Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  lactona, n f
  • es  lactona, n f
  • en  lactone, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels èsters cíclics que es formen per reacció intramolecular d'un hidroxiàcid amb eliminació d'aigua.

Nota

  • Generalment, les lactones són de cinc o sis membres i es formen a partir d'un γ-hidroxiàcid (HOCH2CH2CH2COOH), si són de cinc membres, o d'un δ-hidroxiàcid (HOCH2CH2CH2CH2COOH), si són de sis membres. Els àcids γ-halo i δ-halo també en poden formar.

    Es troben àmpliament en la natura, especialment entre els vegetals, com a components base de les olors.

    Les lactones s'anomenen a partir de l'àcid del qual deriven, anteposant al nom la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte del grup carboxil, però també es poden obtenir sintèticament.
  • ca  lantani, n m
  • ca  lantà, n m sin. compl.
  • es  lantano, n m
  • en  lanthanum, n
  • sbl  La

Química inorgànica

Definició
Element primer de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 57 i massa atòmica 136,9055.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-nou isòtops del lantani, dels quals dos són estables (138La i 139La).

    El lantani es presenta com un metall blanc, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 920 ºC i un punt d'ebullició de 3.420 ºC.

    Presenta l'estat d'oxidació +3.

    L'elevat preu i la poca importància tecnològica n'han reduït les aplicacions. Es fa servir principalment en la fabricació de lents i en aliatges.
  • ca  lantani, n m
  • ca  lantà, n m sin. compl.
  • es  lantano, n m
  • en  lanthanum, n
  • sbl  La

Química inorgànica

Definició
Element primer de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 57 i massa atòmica 136,9055.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-nou isòtops del lantani, dels quals dos són estables (138La i 139La).

    El lantani es presenta com un metall blanc, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 920 ºC i un punt d'ebullició de 3.420 ºC.

    Presenta l'estat d'oxidació +3.

    L'elevat preu i la poca importància tecnològica n'han reduït les aplicacions. Es fa servir principalment en la fabricació de lents i en aliatges.
  • ca  lantànid, n m
  • ca  lantanoide, n m sin. compl.
  • es  lantánido, n m
  • es  lantanoide, n m
  • en  lanthanide, n
  • en  lanthanoid, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements del període 6 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 57 i 71.

Nota

  • Els lantànids pertanyen al bloc f.
  • ca  lantànid, n m
  • ca  lantanoide, n m sin. compl.
  • es  lantánido, n m
  • es  lantanoide, n m
  • en  lanthanide, n
  • en  lanthanoid, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements del període 6 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 57 i 71.

Nota

  • Els lantànids pertanyen al bloc f.
  • ca  làser, n m
  • es  láser, n m
  • en  laser, n

Química física

Definició
Aparell basat en el fenomen de l'emissió estimulada que s'utilitza per a produir un feix prim i paral·lel de radiació monocromàtica coherent d'elevada intensitat en la regió visible, ultraviolada o infraroja.

Nota

  • Un làser sol constar d'un sistema físic amb una estructura de nivells energètics adequada anomenat medi actiu. Un d'aquests nivells energètics ha de ser un estat excitat metaestable, amb un temps de vida prou llarg perquè es pugui produir emissió estimulada. El medi actiu d'un làser pot ser un sòlid cristal·lí o vitri, un líquid, un gas, un plasma o un feix d'electrons lliures.

    Un segon element essencial per al funcionament d'un làser és un mecanisme de bombeig capaç de produir una inversió de població entre l'estat excitat metaestable i un altre estat energètic més estable. S'assoleix la inversió de població quan el nombre d'espècies del medi actiu que es troben en l'estat excitat metaestable és més gran que el nombre d'espècies en l'estat més estable, justament el contrari del que s'esdevé en l'equilibri tèrmic. Aquesta inversió de població és necessària perquè pugui tenir lloc una emissió estimulada neta entre ambdós estats energètics. Si les poblacions dels dos nivells energètics fossin les que corresponen a l'equilibri tèrmic, predominaria l'absorció de radiació electromagnètica en comptes de l'emissió estimulada i no hi hauria emissió estimulada neta.

    Finalment, un tercer element d'un làser és la cavitat ressonant, que és el dispositiu dins del qual es disposa el medi actiu i que permet amplificar i dirigir el feix de radiació electromagnètica que genera l'emissió estimulada neta del medi actiu. Un cop invertides les poblacions dels estats energètics d'interès, no fa falta l'aportació de radiació electromagnètica externa perquè es comenci a produir l'emissió estimulada. La cavitat ressonant, que normalment és un cilindre amb dos miralls en les seves dues cares, s'encarrega d'aprofitar l'emissió espontània que genera el medi actiu per a provocar l'emissió estimulada.

    Quan el mecanisme de bombeig del làser ha aconseguit invertir les poblacions, algunes de les espècies del medi actiu que es troben en l'estat excitat metaestable es desexciten a l'estat més estable, tot emetent radiació electromagnètica espontàniament. La major part d'aquesta radiació electromagnètica es perd a través de les parets laterals de la cavitat ressonant. Una petita part dels fotons emesos espontàniament, però, es dirigeix paral·lelament a l'eix del cilindre, a les cares de la cavitat ressonant. Els miralls que es troben disposats allà reflecteixen els fotons i fan que tornin a travessar el medi actiu diverses vegades. A mesura que els fotons emesos espontàniament travessen el medi actiu provoquen l'emissió estimulada. Com que els fotons provinents de l'emissió estimulada conserven la fase, la freqüència i la direcció de moviment dels fotons que l'han provocada, la radiació electromagnètica present en la cavitat ressonant s'amplifica ràpidament i notablement, cosa que fa que la cavitat ressonant esdevingui un reservori de radiació electromagnètica. Cal pensar que els fotons que són emesos per emissió estimulada també són capaços, al seu torn, de provocar l'emissió estimulada d'altres fotons. Aquesta radiació electromagnètica que s'ha generat a l'interior de la cavitat ressonant és la radiació làser.

    Si un dels miralls de la cavitat ressonant és parcialment transparent, part de la radiació làser de la cavitat ressonant podrà sortir a l'exterior, i se li podrà donar múltiples usos.

    A causa de la forma en què es genera, la radiació làser es caracteritza, per contraposició amb la resta de fonts de radiació electromagnètica, per ser intensa, monocromàtica, coherent, direccional i polaritzada. Totes aquestes característiques generen moltes aplicacions tecnològiques en camps com la medicina, en cirurgia i diagnòstic; la física, en òptica i el tractament i la caracterització de materials; la química, en tècniques espectroscòpiques; l'enginyeria, en l'alineació d'objectes, capçals lectors, eines de tall; la informàtica, per a lectors de CD i DVD o per a la computació quàntica, i la ciència bàsica, en tècniques de refredament, trampes quàntiques, microscòpia d'efecte túnel, holografia, control coherent de reaccions químiques, etc.

    Les tècniques làser han permès assolir una resolució en l'espai i en el temps sense precedents que arriba als femtosegons (1 femtosegon = 10−15 segons) i als picòmetres (1 picòmetre = 10−12 metres). Aquesta resolució s'ha obtingut gràcies a la millora en la tècnica del làser polsat, el qual, en oposició al làser d'ona contínua, emet polsos de radiació electromagnètica de duració temporal i abast espacial prou curts per a assolir les resolucions abans esmentades.

    La denominació làser és una lexicalització de la sigla d'origen anglès LASER (light amplification by stimulated emission of radiations, 'amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació').

    Vegeu també desactivació radiant.
  • ca  làser d'estat sòlid, n m
  • es  láser de estado sólido, n m
  • en  solid state laser, n

Química física

Definició
Làser el medi actiu del qual és un sòlid cristal·lí o vitri.

Nota

  • Són làsers d'estat sòlid el làser de robí i el làser de díode.
  • ca  làser d'exciplex, n m
  • es  láser de exciplejo, n m
  • en  exciplex laser, n

Química física

Definició
Làser químic en el qual l'emissió es produeix després que una reacció química hagi format un exciplex, el qual és dissociat tan bon punt es desexcita a l'estat fonamental no enllaçant.

Nota

  • La clau per a aconseguir la inversió de la població rau, precisament, en aquest caràcter no enllaçant de l'estat fonamental, ja que això es tradueix en la inexistència de l'estat fonamental.

    Són un exemple de làser d'exciplex aquells làsers en els quals el medi actiu és format per àtoms de clor i de xenó.

    A vegades, el làser d'exciplex s'anomena impròpiament làser d'excímer.
  • ca  làser de colorant, n m
  • es  láser de colorante, n m
  • en  dye laser, n

Química física

Definició
Làser el medi actiu del qual és constituït per una solució de colorant orgànic.

Nota

  • El colorant d'un làser de colorant sol ser una molècula orgànica amb molts modes normals de vibració, la qual cosa, juntament amb la interacció del colorant i el dissolvent, fa que els estats electrònics del sistema presentin un continu de nivells d'energia rotacional i de nivells d'energia vibracional. Aquesta propietat permet que els làsers de colorant siguin sintonitzables, en el sentit que la radiació làser que genera cobreix un determinat rang de freqüències de radiació. Per a seleccionar la freqüència de la radiació làser s'empra una xarxa de difracció en la cavitat ressonant.

    La radiació en els làsers de colorant es produeix entre el primer nivell vibrorotacional del primer estat excitat i el continu de nivells vibrorotacionals de l'estat fonamental. El bombeig per a invertir les poblacions de l'estat fonamental i el primer estat excitat es duu a terme mitjançant un altre làser o una làmpada de flaix.
  • ca  làser de díode, n m
  • ca  làser de semiconductor, n m sin. compl.
  • es  láser de diodo, n m
  • es  láser de semiconductor, n m
  • en  diode laser, n
  • en  semiconductor laser, n

Química física

Definició
Làser d'estat sòlid en què el medi actiu és un semiconductor.

Nota

  • En un làser de díode, l'emissió de radiació làser es produeix després d'aplicar una diferència de potencial a una unió entre un semiconductor de tipus p i un semiconductor de tipus n.