Diccionari de química (històric complet)

ca trompa d'aigua, n f
ca trompa de buit, n f
es trompa de agua
en water jet pump

Termes generals

Definició

Aparell de vidre o de plàstic que es connecta per una banda a una aixeta i per l'altra a un ^matràs de Kitasato^, i que conté una sortida per al desguàs de l'aigua. L'aigua de l'aixeta entra per la part superior i el final del tub és molt estret. Aquest fet produeix un augment de la velocitat del líquid que provoca un succió de l'aire que l'envolta. L'aire i l'aigua van a parar a un altre tub més ample que els expulsa a l'exterior. A més, el fet que l'aparell estigui connectat al matràs de Kitasato fa que aquest extregui l'aire que conté, la qual cosa provoca una depressió que succiona el líquid de l'^embut de Buchner^.

ca trona, n f
es trona
en trona

Química industrial

Definició

Mineral de fórmula Na3H(CO3)2 • 2 H2O, de color blanc o groguenc, que cristal•litza en el sistema monoclínic i que està constituït per carbonat àcid de sodi i diversos minerals com a impureses. Es troba associat amb el natró, l'halita o el guix en zones desèrtiques de Mongòlia i el Tibet, o en llacs salats africans o de l'oest dels Estats Units. És una matèria primera important per a l'explotació del carbonat de sodi i una alternativa al ^procés Solvay^.

ca tropopausa, n f
es tropopausa
en tropopause

Medi ambient

Definició

Capa que separa la troposfera de l'estratosfera. L'alçada mitjana d'aquesta capa de l'^atmosfera terrestre^ està situada a uns 11 km sobre el nivell del mar, per bé que, segons la latitud, pot variar entre un valor mínim en els pols (8 km), i un valor màxim a l'equador (entre els 10 km i els 17 km).

ca troposfera, n f
es troposfera
en troposphere

Medi ambient

Definició

Capa més baixa de l'^atmosfera terrestre^ que s'estén fins als 10-16 km. En conjunt, conté entorn del 75% de tota la massa de l'atmosfera i quasi tota la humitat i la pols. Gairebé tots els fenòmens meteorològics que intervenen en els canvis de temps atmosfèric tenen lloc en aquesta capa, la qual presenta com a característica més notable el constant decreixement de la temperatura amb l'altitud. El decreixement mitjà, representat pel gradient tèrmic, és d'uns 6,5°C per cada quilòmetre d'ascensió. La troposfera és una capa de caràcter relativament inestable, i sovint hi tenen lloc moviments verticals. Està separada de l'estratosfera per la tropopausa.

ca tub de grafit, n m
ca cel·la de grafit, n f sin. compl.
ca cubeta de grafit, n f sin. compl.
es celda de grafito
es cubeta de grafito
es tubo de grafito
en graphite cell
en graphite cuvette
en graphite tube

Química analítica

Definició

Dispositiu atomitzador de grafit que s'escalfa mitjançant resistències elèctriques, que és utilitzat en espectrometria d'absorció atòmica. La IUPAC recomana reservar el terme cel·la de grafit per a dispositius que tinguin els extrems tancats.

Nota

graf_QA1. OAA: ok.

ca tub de Thiele, n m
ca tub de Thièle, n m
es tubo de Thiele
en Thiele tube

Termes generals

Definició

Tub de vidre que serveix per a determinar el punt de fusió d'un sòlid. Un cop s'omplen les dues terceres parts amb un líquid de punt d'ebullició prou elevat, d'entre 200 ºC i 250 ºC, s'hi introdueix un termòmetre que arribi fins als 250 ºC, el qual se subjecta amb un tap de suro o de goma que no tanqui hermèticament perquè pugui sortir l'aire de l'interior en escalfar-se. La substància de la qual es vol determinar el punt de fusió es col•loca en un tub capil•lar que, per adherència, queda subjecte al termòmetre. La nansa del tub de Thiele té la funció de permetre la convecció del líquid per tal que la temperatura sigui tan homogènia com es pugui. El punt de fusió de la substància es determina segons el que indica l'escala del termòmetre quan el sòlid, opac, es torna transparent en fondre's.

