PMP
PMP
Enginyeria hidràulica
- ca precipitació màxima probable, n f
- ca PMP, n f sigla
- es precipitación máxima probable
- es PMP sigla
- en probable maximum precipitation
- en PMP sigla
Enginyeria hidràulica
Definició
Alçària màxima de precipitació que teòricament, per una durada determinada, és físicament possible sobre una regió geogràfica concreta en un cert moment de l'any.
pol
pol
Enginyeria del transport
- ca pol, n m
- es polo
Enginyeria del transport
Definició
Lloc de destinació que pot ser mencionat en la ^senyalització d'orientació^. Alhora els pols també constitueixen possibles llocs d'origen.
Per a determinar les ^mencions^ de pols que han de figurar en cada ^punt de decisió^ s'usa un determinat sistema d'elecció de mencions que inclou una classificació de pols basada en el principi de jerarquització.
Per a determinar les ^mencions^ de pols que han de figurar en cada ^punt de decisió^ s'usa un determinat sistema d'elecció de mencions que inclou una classificació de pols basada en el principi de jerarquització.
polígon funicular
polígon funicular
Enginyeria de la construcció
- ca polígon funicular, n m
- es polígono funicular
- en funicular polygon
Enginyeria de la construcció
Definició
Forma poligonal que pren un cable flexible sotmès a una càrrega determinada.
Per exemple, el polígon funicular del pes propi és la catenària, i el d'una càrrega repartida horitzontal és una paràbola. A partir del fet que el cable, per definició, no està sotmès a flexió en cap punt, es pot justificar la propietat fonamental de l'antifunicular de càrrega.
Per exemple, el polígon funicular del pes propi és la catenària, i el d'una càrrega repartida horitzontal és una paràbola. A partir del fet que el cable, per definició, no està sotmès a flexió en cap punt, es pot justificar la propietat fonamental de l'antifunicular de càrrega.
poligonació
poligonació
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca itinerari, n m
- ca poligonació, n f sin. compl.
- es itinerario
- en traverse
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Mètode topogràfic que permet de determinar la posició d'uns punts del terreny a partir del traçat d'una poligonal que té aquests punts com a vèrtexs.
El càlcul precís de les longituds dels segments de la poligonal i dels angles que es formen dona les coordenades dels punts.
El càlcul precís de les longituds dels segments de la poligonal i dels angles que es formen dona les coordenades dels punts.
poliment
poliment
Enginyeria del transport
- ca poliment, n m
- es pulimento
- en polishing
Enginyeria del transport
Definició
Pèrdua de l'aspresa de la ^textura superficial^ de les partícules d'un ^àrid^.
La resistència al poliment d'un àrid té una gran importància per a la ^resistència al lliscament^ quan l'esmentat àrid serà emprat en ^capes de trànsit^ de naturalesa bituminosa o en determinats acabats de paviments de formigó (denudats o engravats).
La resistència al poliment d'un àrid té una gran importància per a la ^resistència al lliscament^ quan l'esmentat àrid serà emprat en ^capes de trànsit^ de naturalesa bituminosa o en determinats acabats de paviments de formigó (denudats o engravats).
polimerització de contaminants
polimerització de contaminants
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca polimerització de contaminants, n f
- es polimerización de contaminantes
- en pollutant polymerization
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Mètode que permet de convertir els contaminants orgànics tòxics presents en un sòl en espècies químiques polimèriques menys tòxiques.
politja
politja
Enginyeria de la construcció
- ca politja, n f
- es polea
- en pulley
Enginyeria de la construcció
Definició
Mecanisme senzill per a l'aixecament de pesos o d'objectes constituït per un disc o una roda de perifèria acanalada (gorja), que gira al voltant d'un eix central suspès o recolzat en una peça resistent en forma de forca (armadura).
Per la canal passa una corda o una cadena que constitueix l'element de tir, de manera que en un extrem s'aplica la força i en l'altre es lliga el pes o l'objecte que es vol hissar.
Per la canal passa una corda o una cadena que constitueix l'element de tir, de manera que en un extrem s'aplica la força i en l'altre es lliga el pes o l'objecte que es vol hissar.
pol·lució
pol·lució
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca pol·lució, n f
- es polución
- en pollution
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Presència i acumulació d'una o diverses substàncies en un component del medi ambient (l'aigua, l'aire o el sòl) que originen un canvi de la seva composició fisicoquímica mitjana, tenen origen antropogènic i causen efectes desfavorables sobre les persones i sobre el medi.
Freqüentment s'utilitza el terme ^contaminació^ per a designar la pol·lució, però no són termes sinònims.
