Back to top
  • ca  amoni, n m
  • es  amonio, n m
  • en  ammonium, n
  • for  NH4+

Química orgànica

Definició
Catió monovalent contingut en les sals amòniques, que deriva de l'amoníac per addició d'un protó.

Nota

  • L'amoni es forma per reacció de l'amoníac amb els àcids protònics.

    Les sals d'amoni es comporten semblantment a les sals dels metalls alcalins.
  • ca  amoni-, pfx
  • ca  amonio-, pfx
  • es  amoni-, pfx
  • es  amonio-, pfx
  • en  ammoni-, pfx
  • en  ammono-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar l'amoni i l'amoni substituït quan no són el grup principal d'un compost.
  • ca  amoníac, n m
  • es  amoníaco, n m
  • en  ammonia, n
  • for  NH3

Química inorgànica

Definició
Gas incolor, més lleuger que l'aire i d'olor característica, que irrita els ulls i les vies respiratòries.

Nota

  • La molècula de l'amoníac té una estructura piramidal de base triangular en la qual l'àtom de nitrogen ocupa el centre de la piràmide i els vèrtexs de la base estan ocupats pels tres àtoms d'hidrogen, i en el quart vèrtex se situen el parell d'electrons no compartits de l'àtom de nitrogen.

    Químicament, es comporta com una base de força mitjana, segons la reacció que es mostra a la imatge amoníac 1.

    Tot i que de manera natural s'obté per la descomposició de la matèria orgànica, avui dia la seva síntesi industrial es fa a partir de nitrogen i hidrogen elementals, segons la reacció que es mostra a la imatge amoníac 2. Aquesta reacció, que no es dona en condicions ambientals, és la base de tota la indústria de l'amoníac i dels derivats nitrogenats, gràcies al procés de Haber-Bosch, el qual es fonamenta en la realització de la reacció a pressió i temperatura elevades (de 80 a 350 bars i de 400 a 540 ºC, respectivament) i amb un catalitzador de ferro finament dividit.

    Les mescles d'amoníac i oxigen són explosives i, en presència de platí a 700 ºC, formen òxid nítric, la primera fase per a obtenir l'àcid nítric.

    A temperatures elevades, l'amoníac actua com a agent reductor d'òxids metàl·lics.

    La majoria de l'amoníac obtingut s'utilitza en la fabricació d'adobs, com el sulfat d'amoni, el nitrat d'amoni, el fosfat d'amoni i la urea. La resta s'utilitza com a matèria primera en altres indústries, com ara la fabricació de niló, poliuretans i poliamides. D'altra banda, l'amoníac liquat té una conductivitat semblant a la de l'aigua i és un excel·lent dissolvent.
  • ca  amoni-, pfx
  • ca  amonio-, pfx
  • es  amoni-, pfx
  • es  amonio-, pfx
  • en  ammoni-, pfx
  • en  ammono-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar l'amoni i l'amoni substituït quan no són el grup principal d'un compost.
  • ca  amplada de banda, n f
  • ca  amplada de banda espectral, n f sin. compl.
  • es  anchura de banda, n f
  • es  anchura de banda espectral, n f
  • en  bandwith, n
  • en  spectral bandwidth, n

Química física

Definició
Interval de freqüències que abasta una determinada transició.

Nota

  • Quan una mostra és formada per molècules, l'amplada de banda se sol originar en diverses subtransicions energètiques que l'aparell de mesura no pot resoldre per manca de resolució. En espectres d'ultraviolat i visible, l'amplada de banda s'origina en les subtransicions vibracionals i rotacionals que hi tenen lloc. En canvi, en espectres atòmics o en espectres moleculars de ressonància magnètica nuclear, l'amplada de banda és sempre present i es deu, especialment, al fet que el temps de vida dels estats excitats és finit.

    Altres factors que poden contribuir a l'amplada de banda són l'efecte Doppler, la pressió i la saturació de la mostra.

    S'utilitzen els termes amplada de línia o amplada de línia espectral si la resolució és prou bona per a separar la banda espectral en línies espectrals.
  • ca  amplada de banda, n f
  • ca  amplada de banda espectral, n f sin. compl.
  • es  anchura de banda, n f
  • es  anchura de banda espectral, n f
  • en  bandwith, n
  • en  spectral bandwidth, n

Química física

Definició
Interval de freqüències que abasta una determinada transició.

Nota

  • Quan una mostra és formada per molècules, l'amplada de banda se sol originar en diverses subtransicions energètiques que l'aparell de mesura no pot resoldre per manca de resolució. En espectres d'ultraviolat i visible, l'amplada de banda s'origina en les subtransicions vibracionals i rotacionals que hi tenen lloc. En canvi, en espectres atòmics o en espectres moleculars de ressonància magnètica nuclear, l'amplada de banda és sempre present i es deu, especialment, al fet que el temps de vida dels estats excitats és finit.

    Altres factors que poden contribuir a l'amplada de banda són l'efecte Doppler, la pressió i la saturació de la mostra.

    S'utilitzen els termes amplada de línia o amplada de línia espectral si la resolució és prou bona per a separar la banda espectral en línies espectrals.
  • ca  amplitud de dispersió, n f
  • es  amplitud de dispersión, n f
  • en  scattering amplitude, n

Química física

Definició
Component d'una funció d'ona que, en un procés de col·lisió, recull la seva dependència amb l'angle de dispersió.

Nota

  • El mòdul al quadrat de l'amplitud de dispersió expressa la probabilitat que els productes d'una col·lisió siguin dispersats en un angle determinat. Si es coneixen les velocitats dels fragments que col·lideixen i les dels fragments que resulten del xoc, d'aquesta magnitud es deriva la secció eficaç de col·lisió.
  • ca  anàlisi conformacional, n f
  • es  análisis conformacional, n m
  • en  conformation analysis, n

Química orgànica

Definició
Estudi de les conformacions d'una molècula i de la influència que tenen sobre la seva reactivitat i les seves propietats espectrals.
  • ca  anel·lació, n f
  • es  anelación, n f
  • en  annelation, n
  • en  annulation, n

Química orgànica

Definició
Procés de formació d'un anell o un compost cíclic a partir d'una cadena hidrocarbonada oberta.

Nota

  • Reaccions ben diverses poden conduir a l'anel·lació, però són més afavorides si es formen anells més estables i menys tensionats, com són els de 5 o 6 membres.

    És una anel·lació la reacció de Diels-Alder (vegeu la imatge).
  • ca  angle de contacte, n m
  • es  ángulo de contacto, n m
  • en  contact angle, n
  • en  wetting angle, n
  • sbl  θ

Química física

Definició
Angle entre una interfície sòlid-líquid i la tangent a una gota de líquid que es dibuixa en el punt de contacte amb la interfície sòlid-gas.

Nota

  • L'angle de contacte determina la forma d'una gota de líquid en contacte amb una superfície sòlida. Si l'angle de contacte és inferior a 90º, es diu que el líquid mulla el sòlid; si és 0, es diu que el mulla perfectament, i, si és superior a 90º, es pot afirmar que no el mulla (vegeu la imatge).