ca fotomultiplicador, n m
ca tub fotomultiplicador, n m sin. compl.
es fotomultiplicador
es tubo fotomultiplicador
en photomultiplier
en photomultiplier tube

Química analítica

Definició

Dispositiu electrònic de resposta ràpida i sensibilitat elevada, emprat per convertir l'energia radiant en un senyal elèctric. Es basa en l'efecte fotoelèctric i fou ideat per W. Zworykin el 1936. Consta d'un fotocàtode, una sèrie d'electrodes anomenats dínodes, cada un d'ells a un potencial menys negatiu que el precedent, i un ànode. Tot el sistema treballa en el buit per tal d'evitar pèrdues d'electrons per col·lisions amb els àtoms. La radiació que arriba al fotocàtode provoca l'emissió d'electrons primaris. Aquests electrons primaris són accelerats cap al primer dínode. En incidir-hi, cada fotoelectró provoca l'emissió de més fotoelectrons, els quals són, tot seguit, accelerats fins al següent dínode. Aquest procés es repeteix en cada dínode i constitueix el procés multiplicador. Finalment, tots els fotoelectrons són recollits per l'ànode i donen lloc a un corrent elèctric que pot ésser mesurat en el circuit exterior. Aquest corrent elèctric pot ésser (i això depèn del flux de fotons incident) discontinu (per impuls) o bé continu. En el primer cas, el nombre de fotons incident per unitat de temps és tan baix que és possible de separar el paquet de fotoelectrons produït per cada fotó, i aleshores el dispositiu funciona com un comptador de fotons. En el segon cas, el corrent elèctric és directament proporcional al flux incident; en un fotomultiplicador amb 9 o 10 dínodes, s'originen de 10⁶ a 10⁷ fotoelectrons per a cada fotó incident. Usualment, els fotomultiplicadors són emprats per a mesurar nivells molt baixos de radiacions corresponents a les regions de l'infraroig proper, del visible, de l'ultraviolat i de l'ultraviolat llunyà, per la qual cosa, segons el nivell d'energia dels fotons, s'empren com a fotocàtodes els materials que tinguin l'emissivitat més gran en cadascuna de les regions espectrals.

ca tuli, n m
es tulio
en thulium
sbl Tm

Química inorgànica

Definició

Element dotzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 69 i massa atòmica 168,93.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, dels quals un és estable, 169Tm. És molt poc abundant en l'escorça terrestre. De fet, és el menys abundant dels lantànids i es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. Es presenta com un metall blanc argentat, tou, amb un punt de fusió de 1.545 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.727 ºC. És bastant reactiu en condicions ambientals i presenta principalment l'estat d'oxidació +3. La seva escassetat fa que no se'n conegui cap aplicació.

ca tungstè, n m
ca wolframi, n m sin. compl.
es tungsteno
es volframio
es wólfram
es wolframio
en tungsten
en wolfram
en wolframium
sbl W

Química inorgànica

Definició

Element tercer del grup 6 del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 74 i massa atòmica 183,84.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-tres isòtops, dels quals set són estables, 180W, 182W, 183W, 184W i 186W. Es presenta com un metall de color blanc grisenc, llustrós i molt dens, amb un punt de fusió d'aproximadament 3.400 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.500 ºC. És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment en els minerals ^scheelita^ i ^wolframita^. És poc reactiu i químicament és similar al ^molibdè^. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5 i +6. El seu ús principal és per a filaments en làmpades d'incandescència, però també es fa servir en aliatges.

ca turba, n f
es torba
en peat

Termes generals

Definició

Matèria burell, porosa, poc densa i amb baix poder calorífic, que s'obté de la primera etapa de la transformació del teixit vegetal en carbó. Té un contingut en humitat molt elevat, del 90%.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició