Back to top
  • ca  astènia, n f
  • es  astenia, n f
  • fr  asthénie, n f
  • en  asthenia, n
  • de  Asthenie, n f

Definició
Sensació patològica de debilitat generalitzada.

Nota

  • L'astènia pot ser conseqüència de diversos trastorns orgànics o psíquics. Quan es produeix com a conseqüència de trastorns orgànics, acostuma a ser més intensa cap a la fi del dia, mentre que, amb els trastorns psíquics, sol ser més intensa de bon matí.
  • ca  crisi d'angoixa, n f
  • ca  atac de pànic, n f sin. compl.
  • es  ataque de pánico, n m
  • es  crisis de angustia, n f
  • fr  attaque de panique, n f
  • fr  crise aiguë d'angoisse, n f
  • en  anxiety crisis, n
  • en  panic attack, n
  • de  Angstanfall, n m
  • de  Panikattacke, n f

Definició
Trastorn d'ansietat caracteritzat per un episodi breu, d'inici sobtat, en què es manifesta un estat d'intensa aprensió, por o pànic, associat a un sentiment de catàstrofe imminent.

Nota

  • La crisi d'angoixa pot anar acompanyada de símptomes variats i manifestacions psicosomàtiques: opressió precordial, ofec, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, sensació de calor o fred, sequedat de boca, dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrea o deposicions abundoses, meteorisme, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalàlgia o vertigen. La crisi d'angoixa pot durar entre cinc i quinze minuts o més, durant els quals el pacient necessita moure's o caminar.
  • ca  atenció, n f
  • es  atención, n f
  • fr  attention, n f
  • en  attention, n
  • de  Aufmerksamkeit, n f

Definició
Capacitat de concentrar l'activitat mental d'una manera sostinguda en un objecte o en una tasca concreta.
  • ca  atenció plena, n f
  • ca  consciència plena, n f
  • es  atención plena, n f
  • es  conciencia plena, n f
  • es  mindfulness, n m
  • fr  pleine conscience, n f
  • en  mindfulness, n
  • de  Achtsamkeit, n f

Definició
Estat mental que s'aconsegueix amb l'enfocament sense prejudicis de l'atenció i la consciència en els pensaments, les emocions i les sensacions que es produeixen en el moment present.
aturada del pensament aturada del pensament

  • ca  aturada del pensament, n f
  • es  interrupción del pensamiento, n f
  • fr  arrêt des pensées, n m
  • fr  interruption de la pensée, n f
  • en  thought stopping, n
  • de  Gedankenstopp, n m

Definició
Tècnica cognitivoconductual amb la qual un individu pot aprendre a interrompre un pensament obsessiu i aturar l'execució d'un comportament.
  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo, n m
  • es  trastorno del espectro autista, n m
  • es  TEA, n m sigla
  • fr  autisme, n m
  • fr  trouble du spectre autistique, n m
  • fr  TSA, n m sigla
  • en  autism, n
  • en  autism spectrum disorder, n
  • en  ASD, n sigla
  • de  Autismus, n m

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Nota

  • 1. El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.

    Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
  • 2. Clàssicament, el trastorn de l'espectre autista es designava amb la denominació autisme.
  • ca  autoacusació, n f
  • es  autoacusación, n f
  • fr  auto-accusation, n f
  • en  self-accusation, n
  • de  Selbstbeschuldigung, n f

Definició
Acusació que un individu es fa a si mateix com a resultat d'un sentiment de culpabilitat profund.
  • ca  autoestigma, n m
  • es  autoestigma, n m
  • fr  autostigmate, n m
  • fr  stigmate intériorisé, n m
  • en  internalised stigma, n
  • en  internalized stigma, n
  • en  self-stigma, n
  • de  Selbststigma, n n
  • de  Selbststigmatisierung, n f

Definició
Estigma que una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies assumeix com a element constituent de la pròpia identitat, que li provoca un sentiment de vergonya, i de vegades, de culpa, i una pèrdua progressiva de l'autoestima.

Nota

  • L'autoestigma pot dificultar el compliment terapèutic, empitjorar el funcionament social i conduir a l'aïllament social. Per tant, constitueix un obstacle per a la recuperació. És especialment prevalent en les persones amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies, encara que també pot afectar de manera molt negativa les persones amb un trastorn mental lleu.
  • ca  autoestima, n f
  • es  autoestima, n f
  • fr  estime de soi, n f
  • en  self-esteem, n
  • en  self-worth, n
  • de  Selbstwertgefühl, n n

Definició
Concepte que un individu té de si mateix i valor que s'atorga.
  • ca  autoimatge, n f
  • es  autoimagen, n f
  • fr  auto-image, n f
  • en  self-image, n
  • de  Selbstbild, n n

Definició
Concepte que un individu té de la seva pròpia identitat física, psicològica i social, establerta per autoobservació i per percepció de les reaccions alienes.