Back to top
macabeu macabeu

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  macabeu, n m
  • es  macabeo, n m
  • es  viura, n m
  • fr  macabeu, n m
  • en  Maccabeo, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, vigorós, resistent a les gelades i a la secada.
2. Raïm blanc produït pel cep macabeu, gros, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics, de color groc daurat i amb la pell prima.
3. Vi elaborat amb raïm macabeu, lleuger, mitjanament àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma lleugerament afruitada, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.

Nota

  • En català també es documenta la forma macameu (nom masculí), variant lingüística de macabeu.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa macabeu (del nom bíblic dels germans Macabeus, potser per associació del temps de maduració del raïm amb el santoral) (1) pels motius següents:

    ·és una forma àmpliament coneguda i documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    La forma macameu és una variant lingüística de macabeu, explicable per una assimilació nasal en un context bilabial (m-c-b > m-c-m).

    Es descarta el sinònim viura, forma documentada a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) al costat de macabeu, perquè els especialistes asseguren que és una forma utilitzada en castellà, especialment a La Rioja, i que no té ús en català.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
magatzemista magatzemista

Vitivinicultura

  • ca  magatzemista, n m, f
  • es  almacenista, n m, f

Vitivinicultura

Definició
Persona física o jurídica propietària de vi o most que, essent-ne productora, té emmagatzemats aquests productes, amb l'excepció dels consumidors privats i els minoristes.
malbec malbec

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  malbec, n m
  • es  malbec, n m
  • fr  côt, n m
  • fr  malbec, n m
  • en  Malbec, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep originari de les regions franceses de la vall del Loira i Càors, sensible a les gelades i al míldiu.
2. Raïm negre produït pel cep malbec, mitjà i amb els grans esfèrics i amb la pell fina.
3. Vi elaborat amb raïm malbec, de color porpra, ric en tanins i amb una aroma afruitada.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:

    ·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
malvasia aromàtica malvasia aromàtica

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  malvasia de Sitges, n m/f
  • ca  malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
  • ca  malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
  • es  malvasía aromática, n f
  • es  malvasía de Sitges, n f
  • it  malvasia di Lippari, n f
  • pt  malvasia candida, n f

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a les regions de Sitges i Banyalbufar, resistent a la secada.
2. Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics.
3. Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.

Nota

  • 1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

    ·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

    ·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

    ·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

    ·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
malvasia de Banyalbufar malvasia de Banyalbufar

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  malvasia de Sitges, n m/f
  • ca  malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
  • ca  malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
  • es  malvasía aromática, n f
  • es  malvasía de Sitges, n f
  • it  malvasia di Lippari, n f
  • pt  malvasia candida, n f

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a les regions de Sitges i Banyalbufar, resistent a la secada.
2. Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics.
3. Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.

Nota

  • 1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

    ·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

    ·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

    ·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

    ·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
malvasia de Sitges malvasia de Sitges

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  malvasia de Sitges, n m/f
  • ca  malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
  • ca  malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
  • es  malvasía aromática, n f
  • es  malvasía de Sitges, n f
  • it  malvasia di Lippari, n f
  • pt  malvasia candida, n f

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a les regions de Sitges i Banyalbufar, resistent a la secada.
2. Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics.
3. Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.

Nota

  • 1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

    ·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

    ·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

    ·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

    ·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
mandó mandó

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  mandó, n m
  • ca  garró, n m sin. compl.
  • es  garró, n m
  • es  mandó, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep originari probablement de l'Empordà, conreat tradicionalment a Catalunya i al País Valencià, de producció mitjana.
2. Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l'oïdi, amb els grans petits i esfèrics.
3. Vi elaborat amb raïm mandó, dolç, amb un grau alcohòlic baix i una aroma característica de fruita.

Nota

  • 1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

    ·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

    ·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

    ·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

    Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

    (2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

    (3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
marc de plantació marc de plantació

Vitivinicultura

  • ca  marc de plantació, n m
  • es  marco de plantación, n m

Vitivinicultura

Definició
Disposició ordenada dels ceps d'una parcel·la vitícola que es defineix per la distància entre els rengs i la distància entre els ceps d'un mateix reng.
marseguera marseguera

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  sumoll blanc, n m
  • ca  marseguera, n m/f sin. compl.
  • es  merseguera, n f
  • es  sumoll blanco, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep originari de la península Ibèrica, poc vigorós.
2. Raïm blanc produït pel cep sumoll blanc, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans petits i esfèrics.
3. Vi elaborat amb raïm sumoll blanc, lleuger i de color pàl·lid.

Nota

  • 1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
marselan marselan

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  marselan, n m
  • es  marselán, n m
  • fr  marselan, n m
  • en  Marselan, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep originari de França, resultat de l'encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada.

2. Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci.

3. Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d'espècies i de cacau.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:

    ·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);

    ·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;

    ·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 619, 31 de març de 2017]