Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  vanadi, n m
  • es  vanadio, n m
  • en  vanadium, n
  • sbl  V

Química inorgànica

Definició
Element del grup 5, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 23 i massa atòmica 50,9415.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del vanadi, dels quals dos són estables (50V i 51V).

    El vanadi es presenta com un metall blanc grisenc, brillant, dúctil i tou, que es pot treballar amb facilitat tant en fred com en calent, amb un punt de fusió de 1.915 ºC i un punt d'ebullició de 3.350 ºC.

    És un element escàs en l'escorça terrestre, encara que es pot trobar en nombrosos minerals, entre els quals cal destacar la patronita, la carnotita, la roscoelita i la vanadinita.

    S'obté generalment per l'oxidació dels minerals a vanadats i la posterior transformació d'aquests en òxid de vanadi (V2O5). Aquest òxid es redueix amb l'alumini i s'obté un metall d'un 90-95 % de puresa. L'ús de calci com a reductor, però, permet obtenir vanadi de fins a un 99 % de puresa. Poques vegades s'obté en forma pura, ja que un 80 % del metall obtingut es fa servir en forma de ferrovanadi.

    A temperatura ambient és estable en l'aire i a 600 ºC s'oxida ràpidament, amb la formació d'òxid de vanadi. No és atacat ni per l'aigua, ni per les solucions salines ni per les bases aquoses o els àcids no oxidants. És atacat pels àcids oxidants i les bases foses.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4 i +5.

    Els aliatges de vanadi són de gran interès, ja que confereixen molta resistència a l'oxidació en els acers i en milloren les propietats de resistència física i ductilitat. El vanadi també s'utilitza en la captura de neutrons i en la indústria dels colorants. L'òxid de vanadi es fa servir com a catalitzador.
  • ca  vapor, n m
  • es  vapor, n m
  • en  vapor, n
  • en  vapour, n

Química física

Definició
Gas que es troba per sota la seva temperatura crítica, de manera que està en condicions de ser condensat, tant en forma de líquid com en forma de sòlid, en funció de la temperatura.

Nota

  • Una petita disminució de la temperatura o un lleuger augment de la pressió pot ser suficient per a condensar el vapor.

    No hi ha una línia clara de distinció entre el comportament del gas i del vapor. Habitualment s'utilitza el terme vapor quan el gas està molt a prop de la zona de condensació.

    S'utilitzen els termes vapor saturat per a fer referència al vapor d'una substància que està en equilibri amb la fase líquida i constitueix un estat estable; vapor sec, si el vapor es troba a una pressió més baixa que la pressió de vapor del líquid i constitueix un estat inestable, i vapor sobresaturat, si es troba a una pressió més alta que la pressió de vapor del líquid i constitueix un estat inestable.
  • ca  vapor d'aigua, n m
  • es  vapor de agua, n m
  • en  water vapor, n
  • en  water vapour, n

Química inorgànica

Definició
Aigua en estat gasós per sobre del seu punt d'ebullició, molt més reactiva que l'aigua líquida, que reacciona a temperatures elevades amb un gran nombre de metalls i amb el carboni.
  • ca  variable conjugada, n f
  • es  variable conjugada, n f
  • en  conjugate variable, n

Química física

Definició
Variable d'estat que té la mateixa forma de bescanviar energia que una altra variable d'estat.

Nota

  • Per exemple, la temperatura, l'entropia o l'energia interna són variables conjugades, ja que estan associades al bescanvi d'energia en forma de calor. Igualment, la pressió i el volum d'un sistema estan associats al bescanvi d'energia en forma de treball.

    Una manera de comprovar si dues variables d'estat són variables conjugades és amb l'expressió que es deriva a partir de la formulació conjunta del primer principi de la termodinàmica i el segon principi de la termodinàmica, en què les variables conjugades sempre van juntes. Així, per exemple, en un sistema simple en representació energètica, la variació de l'energia interna ve donada per dU = TdS − pdV.

