Back to top
merlot merlot

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  merlot, n m
  • oc  merlòt, n m
  • es  merlot, n m
  • fr  merlot, n m
  • en  Merlot, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, força productiu.
2. Raïm negre produït pel cep merlot, de maduració primerenca, mitjà, allargat, poc compacte i amb els grans petits, de color fosc blavós i amb la pell gruixuda.
3. Vi elaborat amb raïm merlot, fi, corpulent, ric en tanins, de color robí intens, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma de confitura i pebre verd, que se sol utilitzar per a fer cupatges.

Nota

  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa merlot, manlleu d'origen occità (probablement, diminutiu de merla), pels motius següents:

    ·és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  minorista, n m, f
  • es  minorista, n m, f

Vitivinicultura

Definició
Persona física o jurídica que es dedica a la venda de vi en petites quantitats directament al consumidor, excepte que utilitzi cellers equipats per a l'emmagatzematge i envasament de vi en grans quantitats.
monestrell monestrell

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  monestrell, n m
  • ca  garrut, n m sin. compl.
  • es  monastrell, n m
  • es  monestrell, n m
  • es  mourvedre, n m
  • fr  mourvèdre, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep originari de l'Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments.
2. Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.
3. Vi elaborat amb raïm monestrell, intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.

Nota

  • 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)

    ·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)

    ·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.

    La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    (2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
montònec montònec

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu.
2. Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats.
3. Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
montònega montònega

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu.
2. Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats.
3. Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
morastell morastell

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  morastell, n m
  • es  graciano, n m
  • fr  graciano, n m
  • fr  morrastel, n m
  • en  Graciano, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a La Rioja i Navarra, que s'adapta bé a sòls argilosos.
2. Raïm del cep morastell, negre i amb els grans petits, esfèrics i de color blau o negre intens.
3. Vi elaborat amb raïm morastell, molt àcid, de color vermell intens, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma forta, que és apte per a la criança.

Nota

  • 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes morrastell (nom masculí), morastella (nom masculí o femení) i morastrell (nom masculí), variants lingüístiques de morastell.
  • 2. Cal no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el mandó (o garró).
  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació morastell (probablement alteració moderna de monestrell o monastrell, per influència de mora, a causa del color negrós del raïm) (1) pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana a la denominació castellana graciano, força estesa i l'única que es recull en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat;

    ·és una denominació viva, que es documenta en obres terminològiques i especialitzades del sector, si bé associada sovint (erròniament, segons els experts) amb el monestrell;

    ·els especialistes consultats confirmen, malgrat la confusió existent a les obres, que la varietat morastell equival exactament a la varietat anomenada en castellà graciano i que és una varietat diferent de la monestrell; per aquest motiu es mostren partidaris d'evitar la forma graciano en català, malgrat que té força ús, i optar per morastell.

    Els especialistes asseguren que la sinonímia que es documenta en algunes obres entre mandó (o garró), monestrell (o garrut) i morastell és errònia.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
moscatell d'Alexandria moscatell d'Alexandria

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  moscatell d'Alexandria, n m
  • ca  moscatell de gra gros, n m sin. compl.
  • es  moscatel de Alejandría, n m
  • es  moscatel de Málaga, n m
  • fr  muscat d'Alexandrie, n m
  • en  Muscat of Alexandria, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, que s'adapta bé a qualsevol zona.
2. Raïm blanc produït pel cep moscatell d'Alexandria, menut i amb els grans grossos, ovoides i dolços.
3. Vi elaborat amb raïm moscatell d'Alexandria.