Freqüentment s'utilitza el terme ^contaminació^ per a designar la pol·lució, però no són termes sinònims.
pol·luent
pol·luent
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca pol·luent, n m
- es polutante
- en pollutant
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Contaminant que afecta negativament la supervivència i la salut dels organismes vius.
Freqüentment s'utilitza el terme contaminant per a designar un pol·luent, però no són termes sinònims, ja que un contaminant no necessàriament afecta d'una manera negativa la supervivència i la salut.
Freqüentment s'utilitza el terme contaminant per a designar un pol·luent, però no són termes sinònims, ja que un contaminant no necessàriament afecta d'una manera negativa la supervivència i la salut.
pont
pont
Enginyeria de la construcció
- ca pont, n m
- es puente
- en bridge
Enginyeria de la construcció
Definició
Construcció sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle, com ara un riu, un barranc, etc., o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els materials més emprats fins avui per a la construcció de ponts han estat l'obra de fàbrica, el formigó i l'estructura metàl·lica. En general, han d'estar dissenyats per a suportar càrregues estàtiques i dinàmiques.
Els ponts poden ser construïts d'una manera provisional, generalment per a salvar corrents d'aigua, o poden ser permanents. Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàl·liques muntades damunt camions especials o damunt altres vehicles. Els ponts permanents són d'obra de fàbrica o metàl·lics o, més generalment, d'una combinació d'estructura metàl·lica i d'obra de fàbrica, i s'hi poden diferenciar generalment els elements següents: els ^estreps^, o suports extrems, els ^pilars^, o suports intermedis, i la ^fonamentació^, els quals formen la subestructura, i el ^tauler^ o superestructura (d'arc, de bigues, etc.).
Un dels paràmetres fonamentals a l'hora de triar el tipus estructural que constitueixi el pont serà la seva ^llum^.
Atenent la seva tipologia longitudinal, els ponts es poden classificar en ponts de tram recte, ponts ^pòrtic^, ponts d'^arcs^ o d'arcades, ponts atirantats i ponts suspesos o penjants.
En els ponts de tram recte, el pes propi i les càrregues verticals són transmesos als fonaments a través dels elements longitudinals del tauler que treballen fonamentalment sotmesos a flexió, mentre que els pilars treballen bàsicament sotmesos a compressió. Dintre dels ponts de tram recte, es distingeix entre els trams simplement recolzats i els trams continus, de cantell constant o variable.
En els ponts pòrtic, la disminució de flexions en el tauler respecte d'un tram recte s'aconsegueix a costa d'augmentar la flexió en els pilars.
En els ponts d'arcs, el pes del mateix pont i les càrregues són transmesos als pilars obliquament, a través de l'estructura corba de cada arc, en forma de forces de compressió.
En els ponts atirantats, se substitueixen els pilars intermedis per cables que suspenen el tauler i que transmeten les càrregues que actuen sobre aquest a les ^torres^, les quals les porten fins al fonament.
En els ponts suspesos o penjants, el pes i la càrrega es transmeten als estreps d'ancoratge dels cables portadors o principals en forma d'esforços de tracció sobre aquests, els quals els reben (també en forma d'esforços de tracció) de les cadenes, de les barres o dels cables que sostenen i suporten el tauler. Aquesta mena de ponts és la que permet d'assolir llums més considerables (el pont Akashi-Kaikyo, al Japó, té una llum central de 1.991 m, la més llarga del món).
Pel que fa a la seva tipologia en secció transversal, es distingeixen els ponts de bigues i llosa, els ponts llosa i els ponts en caixó.
Els ponts d'obra de fàbrica poden ser construïts a base de carreus, de perpanys, de pedra, de maçoneria, etc., o bé amb formigó armat o pretesat. En el primer cas, els ponts han de ser necessàriament d'arcs o d'arcades, i solen ser construïts disposant els elements damunt cintres o construccions provisionals que són retirades posteriorment.
Els ponts metàl·lics solen consistir en estructures metàl·liques amb els elements units per cargols, per reblons o per soldadura, muntades damunt pilars metàl·lics o d'obra de fàbrica i estreps d'obra de fàbrica. L'estructura metàl·lica d'aquests ponts sol ser constituïda per bigues mestres longitudinals, per biguetes disposades transversalment damunt les bigues mestres i per cuixeres disposades longitudinalment damunt les biguetes i que serveixen de base al tauler, el qual pot ser metàl·lic o de formigó.
Una altra tipologia transversal molt utilitzada és la de secció en caixó. Els ponts metàl·lics poden ser construïts muntant-ne els elements amb grues pòrtic que treballen damunt un pont provisional construït prèviament, o bé muntant la superestructura en un lloc diferent del del seu emplaçament, eventualment al costat de l'obstacle que ha de salvar el pont, i col·locant-la al seu lloc fent-la córrer damunt corrons motors més amunt dels pilars i dels estreps i assentant-la-hi mitjançant crics hidràulics, o bé muntant els elements en volada progressivament a partir dels costats de l'obstacle.
