esquema de vies
esquema de vies
Enginyeria del transport
- ca esquema de vies, n f
- es esquema de vías
- en track plan
Enginyeria del transport
Definició
Document gràfic en què es representa la configuració geomètrica de les vies i dels canvis, per exemple, en una estació, no necessàriament a escala.
esquena d'ase
esquena d'ase
Enginyeria del transport
- ca esquena d'ase, n f
- ca bombat, n m sin. compl.
- es bombeo
- en camber
- en crown
Enginyeria del transport
Definició
Inclinació o joc d'inclinacions transversals que es dona, en una recta d'una carretera o d'un carrer, entre les dues vores de la calçada, per a desguassar l'aigua de pluja.
Antigament s'efectuava en forma parabòlica o de llom. Avui en dia, en carreteres de calçada única s'efectua mitjançant dues inclinacions transversals cap a l'exterior des de l'eix de la calçada, que queda situat en cresta i que constitueix alhora l'^eix de càlcul en alçat^. En canvi, en carreteres de calçades separades s'efectua donant a cadascuna de les calçades una inclinació transversal única cap a l'exterior. A Espanya, aquestes inclinacions acostumen a ser d'un 2 %.
Antigament s'efectuava en forma parabòlica o de llom. Avui en dia, en carreteres de calçada única s'efectua mitjançant dues inclinacions transversals cap a l'exterior des de l'eix de la calçada, que queda situat en cresta i que constitueix alhora l'^eix de càlcul en alçat^. En canvi, en carreteres de calçades separades s'efectua donant a cadascuna de les calçades una inclinació transversal única cap a l'exterior. A Espanya, aquestes inclinacions acostumen a ser d'un 2 %.
esquist
esquist
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca esquist, n m
- es esquisto
- en schist
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Roca de metamorfisme regional, de mida de gra gruixuda i homogènia, amb una ordenació paral·lela dels seus constituents, fet que dona lloc a una microestructura foliada que, junt amb la major mida de gra, els distingeix de les fil·lites.
estabilitat
estabilitat
Enginyeria hidràulica
- ca estabilitat, n f
- es estabilidad
- en stability
Enginyeria hidràulica
Definició
Propietat d'un flotador de retornar a la seva posició d'equilibri quan n'ha estat separat per alguna causa extern.
estabilitat
estabilitat
Enginyeria del transport
- ca estabilitat, n f
- es estabilidad
- en stability
Enginyeria del transport
Definició
Capacitat de les ^mescles bituminoses^ de suportar les càrregues i de resistir les tensions que es produeixen amb unes deformacions tolerables.
Aquesta propietat és una representació empírica de la resistència intrínseca del material, és a dir, de la combinació de la seva fricció interna i de la seva cohesió.
Aquesta propietat és una representació empírica de la resistència intrínseca del material, és a dir, de la combinació de la seva fricció interna i de la seva cohesió.
estabilitat
estabilitat
Enginyeria hidràulica
- ca estabilitat, n f
- es estabilidad
- en stability
Enginyeria hidràulica
Definició
Propietat de les ^emulsions bituminoses^ de ser perfectament emmagatzemables sense que se sedimentin les partícules del betum asfàltic i de ser miscibles o no, sense que se'n produeixi la ^ruptura^, amb aigua o amb ciment o amb un altre fíl·ler tipus.
En el primer cas es parla d'estabilitat a l'emmagatzemament, avaluada mitjançant un assaig de sedimentació, segons la norma NLT-140, en el qual es deixa l'emulsió en repòs durant set dies i es comprova el percentatge de betum asfàltic sedimentat en aquell temps; en el segon, es parla d'estabilitat a la ruptura, que determina la miscibilitat amb aigua i amb ciment, segons les normes NLT-143 i NLT-144. Si es trenca immediatament en intentar mesclar-la amb l'aigua, es tracta d'una emulsió de ruptura ràpida, i si es mescla amb una quantitat preestablerta de ciment, l'emulsió és molt estable o de ruptura lenta. Específicament per a les emulsions aniòniques de ruptura ràpida i mitjana existeix un procediment d'avaluació de l'estabilitat mitjançant un assaig d'emulsibilitat amb clorur càlcic, segons la norma NLT-141.
En el primer cas es parla d'estabilitat a l'emmagatzemament, avaluada mitjançant un assaig de sedimentació, segons la norma NLT-140, en el qual es deixa l'emulsió en repòs durant set dies i es comprova el percentatge de betum asfàltic sedimentat en aquell temps; en el segon, es parla d'estabilitat a la ruptura, que determina la miscibilitat amb aigua i amb ciment, segons les normes NLT-143 i NLT-144. Si es trenca immediatament en intentar mesclar-la amb l'aigua, es tracta d'una emulsió de ruptura ràpida, i si es mescla amb una quantitat preestablerta de ciment, l'emulsió és molt estable o de ruptura lenta. Específicament per a les emulsions aniòniques de ruptura ràpida i mitjana existeix un procediment d'avaluació de l'estabilitat mitjançant un assaig d'emulsibilitat amb clorur càlcic, segons la norma NLT-141.
estabilitat Marshall
estabilitat Marshall
Enginyeria del transport
- ca estabilitat Marshall, n f
- es estabilidad Marshall
- en Marshall stability
Enginyeria del transport
Definició
Càrrega de ruptura de les provetes en l'^assaig Marshall^, segons la norma NLT-159.
estabilització d'aigua
estabilització d'aigua
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca estabilització d'aigua, n f
- es estabilización de agua
- en water stabilization
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés usat per a evitar la precipitació de la ^duresa^ de l'aigua.
Per a l'estabilització s'utilitzen polifosfats que permeten, per exemple, que la roba rentada quedi suau al tacte.
Per a l'estabilització s'utilitzen polifosfats que permeten, per exemple, que la roba rentada quedi suau al tacte.
estabilització de dunes
estabilització de dunes
Enginyeria marítima
- ca estabilització de dunes, n f
- es estabilización de dunas
- en dune stabilization
Enginyeria marítima
Definició
Conjunt d'accions destinades a immobilitzar un ^dipòsit eòlic^.
Una de les formes més comunes és la plantació d'espècies del gènere espartina, capaces de viure en ambients salobres i les fulles de les quals obstaculitzen el ^transport eòlic^ del sediment.
Una de les formes més comunes és la plantació d'espècies del gènere espartina, capaces de viure en ambients salobres i les fulles de les quals obstaculitzen el ^transport eòlic^ del sediment.
estabilització de fangs
estabilització de fangs
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca estabilització de fangs, n f
- es estabilización de fangos
- en sludge stabilization
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés de tractament dels fangs generats a les depuradores en el qual la matèria orgànica d'aquest procés es converteix en gasos i en noves cèl·lules, amb la qual cosa s'aconsegueix reduir la presència de patògens, eliminar les olors desagradables i inhibir, reduir o eliminar el seu potencial de putrefacció.
Les tecnologies principals que s'utilitzen per a aconseguir-ho són l'estabilització amb calç, el tractament tèrmic, la digestió anaeròbica, la digestió aeròbica, el compostatge i l'oxidació química amb clor, però aquesta darrera s'utilitza rarament.
Les tecnologies principals que s'utilitzen per a aconseguir-ho són l'estabilització amb calç, el tractament tèrmic, la digestió anaeròbica, la digestió aeròbica, el compostatge i l'oxidació química amb clor, però aquesta darrera s'utilitza rarament.
