Terminologia de la vitivinicultura

ca cabernet sauvignon [sauvignon: fr], n m
ca cabernet, n m sin. compl.
oc cabernet sauvignon, n m
es cabernet sauvignon, n m
fr cabernet sauvignon, n m
en Cabernet Sauvignon, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició

1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, resultat de l'encreuament de cabernet franc i sauvignon blanc, vigorós i productiu.
2. Raïm negre produït pel cep cabernet sauvignon, mitjà, irregular i amb els grans petits, esfèrics i amb moltes llavors de gust amarg.
3. Vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon, de color intens, ric en tanins, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa de fruita, que és idoni per a envellir i se sol utilitzar per a cupatges.

Nota

Criteris aplicats:

S'aprova la denominació cabernet sauvignon, manlleu del francès, com a sinònim principal de la denominació normativa cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap') pels motius següents:

·la forma cabernet sauvignon es documenta a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple cabernet se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és cabernet sauvignon, tenint en compte que també hi ha el cabernet franc;

·els especialistes admeten, de tota manera, cabernet com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, al cabernet sauvignon.

·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet sauvignon es manté en tots els països en què es cultiva aquesta varietat;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca cabernet franc, n m
oc cabernet franc, n m
es cabernet franc, n m
fr cabernet franc, n m
en Cabernet Franc, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició

1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, vigorós.
2. Raïm negre produït pel cep cabernet franc, amb els grans mitjans o petits, compactes i allargats.
3. Vi elaborat amb raïm cabernet franc, amb cos i color, que se sol utilitzar per a cupatges.

Nota

Criteris aplicats:

S'aprova la denominació cabernet franc, manlleu del francès, pels motius següents:

·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es manté en tots els països que cultiven aquesta varietat;

·en altres llengües es documenten, efectivament, denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca cabernet sauvignon [sauvignon: fr], n m
ca cabernet, n m sin. compl.
oc cabernet sauvignon, n m
es cabernet sauvignon, n m
fr cabernet sauvignon, n m
en Cabernet Sauvignon, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició

1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, resultat de l'encreuament de cabernet franc i sauvignon blanc, vigorós i productiu.
2. Raïm negre produït pel cep cabernet sauvignon, mitjà, irregular i amb els grans petits, esfèrics i amb moltes llavors de gust amarg.
3. Vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon, de color intens, ric en tanins, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa de fruita, que és idoni per a envellir i se sol utilitzar per a cupatges.

Nota

Criteris aplicats:

S'aprova la denominació cabernet sauvignon, manlleu del francès, com a sinònim principal de la denominació normativa cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap') pels motius següents:

·la forma cabernet sauvignon es documenta a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple cabernet se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és cabernet sauvignon, tenint en compte que també hi ha el cabernet franc;

·els especialistes admeten, de tota manera, cabernet com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, al cabernet sauvignon.

·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet sauvignon es manté en tots els països en què es cultiva aquesta varietat;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca carinyena, n m/f
ca samsó, n m
es cariñena, n f
es mazuela, n f
es mazuelo, n m
es samsó, n m
fr carignan, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició

1. Cep conreat tradicionalment a Aragó i a Catalunya, vigorós, productiu i resistent.
2. Raïm negre produït pel cep carinyena, de maduració tardana, gros, compacte i cilíndric, i amb els grans esfèrics, de color morat i amb la pell gruixuda i aspra.
3. Vi elaborat amb raïm carinyena, amb cos, àcid, de color intens, molt olorós, i ric en tanins i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a cupatges amb garnatxa negra.

Nota

1. Algunes fonts apunten que la carinyena i el samsó podrien ser varietats no del tot idèntiques. Aquesta qüestió es troba encara (2016) en procés de debat entre els professionals.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes caranyana, caranyena i carinyana (totes tres noms masculins o femenins), variants de carinyena, i cinsó i sansó (totes dues noms masculins), variants de samsó.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carinyena (sin. samsó):

Es ratifica la denominació normativa carinyena (forma d'origen toponímic, del municipi aragonès de Carinyena) i s'aprova com a sinònim la forma samsó (manlleu adaptat del francès cinsaut, i aquest potser de l'occità cinc sòus, literalment cinc sous, 'de poc valor, 'de poca qualitat'), pels motius següents:

·carinyena és la denominació catalana tradicional d'aquesta varietat i és una forma àmpliament coneguda;

·samsó és una designació estesa més recentment, segons els especialistes, però, malgrat tot, és una forma amb tradició també en català;

·totes dues denominacions tenen el vistiplau dels especialistes.

