Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de lingüística textual

Presentació
  • ca  connexió bipolar, n f

Definició
Procediment de connexió que contribueix a l'articulació del text formalitzant la interdependència de dues parts que es clouen en elles mateixes, per la qual el text creix en complexitat psicològica.

Nota

  • La connexió bipolar es du a terme per mitjà dels connectors bipolars.
connexió extensiva connexió extensiva

  • ca  connexió extensiva, n f

Definició
Procediment de connexió que contribueix a l'articulació del text formalitzant les relacions de subordinació i dependència existents entre dues parts, per la qual el text creix en complexitat informativa, de manera desigual, ramificada i oberta.

Nota

  • La connexió extensiva es du a terme per mitjà dels connectors extensius.
connexió sumativa connexió sumativa

  • ca  connexió sumativa, n f

Definició
Procediment de connexió que contribueix a l'articulació del text formalitzant relacions que mantenen l'autonomia de les parts, per la qual el text creix acumulant informació de manera lineal i oberta.

Nota

  • La connexió sumativa es du a terme per mitjà dels connectors sumatius.
  • ca  context, n m

Definició
Conjunt dinàmic i complex de factors extratextuals de naturalesa física, psicològica, social, cultural i lingüística en interacció constant amb el text, que dona lloc a la seva producció i interpretació.

Nota

  • 1. El context i el text de no-ficció són parts constituents l'un de l'altre en tant que llur existència es basa en interaccions mútues múltiples.
  • 2. En un text, el context immediat és la ment humana; el context mediat, la societat, i el context remot, el món.
  • 3. La variable més important del context és l'intercanvi comunicatiu, que és la interfície on conflueixen la resta de factors extratextuals que afecten la producció i la interpretació del text.
  • ca  correferència, n f

Definició
Relació significativa que s'estableix entre una paraula lèxica i una paraula gramatical o lexicogramatical que hi fa referència, en la qual cadascun dels elements relacionats és correferent de l'altre.

Nota

  • La correferència comporta que un element n'assenyali un altre del mateix text, sigui quina sigui la direcció que s'ha de seguir per a la interpretació, endavant o endarrere. Així, l'anàfora assenyala un element previ i la catàfora n'assenyala un de posterior.