    A partir de la formulació conjunta del primer principi de la termodinàmica i el segon principi de la termodinàmica, es poden trobar les variacions de totes les magnituds termodinàmiques en funció de les seves variables naturals. Així, per a un sistema simple, la variació de l'energia interna en processos reversibles ve donada per l'equació de Gibbs, la qual indica que la forma més general d'expressar l'energia interna en funció de les seves variables naturals és U = U(S,V). El mateix passa amb l'energia de Gibbs, la variació de la qual per a processos reversibles en sistemes simples ve donada per dG = −SdT + Vdp, i indica que la forma més general d'expressar l'energia de Gibbs en funció de les seves variables naturals és G = G(T,p).
  • ca  variable d'estat, n f
  • ca  variable termodinàmica, n f sin. compl.
  • es  variable de estado, n f
  • es  variable termodinámica, n f
  • en  state variable, n
  • en  thermodynamic variable, n

Química física

Definició
Magnitud termodinàmica que s'escull per a descriure els estats d'equilibri d'un sistema termodinàmic.

Nota

  • Com que la tria de les variables d'estat és arbitrària, ja que només és important el nombre mínim de variables d'estat, que ve determinat pel principi d'estat, se solen escollir de manera que siguin fàcils de mesurar o de controlar al laboratori.

    Les variables d'estat més habituals són la pressió, el volum i la temperatura.

    Les variables d'estat es classifiquen en variables extensives i variables intensives.
  • ca  variable extensiva, n f
  • ca  magnitud extensiva, n f sin. compl.
  • es  magnitud extensiva, n f
  • es  variable extensiva, n f
  • en  extensive quantity, n
  • en  extensive variable, n

Química física

Definició
Variable d'estat que es duplica en posar en contacte dos sistemes idèntics.
  • ca  variable intensiva, n f
  • ca  magnitud intensiva, n f sin. compl.
  • es  magnitud intensiva, n f
  • es  variable intensiva, n f
  • en  intensive quantity, n
  • en  intensive variable, n

Química física

Definició
Variable d'estat el valor de la qual no varia en posar en contacte dos sistemes idèntics en equilibri.
  • ca  variable natural, n f
  • es  variable natural, n f
  • en  natural state variable, n

Química física

Definició
Variable d'estat que es pot mesurar o controlar al laboratori, o bé que es pot calcular a partir de les propietats matemàtiques de les variables d'estat.

Nota

  • Vegeu també variable conjugada.
  • ca  variable d'estat, n f
  • ca  variable termodinàmica, n f sin. compl.
  • es  variable de estado, n f
  • es  variable termodinámica, n f
  • en  state variable, n
  • en  thermodynamic variable, n

Química física

Definició
Magnitud termodinàmica que s'escull per a descriure els estats d'equilibri d'un sistema termodinàmic.

Nota

  • Com que la tria de les variables d'estat és arbitrària, ja que només és important el nombre mínim de variables d'estat, que ve determinat pel principi d'estat, se solen escollir de manera que siguin fàcils de mesurar o de controlar al laboratori.

    Les variables d'estat més habituals són la pressió, el volum i la temperatura.

    Les variables d'estat es classifiquen en variables extensives i variables intensives.
  • ca  propietat termomètrica, n f
  • ca  variable termomètrica, n f sin. compl.
  • es  propiedad termométrica, n f
  • es  variable termométrica, n f
  • en  thermometric property, n
  • en  thermometric variable, n

Química física

Definició
Variable d'estat que s'escull en un termòmetre per a relacionar la temperatura que es vol mesurar amb el valor de la mesura.

Nota

  • A l'hora de calibrar el termòmetre, se suposa que la relació entre la temperatura, agafant-la com a funció d'estat d'un sistema simple, i la propietat termomètrica escollida és lineal, ja que l'altra variable d'estat es manté constant.

    Els exemples més usuals de propietats termomètriques són la longitud del capil·lar ocupada pel mercuri, en un termòmetre de mercuri i la pressió d'un gas en un termòmetre de gas.