Seguint la tradició i d'acord amb la recomanació de la majoria d'experts, s'opta per recollir carinyena i samsó com a denominacions sinònimes, malgrat que en algunes fonts s'apunta que podrien ser varietats no del tot idèntiques i deixant de banda, també, els aspectes extralingüístics sobre les zones vitivinícoles d'aplicació d'aquestes dues denominacions.

S'opta per donar preferència a la forma samsó sobre les variants sansó i cinsó (també documentades i recollides en nota a la fitxa), perquè samsó és la forma documentada en fonts oficials, es recull també en nombroses obres terminològiques i especialitzades del sector, i s'ha constatat que té força ús.

Es descarta la forma mazuela, recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya com a sinònim de carinyena, perquè és un castellanisme innecessari, que no té ús en català.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca xarel·lo, n m
ca cartoixà, n m sin. compl.
ca pansa blanca, n f sin. compl.
es xarel·lo, n m
fr xarello, n m
en Xarello, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició

1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.
2. Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.
3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos, especialment de llarga criança.

Nota

1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
Criteris aplicats:

Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

·tenen el vistiplau dels experts.

Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

ca xarel·lo vermell, n m
ca cartoixà marí, n m sin. compl.
ca pansa rosada, n f sin. compl.
es xarel·lo rosado, n m
en Xarello Rosado, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició

1. Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

2. Raïm negre produït pel cep xarel·lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda.

3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

Nota

1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.
Criteris aplicats:

S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

·tenen el vistiplau dels especialistes.

La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

(1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca celler, n m
es bodega, n f

Vitivinicultura

Definició

Conjunt d'instal·lacions que es dediquen a l'elaboració i l'emmagatzematge de productes vitivinícoles.

ca cep, n m
es cepa, n f

Vitivinicultura

Definició

Soca de la vinya.

Nota

Per extensió, la denominació cep designa, també, la planta sencera.

ca chardonnay [fr], n m
es chardonnay, n m
fr chardonnay, n m
en Chardonnay, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició

1. Cep originari de la regió francesa de la Borgonya, vigorós.
2. Raïm blanc produït pel cep chardonnay, de maduració primerenca, menut i amb els grans petits, esfèrics, de color groc i amb la pell fina, que dona el vi chardonnay.
3. Vi elaborat amb raïm chardonnay.

Nota

Criteris aplicats:

Es ratifica la denominació normativa chardonnay, manlleu del francès d'origen toponímic, pels motius següents:

·és una forma àmpliament coneguda i documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu chardonnay es manté en tots els països en què es cultiva aquesta varietat;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca chenin [fr], n m
ca chenin blanc n m [chenin: fr], n m sin. compl.
es agudelo, n m
es chenin blanc, n m
fr chenin, n m
en Chenin, n
en Chenin Blanc, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició

1. Cep originari de la regió francesa de la Turena, vigorós.
2. Raïm blanc produït pel cep chenin, de maduració tardana, mitjà i compacte.
3. Vi elaborat amb raïm chenin.

Nota

1. La denominació chenin se sol pronunciar en català xenín.
Criteris aplicats:

S'aproven la denominació chenin, manlleu del francès (probablement de Mont Chenin, nom d'una mansió de la regió francesa de la Turena, d'on és originari aquest cep), i el sinònim complementari chenin blanc pels motius següents:

·són formes utilitzades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), juntament amb la variant procedent del castellà agudelo;

·són formes ja documentades també en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades per a fer referència a aquesta varietat en català;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes, que en aquest cas es mostren partidaris, excepcionalment, de donar prioritat a la forma chenin sobre chenin blanc, atès que chenin és la forma utilitzada normalment i s'associa de manera inequívoca amb la varietat blanca, que és l'única que es conrea actualment a Catalunya. (1)

Es descarta l'adaptació xenín, malgrat que hi ha tendència a pronunciar [ʃə'nin], perquè els especialistes s'hi han mostrat completament contraris, tenint en compte la internacionalitat del manlleu original.

Es descarta la forma d'origen castellà agudelo, malgrat que es recull a la llista oficial de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè té poc ús en català i no es documenta en obres del sector.

(1) La varietat negra (chenin noir o, més habitualment, pineau d'Aunis en francès) és pròpia de la Vall del Loira i no es conrea a Catalunya.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

Terminologia de la vitivinicultura

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota