Back to top
  • ca  undecà, n m
  • es  undecano, n m
  • en  undecane, n
  • for  CH3(CH2)9CH3

Química orgànica

Definició
Alcà de cadena lineal d'11 àtoms de carboni, que es presenta com un líquid incolor i té un punt de fusió de −25,75 ºC i un punt d'ebullició de 195,6 ºC.

Nota

  • L'undecà té una densitat 0,7402 g/cm3 (20/4 ºC).

    És un hidrocarbur d'origen natural present en el petroli i es fa servir com a biomarcador del tipus de petroli, ja que és un producte format com a resultat de la transformació biogeoquímica dels components naturals que donen origen al petroli. També es fa servir en síntesi orgànica.
  • ca  univers, n m
  • es  universo, n m
  • en  universe, n

Química física

Definició
Conjunt format per un sistema termodinàmic i el medi que l'envolta.
  • ca  urani, n m
  • es  uranio, n m
  • en  uranium, n
  • sbl  U

Química inorgànica

Definició
Element quart de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 92 i massa atòmica 238,0289.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-cinc isòtops de l'urani, tots ells inestables, encara que en la natura es troba principalment el 238U, amb una vida mitjana de 4,47 × 109 anys.

    L'urani es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.130 ºC i un punt d'ebullició de 3.930 ºC.

    Té l'interès històric de ser l'element en el qual es va descobrir la radioactivitat natural.

    Àmpliament difós en l'escorça terrestre, s'obté mitjançant processos de concentració de la mena i la utilització de bescanviadors iònics.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +4, +5 i +6.

    Es fa servir sobretot com a combustible nuclear, per la qual cosa són importants tots els compostos que intervenen en el procés d'enriquiment de l'urani natural per a augmentar el contingut de l'isòtop 235U, que és fissionable. En aquest procediment té molta importància l'hexafluorur d'urani, que, en ser volàtil, permet separar els diferents isòtops per difusió gasosa.
  • ca  urea, n f
  • ca  carbamida, n f sin. compl.
  • es  carbamida, n f
  • es  urea, n f
  • en  carbamide, n
  • en  urea, n
  • for  (NH2)2C=O

Química orgànica

Definició
Amida de l`àcid carbàmic que es presenta com un sòlid, tant en forma de cristalls com de pols, de color blanc, té un punt de fusió de 132,7 ºC i es descompon abans de bullir.

Nota

  • La urea té una densitat d'1,335 g/cm3. És soluble en aigua, alcohol i benzè, i lleugerament soluble en èter.

    És present en l'orina i altres fluids de l'organisme.

    S'obté industrialment per hidròlisi parcial de la cianamida o per reacció a temperatura i pressió altes del diòxid de carboni i l'amoníac líquids.

    Es fa servir en fertilitzants, en pinsos d'animals, com a estabilitzant en explosius i com a diürètic en medicina. També s'utilitza en productes farmacèutics, cosmètics o dentífrics, entre altres. És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de resines de poliuretà.

    La urea, sintetitzada per L. Wöhler l'any 1824, va ser el primer compost obtingut per síntesi orgànica.
  • ca  uretà, n m
  • es  uretano, n m
  • en  urethane, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels èsters de l'àcid carbàmic, de fórmula general RR'NCOOR'', en què R'' no pot ser un àtom d'hidrogen.

Nota

  • Els uretans s'obtenen a partir de la reacció dels isocianats amb alcohols (vegeu la imatge 2).

    Es presenten com a sòlids cristal·lins amb un punt de fusió ben definit.

    Es fan servir en química analítica per a la caracterització d'alcohols i com a grup protector de grups amino (vegeu la imatge 3).

    Vegeu també carbamat.