Nota

  • 1. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana moscatell romà (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació moscatell d'Alexandria i el sinònim complementari moscatell de gra gros pels motius següents:

    ·totes dues formes es documenten a bastament per a designar aquesta varietat: moscatell d'Alexandria és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i moscatell de gra gros es recull en nombroses obres terminològiques i especialitzades del sector;

    ·moscatell d'Alexandria segueix el paral·lelisme d'altres llengües;

    ·moscatell de gra gros és una designació paral·lela a moscatell de gra menut, que designa una varietat relacionada;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a la forma moscatell d'Alexandria sobre moscatell de gra gros, tenint en compte l'ús en altres llengües i l'opinió dels especialistes, que asseguren que moscatell d'Alexandria és una forma més usada.

    La forma moscatell romà també és força coneguda i es documenta en nombroses fonts del sector. Els especialistes, però, asseguren que és una designació menys utilitzada que moscatell d'Alexandria i moscatell de gra gros, i per aquest motiu s'ha optat per recollir-la només en nota.

    Es descarta la forma moscatell de Màlaga, documentada en alguns textos, perquè té poc ús en català.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
moscatell de Frontinhan moscatell de Frontinhan

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  moscatell de gra menut, n m
  • ca  moscatell de Frontinhan, n m sin. compl.
  • es  moscatel de grano menudo, n m
  • es  moscatel morisco, n m
  • fr  frontignan, n m
  • fr  muscat blanc à petits grains, n m
  • fr  muscat de Frontignan, n m
  • en  Frontignac, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània des de l'època grecoromana, poc vigorós, que s'adapta bé a qualsevol zona.
2. Raïm blanc produït pel cep moscatell de gra menut, de maduració primerenca, petit, compacte i amb els grans petits i dolços.
3. Vi elaborat amb raïm moscatell de gra menut, dolç, molt aromàtic, àcid, de color daurat, amb un grau alcohòlic alt i una aroma floral, que se sol prendre a les postres.

Nota

  • 1. La denominació catalana moscatell de Frontinhan s'utilitza especialment a la Catalunya del Nord. En algunes zones també s'utilitzen les denominacions catalanes moscatell de gra petit (nom masculí), variant de moscatell de gra menut, i moscatell morisc (nom masculí).
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació moscatell de gra menut i el sinònim complementari moscatell de Frontihnan (de la ciutat de Frontinhan, al Llenguadoc) pels motius següents:

    ·totes dues formes es documenten en obres terminològiques i especialitzades del sector per a designar aquesta varietat; (1)

    ·moscatell de gra menut és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i és paral·lela a la forma moscatell de gra gros, que designa una varietat relacionada;

    ·moscatell de Frontinhan té ús sobretot a la Catalunya del Nord, on aquesta varietat és molt conreada;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Entre moscatell de gra menut i moscatell de gra petit, totes dues formes documentades, es prefereix moscatell de gra menut, tenint en compte que hi ha zones del domini lingüístic en què petit no s'utilitza.

    La forma moscatell morisc, documentada en algunes fonts, té un ús bastant restringit, segons els especialistes, i per aquest motiu es recull només en nota.

    Malgrat que té molt d'ús, es desestima la forma moscatell de Frontignan, creada a partir del nom francès de Frontinhan, població del Llenguadoc, perquè es considera preferible donar prioritat a la denominació occitana originària d'aquest municipi.

    Es descarta, finalment, la forma moscat (o, segons les fonts, muscat), documentada en algunes obres per a fer referència específicament a aquesta varietat, perquè pot resultar imprecisa i, a més, els especialistes asseguren que ja no s'utilitza.


    (1) En el cas de moscatell de Frontinhan, la forma més documentada és moscatell de Frontignan, d'acord amb el nom francès de la població occitana de Frontinhan.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
moscatell de gra gros moscatell de gra gros

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  moscatell d'Alexandria, n m
  • ca  moscatell de gra gros, n m sin. compl.
  • es  moscatel de Alejandría, n m
  • es  moscatel de Málaga, n m
  • fr  muscat d'Alexandrie, n m
  • en  Muscat of Alexandria, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, que s'adapta bé a qualsevol zona.
2. Raïm blanc produït pel cep moscatell d'Alexandria, menut i amb els grans grossos, ovoides i dolços.
3. Vi elaborat amb raïm moscatell d'Alexandria.

