Back to top

Diccionari de psiquiatria

Presentació
  • ca  antagonista, n m
  • es  antagonista
  • fr  antagoniste
  • en  antagonist
  • de  Antagonist

Definició
Fàrmac o agent que en unir-se a un receptor el bloqueja i impedeix l'acció dels neurotransmissors o dels seus agonistes.
antiadrenèrgic -a antiadrenèrgic -a

  • ca  antiadrenèrgic -a, adj
  • es  antiadrenérgico
  • fr  antiadrénergique
  • en  antiadrenergic

Definició
Que actua com a antagonista de l'adrenalina.
anticolinèrgic -a anticolinèrgic -a

  • ca  anticolinèrgic -a, adj
  • es  anticolinérgico
  • fr  anticholinergique
  • en  anticholinergic
  • de  Anticholinergica

Definició
Que actua com a antagonista de l'acetilcolina.
  • ca  anticomicial, n m
  • es  anticomicial
  • fr  anticonvulsivant
  • en  anticonvulsant
  • en  anticonvulsive
  • de  Antikonvulsivum

Definició
Fàrmac o agent que prevé, alleuja o elimina les crisis comicials.
  • ca  antidepressiu, n m
  • es  antidepresivo
  • fr  antidépresseur
  • en  antidepressant
  • de  Antidepressivum

Definició
Psicofàrmac emprat en el tractament de les depressions i altres trastorns mentals, que augmenta la disponibilitat de norepinefrina i serotonina al sistema nerviós central.
antidopaminèrgic -a antidopaminèrgic -a

  • ca  antidopaminèrgic -a, adj
  • es  antidopaminérgico
  • fr  antidopaminergique
  • en  antidopaminergic

Definició
Que actua com a antagonista de la dopamina.
  • ca  antiparkinsonià, n m
  • es  antiparkinsoniano
  • fr  antiparkinsonien
  • en  antiparkinsonian
  • de  Antiparkinsonica

Definició
Fàrmac utilitzat per a tractar els símptomes del parkinsonisme.
  • ca  antipsicòtic, n m
  • ca  neurolèptic, n m sin. compl.
  • es  antipsicótico
  • es  neuroléptico
  • fr  antipsychotique
  • fr  neuroleptique
  • en  antipsychotic
  • en  neuroleptic
  • de  Neuroleptikum

Definició
Psicofàrmac o agent que té una acció calmant global sobre el sistema nerviós, emprat especialment en el tractament de les psicosis i dels estats maníacs.
antipsicòtic atípic antipsicòtic atípic

  • ca  antipsicòtic atípic, n m
  • es  antipsicótico atípico
  • fr  antipsychotique atypique
  • en  atypical antipsychotic
  • de  atypisches Neuroleptikum

Definició
Psicofàrmac o agent que té una acció calmant global sobre el sistema nerviós, mitjançant una gran diversitat de mecanismes d'acció i amb un perfil de reaccions adverses més favorable que l'antipsicòtic.

Nota

  • Hi ha indicis que els antipsicòtics atípics funcionen millor que els antipsicòtics convencionals en el tractament dels símptomes negatius de l'esquizofrènia. Per aquest motiu, els van substituint de manera gradual.
  • ca  antipsiquiatria, n f
  • es  antipsiquiatría
  • fr  antipsychiatrie
  • en  antipsychiatry
  • de  Antipsychiatrie

Definició
Corrent de la psiquiatria que denuncia els fonaments de la psiquiatria clàssica i que rebutja l'existència real del trastorn mental, el qual considera un fenomen sociogenètic.