xarxa cristal·lina
xarxa cristal·lina
Química inorgànica
- ca xarxa cristal·lina, n f
- es red cristalina, n f
- en crystal lattice, n
Química inorgànica
Definició
Ordenació de punts en l'espai a l'interior d'un cristall de manera que cadascun d'ells és envoltat de la mateixa manera pels seus veïns, que serveix per a definir-ne l'estructura.
Nota
- Cada punt de la xarxa cristal·lina representa un motiu estructural que es repeteix en el cristall, i pot ser un àtom, una molècula, o un petit grup d'àtoms, molècules o ions.
xarxa de Bravais
xarxa de Bravais
Química inorgànica
- ca xarxa de Bravais, n f
- es red de Bravais, n f
- en Bravais lattice, n
Química inorgànica
Definició
Cadascun dels catorze tipus de xarxes cristal·lines tridimensionals que existeixen a la natura.
Nota
- Cada xarxa de Bravais és caracteritzada per una cel·la unitat diferent.
xenó
xenó
Química inorgànica
- ca xenó, n m
- es xenón, n m
- en xenon, n
- sbl Xe
Química inorgànica
Definició
Element del grup 18, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 54 i massa atòmica 131,293.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-vuit isòtops del xenó, dels quals nou són estables (124Xe, 126Xe, 128Xe, 129Xe, 130Xe, 131Xe, 132Xe, 134Xe i 136Xe).
El xenó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -112 ºC i un punt d'ebullició de -108 ºC.
Només es troba a l'atmosfera terrestre en una abundància molt baixa, del 0,00001 %.
S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat.
Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. A diferència dels gasos nobles més lleugers, s'ha aconseguit fer-lo reaccionar. De fet, va ser el primer gas noble del qual es van obtenir compostos. Avui dia es coneix una varietat relativament àmplia de compostos de xenó, com ara fluorurs (XeF2, XeF4, XeF6), òxids (XeO3, XeO4), oxifluorurs (XeF2O, XeF4O) i, fins i tot, xenats (HXeO4-) i perxenats (XeO64-), que són, potser, els agents oxidants més forts que es coneixen.
Presenta els estats d'oxidació +2, +4, +6 i +8.
La raresa i l'alt cost del xenó en limiten les aplicacions, que només s'utilitza en camps molt específics, com l'electrònica.
xilè
xilè
Química orgànica
- ca xilè, n m
- ca dimetilbenzè, n m sin. compl.
- es dimetilbenceno, n m
- es xileno, n m
- en dimethylbenzene, n
- en xylene, n
- for CH3C6H4CH3
Química orgànica
Definició
Cadascun dels isòmers de l'hidrocarbur aromàtic derivat del toluè amb un metil en orto, meta o para respecte de l'altre, que es presenta com un líquid.
Nota
-
El xilè té una densitat aproximada de 0,86 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, i insoluble en aigua.
Té un comportament químic anàleg al del benzè, ja que ambdós compostos pertanyen a la mateixa sèrie homòloga.
El producte comercial corresponent és una mescla dels tres isòmers, amb predomini de l'1,3-xilè i de l'1,4-xilè.
S'obté per destil·lació fraccionada del petroli, del quitrà i del gas d'hulla, o bé per reformat catalític del petroli amb una separació posterior. També és possible obtenir el xilè per alquilació del toluè.
Es fa servir en gasolines d'aviació o bé com a dissolvent per a resines, laques, esmalts, etc. Té interès en síntesi orgànica, per exemple, en l'obtenció d'insecticides, vitamines i productes farmacèutics. També s'utilitza en la síntesi dels corresponents àcids ftàlics i en l'obtenció de colorants, resines i fibres sintètiques del polièster derivat de l'isòmer para.
xilenol
xilenol
Química orgànica
- ca xilenol, n m
- ca dimetilfenol, n m sin. compl.
- es dimetilfenol, n m
- es xilenol, n m
- en dimethylphenol, n
- en xylenol, n
- for (CH3)2C6H3OH
Química orgànica
Definició
Cadascun dels sis compostos fenòlics isomèrics equivalents a un fenol amb dos metils, que es presenten com un sòlid cristal·lí incolor de baix punt de fusió.
Nota
-
El xilenol és poc soluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics convencionals.
S'obté en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.
Es fa servir com a dissolvent polar d'elevat punt d'ebullició, com a desinfectant, com a insecticida, com a fungicida, com a plastificant i com a additiu per a lubrificants i gasolines, i en la preparació de colorants.
XPES
XPES
Química física
- ca espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
- ca espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
- ca ESCA, n f sigla
- ca XPES, n f sigla
- es espectroscopia electrónica para análisis químico, n f
- es espectroscopía electrónica para análisis químico, n f
- es espectroscopia fotoelectrónica de rayos X, n f
- es espectroscopía fotoelectrónica de rayos X, n f
- es ESCA, n f sigla
- es XPES, n f sigla
- en electron spectroscopy for chemical applications, n
- en X-ray photoelectron spectroscopy, n
- en ESCA, n sigla
- en XPES, n sigla
Química física
Definició
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X.
Nota
-
L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel·lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies utilitzades en catàlisi heterogènia.
La sigla ESCA correspon a l'equivalent anglès electron spectroscopy for chemical applications ('espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques').
La sigla XPES correspon a l'equivalent anglès X-ray photoelectron spectroscopy ('espectroscòpia fotoelèctrica de raigs X').
