Back to top
montmoril·lonita montmoril·lonita

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  montmoril·lonita, n f
  • es  montmorillonita
  • en  montmorillonite

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
^Esmectita^ amb una distància entre plans cristal·lins de 9,6 Å.

Té tendència a augmentar el seu volum en augmentar la humitat atès que l'aigua exterior té molta facilitat per a entrar a la seva estructura interna (sòl expansiu). Pertany al grup de les esmectites i atorga un alt índex de plasticitat als sòls formats majoritàriament per aquest mineral.
morena morena

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  morena, n f
  • es  morrena
  • en  moraine

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Massa d'arrossegalls caiguts damunt una glacera o arrencats pel glaç, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats i donen lloc a una acumulació generalment en forma de cordó, d'arc o de lòbul.
morfodinàmica costanera morfodinàmica costanera

Enginyeria marítima

  • ca  morfodinàmica costanera, n f
  • es  morfodinámica costera
  • en  coastal morphodynamics

Enginyeria marítima

Definició
Estudi dels sistemes costaners on s'avalua la interdependència entre els agents motors, com ara el vent, les onades, les marees o els corrents, i els canvis que produeixen en el fons marí, a diferents escales de temps i d'espai.
  • ca  morrot, n m
  • ca  morro, n m sin. compl.
  • es  morro
  • en  breakwater head
  • en  roundhead

Enginyeria marítima

Definició
Extrem d'un ^dic^ que es troba dins la mar.
morro morro

Enginyeria del transport

  • ca  morro, n m
  • es  morro
  • en  nose

Enginyeria del transport

Definició
Part frontal d'una locomotora o d'un tren.
  • ca  morrot, n m
  • ca  morro, n m sin. compl.
  • es  morro
  • en  breakwater head
  • en  roundhead

Enginyeria marítima

Definició
Extrem d'un ^dic^ que es troba dins la mar.
  • ca  mort, n m
  • es  muerto
  • en  deadman

Enginyeria marítima

Definició
Aparell de ferro o de formigó que, lligat a l'extrem d'un cap o d'un cable, es deixa anar fins a tocar el fons de la mar, on serveix d'ancoratge per a un ^fondeig^.
morter morter

Enginyeria de la construcció

  • ca  morter, n m
  • es  mortero
  • en  mortar

Enginyeria de la construcció

Definició
Material aglomerat fet amb una mescla d'un conglomerat pulverulent (calç, ciment o una barreja d'ambdós), sorra i aigua, que es pren o s'endureix en un cert temps.

S'empra per a lligar els maons, les pedres, etc., d'una construcció, per a arrebossar parets i per a fer paviments. Allò que caracteritza un morter determinat és la dosificació i el tipus dels seus components, la resistència característica i la plasticitat. El morter gras és el que té una dosi elevada d'aglomerat i el morter magre és el que en té una dosi petita. El morter de calç de llenya, fet amb calç viva bullida i ben apagada, és d'una gran plasticitat, però de revinguda molt lenta, defecte que es corregeix amb una dosi petita de ciment pòrtland. El morter de calç hidràulica s'empra en obres de fàbrica sotmeses a humitat, per la propietat que té d'endurir-se en contacte amb l'aigua; el de calç grassa és més plàstic, però alhora més delicat de fer. Les propietats del morter de ciment natural depenen de la procedència, però la seva resistència sempre és més baixa que la del ^morter de ciment pòrtland^, molt emprat en dosificacions variades. Finalment, el morter mixt (de calç i de ciment) permet d'equilibrar la resistència i la plasticitat per regulació de la proporció de ciment i de calç.
morter morter

Enginyeria de la construcció

  • ca  morter, n m
  • es  mortero
  • en  mortar

Enginyeria de la construcció

Definició
Mescla bituminosa formada per betum, fíl·ler i sorra (esquelet mineral).
morter adherit morter adherit

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  morter adherit, n m
  • es  mortero adherido
  • en  stuck mortar

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Morter de revestiment o de col·locació que, després de l'enderroc, segueix adherit al suport.