Quan els ponts han de ser construïts sobre vies de navegació, es construeixen ^ponts mòbils^, de manera que permeten el pas dels vaixells.
Els materials més emprats fins avui per a la construcció de ponts han estat l'obra de fàbrica, el formigó i l'estructura metàl·lica. En general, han d'estar dissenyats per a suportar càrregues estàtiques i dinàmiques.
Els ponts poden ser construïts d'una manera provisional, generalment per a salvar corrents d'aigua, o poden ser permanents. Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàl·liques muntades damunt camions especials o damunt altres vehicles. Els ponts permanents són d'obra de fàbrica o metàl·lics o, més generalment, d'una combinació d'estructura metàl·lica i d'obra de fàbrica, i s'hi poden diferenciar generalment els elements següents: els ^estreps^, o suports extrems, els ^pilars^, o suports intermedis, i la ^fonamentació^, els quals formen la subestructura, i el ^tauler^ o superestructura (d'arc, de bigues, etc.).
Un dels paràmetres fonamentals a l'hora de triar el tipus estructural que constitueixi el pont serà la seva ^llum^.
Atenent la seva tipologia longitudinal, els ponts es poden classificar en ponts de tram recte, ponts ^pòrtic^, ponts d'^arcs^ o d'arcades, ponts atirantats i ponts suspesos o penjants.
En els ponts de tram recte, el pes propi i les càrregues verticals són transmesos als fonaments a través dels elements longitudinals del tauler que treballen fonamentalment sotmesos a flexió, mentre que els pilars treballen bàsicament sotmesos a compressió. Dintre dels ponts de tram recte, es distingeix entre els trams simplement recolzats i els trams continus, de cantell constant o variable.
En els ponts pòrtic, la disminució de flexions en el tauler respecte d'un tram recte s'aconsegueix a costa d'augmentar la flexió en els pilars.
En els ponts d'arcs, el pes del mateix pont i les càrregues són transmesos als pilars obliquament, a través de l'estructura corba de cada arc, en forma de forces de compressió.
En els ponts atirantats, se substitueixen els pilars intermedis per cables que suspenen el tauler i que transmeten les càrregues que actuen sobre aquest a les ^torres^, les quals les porten fins al fonament.
En els ponts suspesos o penjants, el pes i la càrrega es transmeten als estreps d'ancoratge dels cables portadors o principals en forma d'esforços de tracció sobre aquests, els quals els reben (també en forma d'esforços de tracció) de les cadenes, de les barres o dels cables que sostenen i suporten el tauler. Aquesta mena de ponts és la que permet d'assolir llums més considerables (el pont Akashi-Kaikyo, al Japó, té una llum central de 1.991 m, la més llarga del món).
Pel que fa a la seva tipologia en secció transversal, es distingeixen els ponts de bigues i llosa, els ponts llosa i els ponts en caixó.
Els ponts d'obra de fàbrica poden ser construïts a base de carreus, de perpanys, de pedra, de maçoneria, etc., o bé amb formigó armat o pretesat. En el primer cas, els ponts han de ser necessàriament d'arcs o d'arcades, i solen ser construïts disposant els elements damunt cintres o construccions provisionals que són retirades posteriorment.
Els ponts metàl·lics solen consistir en estructures metàl·liques amb els elements units per cargols, per reblons o per soldadura, muntades damunt pilars metàl·lics o d'obra de fàbrica i estreps d'obra de fàbrica. L'estructura metàl·lica d'aquests ponts sol ser constituïda per bigues mestres longitudinals, per biguetes disposades transversalment damunt les bigues mestres i per cuixeres disposades longitudinalment damunt les biguetes i que serveixen de base al tauler, el qual pot ser metàl·lic o de formigó.
Una altra tipologia transversal molt utilitzada és la de secció en caixó. Els ponts metàl·lics poden ser construïts muntant-ne els elements amb grues pòrtic que treballen damunt un pont provisional construït prèviament, o bé muntant la superestructura en un lloc diferent del del seu emplaçament, eventualment al costat de l'obstacle que ha de salvar el pont, i col·locant-la al seu lloc fent-la córrer damunt corrons motors més amunt dels pilars i dels estreps i assentant-la-hi mitjançant crics hidràulics, o bé muntant els elements en volada progressivament a partir dels costats de l'obstacle.
Quan els ponts han de ser construïts sobre vies de navegació, es construeixen ^ponts mòbils^, de manera que permeten el pas dels vaixells.
