinflamació són la concentració de la mescla, la forma i mida de l'espai on es produeix la ignició, el règim i durada de l'escalfament, el tipus i temperatura de la font de calor, la presència d'un catalitzador, els efectes d'altres materials i la concentració d'oxigen.
  • ca  temperatura d'incendi, n f
  • ca  punt d'incendi sin. compl.

Enginyeria química

Definició
Temperatura mínima a la qual es manté la combustió, una vegada produïda la ignició i retirada la font d'ignició. Cal remarcar la relació següent: temperatura d'inflamació < temperatura d'incendi < temperatura d'autoinflamació.
  • ca  temperatura d'inflamació, n f
  • es  temperatura de ignición
  • en  ignition temperature

Enginyeria química

Definició
^Punt d'inflamació^ a pressió atmosfèrica. És un indicativa de la perillositat d'un combustible.
  • ca  temperatura d'inversió de fases, n f
  • ca  temperatura HLB, n f sin. compl.
  • ca  PIT, n f sigla
  • es  temperatura de inversión de fases
  • es  temperatura HLB
  • es  PIT sigla
  • en  phase-inversion temperature
  • en  PIT sigla

Química industrial

Definició
Temperatura a la qual una ^emulsió^ O/W passa a emulsió W/O, i viceversa. Quan s'escalfa una emulsió O/W estabilitzada amb un determinat tensioactiu el ^balanç hidròfil-lipòfil^ del tensioactiu canvia, i es redueix molt més la interacció de l'extrem polar amb la fase aquosa que la de la part no polar amb la fase oliosa. Com a conseqüència d'això, es redueix la ^tensió interfacial^. A temperatures superiors a la temperatura d'inversió de fases espontàniament es formen gotetes d'aigua en l'oli, perquè s'ha passat a l'emulsió inversa. Per a productes comercials interessa que la temperatura d'inversió de fases sigui força més alta que la temperatura ambient, per a evitar la destrucció accidental de les característiques de presentació del producte. En la preparació d'emulsions O/W és habitual treballar en fase contínua oliosa a temperatures superiors a la temperatura d'inversió de fases, i per refredament posterior transformar l'emulsió W/O en emulsió O/W, que és la forma final desitjada.
  • ca  temperatura de Boyle, n f
  • es  temperatura de Boyle
  • en  Boyle temperature
  • sbl  TB

Química física

Definició
Temperatura a què s'anul•la el segon ^coeficient del virial^ de l'^equació del virial^. Ara bé, en funció del ^factor de compressibilitat^ del gas real, la temperatura de Boyle en condicions de baixes pressions, un comportament no molt allunyat de la idealitat, es pot expressar com <i>T</i><sub>B</sub> = 9<i>ZT</i><sub>c</sub>, en què <i>T</i><sub>c</sub> és la temperatura crítica del gas.
  • ca  temperatura de Curie, n f
  • es  temperatura de Curie
  • en  Curie temperature
  • sbl  TC

Química teòrica

Definició
Temperatura per damunt de la qual els materials ferromagnètics esdevenen paramagnètics. En general, és inferior a la temperatura de fusió.
  • ca  punt de Krafft, n m
  • ca  temperatura de Krafft, n f sin. compl.
  • es  punto de Krafft
  • es  temperatura de Krafft
  • en  Krafft point
  • en  Krafft temperature

Química física

Definició
Temperatura a partir de la qual un ^col•loide d'associació^ pot formar una ^micel•la^. Per sota del punt de Krafft, la solubilitat de les partícules col•loidals és baixa i insuficient per formar les micel•les, però si augmenta la temperatura la solubilitat s'incrementa i, en arribar al punt de Krafft, ja és prou elevada per produir-se.
  • ca  temperatura de Néel, n f
  • es  temperatura de Néel
  • en  Néel temperature
  • sbl  TN

Química teòrica

Definició
Temperatura per damunt de la qual els materials antiferromagnètics esdevenen paramagnètics.