fonament
fonament
Enginyeria de la construcció
- ca fonament, n m
- es cimiento
- en foundation
Enginyeria de la construcció
Definició
Part de l'estructura d'una construcció, generalment soterrada, que es troba en contacte amb el terreny i que li transmet el pes i les altres càrregues.
Com que el terreny sol ser menys resistent a la compressió que els materials que formen l'estructura de la construcció, el fonament té més amplada que els elements de l'estructura superior per a repartir el pes sobre més superfície de terres. Els fonaments poden ser continus, com ^sabates contínues^ sota murs, o discontinus, en forma de ^sabates aïllades^ (^fonaments superficials^) o sobre ^pilons^ i ^enceps^ (^fonaments profunds^).
Com que el terreny sol ser menys resistent a la compressió que els materials que formen l'estructura de la construcció, el fonament té més amplada que els elements de l'estructura superior per a repartir el pes sobre més superfície de terres. Els fonaments poden ser continus, com ^sabates contínues^ sota murs, o discontinus, en forma de ^sabates aïllades^ (^fonaments superficials^) o sobre ^pilons^ i ^enceps^ (^fonaments profunds^).
fonament de terraplè
fonament de terraplè
Enginyeria del transport
- ca fonament de terraplè, n m
- es cimiento de terraplén
- en embankment subgrade
Enginyeria del transport
Definició
Part del ^terraplè^ situada per sota de la superfície original del terreny, buidada durant l'^esbrossada^ per eliminar aquells materials que podrien ser causa d'assentaments diferencials, i reblerta amb sòls d'aportació per formar una base uniforme del terraplè.
La seva espessor és com a mínim d'1 m.
La seva espessor és com a mínim d'1 m.
fonament flexible
fonament flexible
Enginyeria de la construcció
- ca fonament flexible, n m
- es cimentación flexible
- en flexible foundations
Enginyeria de la construcció
Definició
Fonament de tipus superficial en el qual, atesa la relació entre les dimensions horitzontals i verticals, les càrregues que hi arriben a través dels pilars o dels murs es transmeten al terreny mobilitzant el mecanisme de flexió.
En general, es parla de fonament flexible quan la ^volada^ en la direcció principal és superior a la meitat del cantell del fonament.
En general, es parla de fonament flexible quan la ^volada^ en la direcció principal és superior a la meitat del cantell del fonament.
fonament profund
fonament profund
Enginyeria de la construcció
- ca fonament profund, n m
- es cimentación profunda
- en deep foundation
Enginyeria de la construcció
Definició
Fonament format per una sèrie d'elements verticals anomenats ^pilons^, excavats o clavats al terreny, que arriben fins a una capa de terreny adequada i que superiorment es recullen mitjançant un ^cep^ sobre el qual s'assenta el pilar o el mur.
fonament rígid
fonament rígid
Enginyeria de la construcció
- ca fonament rígid, n m
- es cimentación rígida
- en rigid foundation
Enginyeria de la construcció
Definició
Fonament de tipus superficial en el qual, atesa la relació entre les dimensions horitzontals i verticals, les càrregues que hi arriben a través dels pilars o dels murs es transmeten al terreny mobilitzant un mecanisme de compressió.
En general, es parla de fonament rígid quan la ^volada^ en la direcció principal és inferior a la meitat del cantell del fonament.
En general, es parla de fonament rígid quan la ^volada^ en la direcció principal és inferior a la meitat del cantell del fonament.
fonament superficial
fonament superficial
Enginyeria de la construcció
- ca fonament superficial, n m
- es cimentación superficial
- en shallow foundation
Enginyeria de la construcció
Definició
Fonament, generalment de forma rectangular, que s'assenta directament sobre una capa de terreny adequada, a la qual transmet les càrregues sense travessar altres capes de terreny no adequades.
fonamentació
fonamentació
Enginyeria de la construcció
- ca fonamentació, n f
- es cimentación
- en foundation
Enginyeria de la construcció
Definició
Conjunt de fonaments d'una construcció.
fondària
fondària
Enginyeria marítima
- ca fondària, n f
- es profundidad
- en depth
Enginyeria marítima
Definició
Distància vertical des del nivell d'aigua en repòs fins al fons.
fondeig
fondeig
Enginyeria marítima
- ca fondeig, n m
- es fondeo
- en mooring
Enginyeria marítima
Definició
Sistema utilitzat per a la instal·lació dels aparells de mesura emprats en oceanografia, com ara el ^correntòmetre^, la ^boia d'onatge^, etc.
Generalment està format per un ^mort^, dipositat sobre el fons del mar o de l'oceà, al qual es lliga un cap o un cable al qual es troben agafats els aparells, així com els elements necessaris per a donar ^flotabilitat^ al sistema, com ara les boies. Posat cas que sigui necessari, se situa una ^balisa^ a l'extrem del cap que no es troba agafat al mort.
Generalment està format per un ^mort^, dipositat sobre el fons del mar o de l'oceà, al qual es lliga un cap o un cable al qual es troben agafats els aparells, així com els elements necessaris per a donar ^flotabilitat^ al sistema, com ara les boies. Posat cas que sigui necessari, se situa una ^balisa^ a l'extrem del cap que no es troba agafat al mort.
fons arrissat
fons arrissat
Enginyeria marítima
- ca fons arrissat, n m
- es fondo rizado
- en rippled bed
Enginyeria marítima
Definició
Textura del fons marí, formada per ondulacions petites, que es produeixen quan les ones són de petites dimensions.
