dipòsit residual
dipòsit residual
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca dipòsit residual, n m
- ca dipòsit d'alteració, n m sin. compl.
- es suelo residual
- en residual soil
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Agregat de partícules, de poca consistència, resultat de la meteorització química de roques.
Els dipòsits residuals més freqüents són els d'alteració de les roques granítiques, que, localment, reben el nom de ^sauló^.
Els dipòsits residuals més freqüents són els d'alteració de les roques granítiques, que, localment, reben el nom de ^sauló^.
direcció d'obra
direcció d'obra
Enginyeria de la construcció
- ca direcció d'obra, n f
- es dirección de obra
- en site management
Enginyeria de la construcció
Definició
Equip de persones designades per la propietat o pel promotor de l'obra per a encarregar-se de controlar-la.
Aquest equip s'encarrega d'assegurar que l'obra s'executi amb la qualitat, el termini i el cost que figuren en el contracte.
Aquest equip s'encarrega d'assegurar que l'obra s'executi amb la qualitat, el termini i el cost que figuren en el contracte.
direcció de deriva
direcció de deriva
Enginyeria marítima
- ca direcció de deriva, n f
- es dirección de deriva
- en downdrift
Enginyeria marítima
Definició
Direcció associada a la ^deriva litoral^.
direcció de l'onatge
direcció de l'onatge
Enginyeria marítima
- ca direcció de l'onatge, n f
- es dirección del oleaje
- en wave direction
Enginyeria marítima
Definició
Direcció, respecte al nord geogràfic, des de la qual una ^ona^ s'aproxima a un punt d'observació determinat.
direcció del corrent
direcció del corrent
Enginyeria marítima
- ca direcció del corrent, n f
- es dirección de la corriente
- en current direction
Enginyeria marítima
Definició
Direcció, respecte al nord geogràfic, cap a la qual es dirigeix un ^corrent marí^ des d'un punt d'observació determinat.
direcció del vent
direcció del vent
Enginyeria marítima
- ca direcció del vent, n f
- es dirección del viento
- en wind direction
Enginyeria marítima
Definició
Direcció, respecte al nord geogràfic, des de la qual el vent arriba a un punt d'observació determinat.
direcció mitjana del pic de l'espectre
direcció mitjana del pic de l'espectre
Enginyeria marítima
- ca direcció mitjana del pic de l'espectre, n f
- es dirección media del pico del espectro
- en spectral peak mean direction
Enginyeria marítima
Definició
^Direcció de l'onatge^, expressada en graus respecte al nord geogràfic, associada al pic de màxima energia d'un ^espectre direccional^.
direcció predominant
direcció predominant
Enginyeria marítima
- ca direcció predominant, n f
- es dirección predominante
- en prevailing direction
Enginyeria marítima
Definició
^Direcció de l'onatge^ amb un grau d'aparició més alt dins d'un ^registre d'onatge^.
director d'obra | directora d'obra
director d'obra | directora d'obra
Enginyeria de la construcció
- ca director d'obra | directora d'obra, n m, f
- es director de obra
- en site manager
Enginyeria de la construcció
Definició
Persona responsable de l'equip de direcció d'obra.
directriu de biga
directriu de biga
Enginyeria de la construcció
- ca directriu de biga, n f
- es directriz de viga
- en beam axis
Enginyeria de la construcció
Definició
Línia teòrica que uneix els centres de gravetat de les diverses seccions o llesques transversals en què es pot dividir una biga seguint la direcció de la dimensió més gran de la peça.
