paviment
paviment
Enginyeria de la construcció
- ca paviment, n m
- es pavimento
- en pavement
Enginyeria de la construcció
Definició
Revestiment de pedres, de rajoles, de parquet, de producte bituminós, etc., amb què es cobreix el sòl d'una habitació, d'un pati, d'una carretera, d'un aeròdrom, o qualsevol altre element amb superfície horitzontal, per tal d'embellir-lo, conferir-li resistència a l'abrasió o a la compressió, millorar-ne la durabilitat, la llisor o la comoditat de trànsit, o potenciar alguna altra propietat.
Els paviments de les habitacions i d'altres peces interiors de les cases solen ser de fusta, de parquet, de rajoles, de mosaic, de linòleum, etc., i els dels magatzems o naus industrials, de formigó, de morter especial, de cautxú, etc. Els paviments dels carrers són actualment de formigó i d'asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot, a les voreres. El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent (grava, sorra, etc.) i un material aglutinant (producte bituminós, ciment, etc.).
Els paviments de les habitacions i d'altres peces interiors de les cases solen ser de fusta, de parquet, de rajoles, de mosaic, de linòleum, etc., i els dels magatzems o naus industrials, de formigó, de morter especial, de cautxú, etc. Els paviments dels carrers són actualment de formigó i d'asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot, a les voreres. El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent (grava, sorra, etc.) i un material aglutinant (producte bituminós, ciment, etc.).
paviment
paviment
Enginyeria del transport
- ca paviment, n m
- es pavimento
- en surfacing
Enginyeria del transport
Definició
Part superior del ^ferm^ que suporta directament les sol·licitacions del trànsit.
Aporta les ^característiques funcionals^ del ferm i estructuralment absorbeix els esforços horitzontals i una part dels verticals provocats pel trànsit. En els ferms flexibles i semirígids solen utilitzar-se tractaments superficials i mescles bituminoses; en aquest últim cas, quan l'espessor total del paviment és superior a 8 cm sol executar-se en dues capes denominades ^capa de trànsit^ i ^capa intermèdia^. En els ferms rígids el paviment més emprat és el de formigó vibrat en massa.
Aporta les ^característiques funcionals^ del ferm i estructuralment absorbeix els esforços horitzontals i una part dels verticals provocats pel trànsit. En els ferms flexibles i semirígids solen utilitzar-se tractaments superficials i mescles bituminoses; en aquest últim cas, quan l'espessor total del paviment és superior a 8 cm sol executar-se en dues capes denominades ^capa de trànsit^ i ^capa intermèdia^. En els ferms rígids el paviment més emprat és el de formigó vibrat en massa.
paviment de formigó
paviment de formigó
Enginyeria del transport
- ca paviment de formigó, n m
- es pavimento de hormigón
- en concrete pavement
Enginyeria del transport
Definició
Capa superior dels ^ferms^ rígids formada per una successió de lloses de formigó que amb freqüència es recolza sobre una capa de base.
Els tipus de paviments de formigó més utilitzats són: a) paviments de formigó vibrat en massa, dividits en lloses mitjançant ^juntures^ per evitar, d'una banda, les fissures que apareixerien per la retracció del formigó i les variacions termohigromètriques i, de l'altra, per facilitar la guerxesa de les lloses; b) paviments de formigó armat amb juntures, en què s'empren barres d'acer, la funció del qual és mantenir cosides i tancades les fissures que apareguin, cosa que permet de distanciar les juntures tant més com major és la quantia de l'armadura; c) paviments continus de formigó armat, amb un sis per mil de quantia geomètrica longitudinal i en els quals se suprimeixen les juntures transversals; d) paviments de formigó pretesat per diferents tècniques, formats per lloses de gran longitud que permeten de reduir l'espessor del paviment i el doten d'una gran capacitat portant, amb màxima supressió de juntures, poc utilitzats en carreteres.
Malgrat tot, en pistes d'aeroports, que no presenten corbes en planta ni en alçat com les carreteres, aquesta tècnica ha trobat més aplicació; e) paviments de formigó compactat amb corró, amb un formigó amb baix contingut d'aigua que ha de compactar-se enèrgicament amb corrons vibratoris i de pneumàtics, posats en obra amb maquinària d'ús general en carreteres i que poden obrir-se immediatament al trànsit; f) paviments prefabricats de formigó, constituïts per llambordes o blocs de formigó, que es recolzen sobre una capa d'anivellament d'arena, sobre una base de formigó magre o de sòl-ciment per a trànsits pesants i de tot-u per a trànsits mitjans i lleugers.