Nota

  • 1. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana moscatell romà (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació moscatell d'Alexandria i el sinònim complementari moscatell de gra gros pels motius següents:

    ·totes dues formes es documenten a bastament per a designar aquesta varietat: moscatell d'Alexandria és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i moscatell de gra gros es recull en nombroses obres terminològiques i especialitzades del sector;

    ·moscatell d'Alexandria segueix el paral·lelisme d'altres llengües;

    ·moscatell de gra gros és una designació paral·lela a moscatell de gra menut, que designa una varietat relacionada;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a la forma moscatell d'Alexandria sobre moscatell de gra gros, tenint en compte l'ús en altres llengües i l'opinió dels especialistes, que asseguren que moscatell d'Alexandria és una forma més usada.

    La forma moscatell romà també és força coneguda i es documenta en nombroses fonts del sector. Els especialistes, però, asseguren que és una designació menys utilitzada que moscatell d'Alexandria i moscatell de gra gros, i per aquest motiu s'ha optat per recollir-la només en nota.

    Es descarta la forma moscatell de Màlaga, documentada en alguns textos, perquè té poc ús en català.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
moscatell de gra menut moscatell de gra menut

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  moscatell de gra menut, n m
  • ca  moscatell de Frontinhan, n m sin. compl.
  • es  moscatel de grano menudo, n m
  • es  moscatel morisco, n m
  • fr  frontignan, n m
  • fr  muscat blanc à petits grains, n m
  • fr  muscat de Frontignan, n m
  • en  Frontignac, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània des de l'època grecoromana, poc vigorós, que s'adapta bé a qualsevol zona.
2. Raïm blanc produït pel cep moscatell de gra menut, de maduració primerenca, petit, compacte i amb els grans petits i dolços.
3. Vi elaborat amb raïm moscatell de gra menut, dolç, molt aromàtic, àcid, de color daurat, amb un grau alcohòlic alt i una aroma floral, que se sol prendre a les postres.

Nota

  • 1. La denominació catalana moscatell de Frontinhan s'utilitza especialment a la Catalunya del Nord. En algunes zones també s'utilitzen les denominacions catalanes moscatell de gra petit (nom masculí), variant de moscatell de gra menut, i moscatell morisc (nom masculí).
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació moscatell de gra menut i el sinònim complementari moscatell de Frontihnan (de la ciutat de Frontinhan, al Llenguadoc) pels motius següents:

    ·totes dues formes es documenten en obres terminològiques i especialitzades del sector per a designar aquesta varietat; (1)

    ·moscatell de gra menut és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i és paral·lela a la forma moscatell de gra gros, que designa una varietat relacionada;

    ·moscatell de Frontinhan té ús sobretot a la Catalunya del Nord, on aquesta varietat és molt conreada;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Entre moscatell de gra menut i moscatell de gra petit, totes dues formes documentades, es prefereix moscatell de gra menut, tenint en compte que hi ha zones del domini lingüístic en què petit no s'utilitza.

    La forma moscatell morisc, documentada en algunes fonts, té un ús bastant restringit, segons els especialistes, i per aquest motiu es recull només en nota.

    Malgrat que té molt d'ús, es desestima la forma moscatell de Frontignan, creada a partir del nom francès de Frontinhan, població del Llenguadoc, perquè es considera preferible donar prioritat a la denominació occitana originària d'aquest municipi.

    Es descarta, finalment, la forma moscat (o, segons les fonts, muscat), documentada en algunes obres per a fer referència específicament a aquesta varietat, perquè pot resultar imprecisa i, a més, els especialistes asseguren que ja no s'utilitza.


    (1) En el cas de moscatell de Frontinhan, la forma més documentada és moscatell de Frontignan, d'acord amb el nom francès de la població occitana de Frontinhan.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]