astènia
astènia
- ca astènia, n f
- es astenia, n f
- fr asthénie, n f
- en asthenia, n
- de Asthenie, n f
Definició
Sensació patològica de debilitat generalitzada.
Nota
- L'astènia pot ser conseqüència de diversos trastorns orgànics o psíquics. Quan es produeix com a conseqüència de trastorns orgànics, acostuma a ser més intensa cap a la fi del dia, mentre que, amb els trastorns psíquics, sol ser més intensa de bon matí.
atac de pànic
atac de pànic
- ca crisi d'angoixa, n f
- ca atac de pànic, n f sin. compl.
- es ataque de pánico, n m
- es crisis de angustia, n f
- fr attaque de panique, n f
- fr crise aiguë d'angoisse, n f
- en anxiety crisis, n
- en panic attack, n
- de Angstanfall, n m
- de Panikattacke, n f
Definició
Trastorn d'ansietat caracteritzat per un episodi breu, d'inici sobtat, en què es manifesta un estat d'intensa aprensió, por o pànic, associat a un sentiment de catàstrofe imminent.
Nota
- La crisi d'angoixa pot anar acompanyada de símptomes variats i manifestacions psicosomàtiques: opressió precordial, ofec, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, sensació de calor o fred, sequedat de boca, dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrea o deposicions abundoses, meteorisme, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalàlgia o vertigen. La crisi d'angoixa pot durar entre cinc i quinze minuts o més, durant els quals el pacient necessita moure's o caminar.
atenció
atenció
- ca atenció, n f
- es atención, n f
- fr attention, n f
- en attention, n
- de Aufmerksamkeit, n f
Definició
Capacitat de concentrar l'activitat mental d'una manera sostinguda en un objecte o en una tasca concreta.
atenció plena
atenció plena
- ca atenció plena, n f
- ca consciència plena, n f
- es atención plena, n f
- es conciencia plena, n f
- es mindfulness, n m
- fr pleine conscience, n f
- en mindfulness, n
- de Achtsamkeit, n f
Definició
Estat mental que s'aconsegueix amb l'enfocament sense prejudicis de l'atenció i la consciència en els pensaments, les emocions i les sensacions que es produeixen en el moment present.
aturada del pensament
aturada del pensament
- ca aturada del pensament, n f
- es interrupción del pensamiento, n f
- fr arrêt des pensées, n m
- fr interruption de la pensée, n f
- en thought stopping, n
- de Gedankenstopp, n m
Definició
Tècnica cognitivoconductual amb la qual un individu pot aprendre a interrompre un pensament obsessiu i aturar l'execució d'un comportament.
autisme
autisme
- ca trastorn de l'espectre autista, n m
- ca autisme, n m sin. compl.
- ca TEA, n m sigla
- es autismo, n m
- es trastorno del espectro autista, n m
- es TEA, n m sigla
- fr autisme, n m
- fr trouble du spectre autistique, n m
- fr TSA, n m sigla
- en autism, n
- en autism spectrum disorder, n
- en ASD, n sigla
- de Autismus, n m
Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
Nota
-
1. El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.
Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn. - 2. Clàssicament, el trastorn de l'espectre autista es designava amb la denominació autisme.
autoacusació
autoacusació
- ca autoacusació, n f
- es autoacusación, n f
- fr auto-accusation, n f
- en self-accusation, n
- de Selbstbeschuldigung, n f
Definició
Acusació que un individu es fa a si mateix com a resultat d'un sentiment de culpabilitat profund.
autoestigma
autoestigma
- ca autoestigma, n m
- es autoestigma, n m
- fr autostigmate, n m
- fr stigmate intériorisé, n m
- en internalised stigma, n
- en internalized stigma, n
- en self-stigma, n
- de Selbststigma, n n
- de Selbststigmatisierung, n f
Definició
Estigma que una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies assumeix com a element constituent de la pròpia identitat, que li provoca un sentiment de vergonya, i de vegades, de culpa, i una pèrdua progressiva de l'autoestima.
Nota
- L'autoestigma pot dificultar el compliment terapèutic, empitjorar el funcionament social i conduir a l'aïllament social. Per tant, constitueix un obstacle per a la recuperació. És especialment prevalent en les persones amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies, encara que també pot afectar de manera molt negativa les persones amb un trastorn mental lleu.
autoestima
autoestima
- ca autoestima, n f
- es autoestima, n f
- fr estime de soi, n f
- en self-esteem, n
- en self-worth, n
- de Selbstwertgefühl, n n
Definició
Concepte que un individu té de si mateix i valor que s'atorga.
autoimatge
autoimatge
- ca autoimatge, n f
- es autoimagen, n f
- fr auto-image, n f
- en self-image, n
- de Selbstbild, n n
Definició
Concepte que un individu té de la seva pròpia identitat física, psicològica i social, establerta per autoobservació i per percepció de les reaccions alienes.