Els tipus de paviments de formigó més utilitzats són: a) paviments de formigó vibrat en massa, dividits en lloses mitjançant ^juntures^ per evitar, d'una banda, les fissures que apareixerien per la retracció del formigó i les variacions termohigromètriques i, de l'altra, per facilitar la guerxesa de les lloses; b) paviments de formigó armat amb juntures, en què s'empren barres d'acer, la funció del qual és mantenir cosides i tancades les fissures que apareguin, cosa que permet de distanciar les juntures tant més com major és la quantia de l'armadura; c) paviments continus de formigó armat, amb un sis per mil de quantia geomètrica longitudinal i en els quals se suprimeixen les juntures transversals; d) paviments de formigó pretesat per diferents tècniques, formats per lloses de gran longitud que permeten de reduir l'espessor del paviment i el doten d'una gran capacitat portant, amb màxima supressió de juntures, poc utilitzats en carreteres.
Malgrat tot, en pistes d'aeroports, que no presenten corbes en planta ni en alçat com les carreteres, aquesta tècnica ha trobat més aplicació; e) paviments de formigó compactat amb corró, amb un formigó amb baix contingut d'aigua que ha de compactar-se enèrgicament amb corrons vibratoris i de pneumàtics, posats en obra amb maquinària d'ús general en carreteres i que poden obrir-se immediatament al trànsit; f) paviments prefabricats de formigó, constituïts per llambordes o blocs de formigó, que es recolzen sobre una capa d'anivellament d'arena, sobre una base de formigó magre o de sòl-ciment per a trànsits pesants i de tot-u per a trànsits mitjans i lleugers.
pavimentadora d'encofrats lliscants
pavimentadora d'encofrats lliscants
Enginyeria del transport
- ca pavimentadora d'encofrats lliscants, n f
- es pavimentadora de encofrados deslizantes
- en slip-form paver
Enginyeria del transport
Definició
Màquina que constitueix per si mateixa el tren de formigonatge, capaç d'estendre, de vibrar i d'anivellar uniformement el formigó fresc duent a terme, a més, un remolinat, de manera que s'obté mecànicament un acabat regular i homogeni que requereix pocs retocs manuals.
Les màquines modernes estan dotades d'uns dispositius per a la introducció semiautomàtica dels ^passadors^ i de les ^barres d'unió^ en les ^juntures^, sense que la pavimentadora hagi d'aturar-se.
Les màquines modernes estan dotades d'uns dispositius per a la introducció semiautomàtica dels ^passadors^ i de les ^barres d'unió^ en les ^juntures^, sense que la pavimentadora hagi d'aturar-se.
peça d'escullera
peça d'escullera
Enginyeria marítima
- ca peça d'escullera, n f
- ca bloc, n m sin. compl.
- es bloque
- es pieza de escollera
- en armour unit
- en block
Enginyeria marítima
Definició
Element gros de pedra o de formigó amb forma preestablerta, amb què es construeix el ^mantell principal^ dels ^dics en talús^.
pedal
pedal
Enginyeria del transport
- ca pedal, n m
- es pedal
- en pedal
- en treadle
Enginyeria del transport
Definició
Element col·locat a la via, sobre el qual actua la roda, que serveix per a accionar qualsevol dispositiu al pas d'un vehicle ferroviari.
pedraplè
pedraplè
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria del transport
- ca pedraplè, n m
- es pedraplén
- en stone slope
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria del transport
Definició
Massís de pedres sobreposades fet en un terreny a fi de donar-hi la cota desitjada.
Els seus talussos poden ser més inclinats que els d'un ^terraplè^, cosa que redueix el volum de l'obra. A més, com que no hi ha pressions intersticials, la velocitat de construcció pot ser més gran i la deformabilitat més reduïda que no pas en un terraplè de la mateixa altura.
Els seus talussos poden ser més inclinats que els d'un ^terraplè^, cosa que redueix el volum de l'obra. A més, com que no hi ha pressions intersticials, la velocitat de construcció pot ser més gran i la deformabilitat més reduïda que no pas en un terraplè de la mateixa altura.
pelita
pelita
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca lutita, n f
- ca pelita, n f sin. compl.
- es lutita
- es pelita
- en lutite
- en pelite
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Denominació genèrica de les roques i dels sediments formats per partícules de la mida del llim i de l'argila.
pell de cocodril
pell de cocodril
Enginyeria del transport
- ca pell de cocodril, n f
- es piel de cocodrilo
- en alligator cracking
- en crazing
Enginyeria del transport
Definició
Deteriorament consistent en un clivellament generalitzat produït per l'esgotament progressiu per ^fatiga^ de la mescla bituminosa que constitueix el ^paviment^ o les capes inferiors.
pendent
pendent
Enginyeria hidràulica
- ca pendent, n m
- es pendiente
- en slope
Enginyeria hidràulica
Definició
Inclinació d'un curs d'aigua, que s'obté com el quocient entre la diferència de nivell entre dos punts del corrent i la distància que els separa.
