Back to top
  • ca  resina, n f
  • es  resina
  • en  resin

Enginyeria de la construcció

Definició
Substància orgànica, principalment d'origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, soluble en l'èter i en l'alcohol, però insoluble en l'aigua, que s'empra en la preparació de laques i de vernissos.
  • ca  resina de bescanvi iònic, n f
  • es  resina de intercambio iónico
  • en  ion exchange resin

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Bescanviador iònic sintètic, inalterable químicament i insoluble en aigua.

Nota

  • Vegeu també ^bescanvi iònic^.
  • ca  resina epoxi, n f
  • es  resina epoxi
  • en  epoxy resin

Enginyeria de la construcció

Definició
Material polimèric termoestable amb excel·lents propietats mecàniques i de resistència a la corrosió, dimensionalment estable, amb bona adherència i bones propietats elèctriques.

S'aplica en recobriments protectors i en làmines reforçades amb fibra de vidre.
  • ca  resistència, n f
  • es  resistencia
  • en  strength

Enginyeria de la construcció

Definició
Valor màxim de càrregues o de tensions que pot suportar una estructura o un punt d'una estructura abans d'arribar a un llindar que s'estableix com a criteri de trenc.
  • ca  resistència a l'avanç, n f
  • es  resistencia al avance
  • en  resistance to forward motion

Enginyeria del transport

Definició
Força que ha de vèncer un automòbil per a avançar.

Es compon de la ^resistència al rodolament^ i de la ^resistència de l'aire^, a les quals cal afegir l'esforç necessari per a pujar rampes o ^resistència de la rampa^.
  • ca  resistència a la compressió uniaxial, n f
  • es  resistencia a la compresión uniaxial
  • en  uniaxial compressive strength

Enginyeria de la construcció

Definició
Capacitat del formigó per a resistir accions de compressió quan no s'aplica cap pressió en les direccions perpendiculars i que es determina mitjançant l'^assaig de compressió uniaxial^.
  • ca  resistència a volum constant, n f
  • es  resistencia a volumen constante
  • en  constant volume shear strength

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Resistència al tall d'un sòl quan aquest no varia de volum i les deformacions són encara petites.

En sòls normalment consolidats coincideix amb la ^resistència de pic^, però en sòls sobreconsolidats té un valor inferior.
  • ca  resistència al lliscament, n f
  • es  resistencia al deslizamiento
  • en  braking-force
  • en  friction
  • en  sideway force
  • en  skid resistance

Enginyeria del transport

Definició
Propietat dels materials i, en particular, de les ^mescles bituminoses^ emprades en ^capes de trànsit^ per a mantenir l'^adherència^ entre el pneumàtic i el paviment.

Per a això, cal que l'^àrid^ gruixut emprat tingui un alt ^coeficient de poliment accelerat^ i que la macrotextura de la mescla sigui prou rugosa. Els equips més usats per a la mesura de la resistència al lliscament són els lliscòmetres, amb els quals s'efectuen mesures del coeficient de fricció longitudinal, consistents en un petit remolc en què hi ha la roda de mesura, arrossegada a una velocitat constant i parcialment frenada o bloquejada. Sol emprar-se un pneumàtic llis amb un dispositiu de reg d'aigua que va mullant el paviment davant de la roda.

Per a la mesura en continu del coeficient de fricció transversal s'utilitza l'^SCRIM^, segons la norma NLT-336.
  • ca  resistència al rodolament, n f
  • es  resistencia a la rodadura
  • en  rolling resistance

Enginyeria del transport

Definició
Força que s'oposa a l'avanç d'un automòbil i que cal vèncer per a mantenir les rodes rodant sobre el paviment.

Depèn del pneumàtic i del paviment, però sobretot del pes sobre la roda. Creix lleugerament si augmenta la velocitat. El seu valor varia entre 10 i 15 kgf per tona de pes del vehicle en bons paviments, però pot arribar a 20 o 30 kgf per tona en carreteres sense pavimentar o amb paviments molt irregulars.
  • ca  resistència característica, n f
  • es  resistencia característica
  • en  characteristic strength

Enginyeria de la construcció

Definició
Valor de la resistència, habitualment a la tracció o a la compressió, que és superat en un 95 % de totes les possibles mostres del material.

El valor de la resistència característica és, a la pràctica, un valor estadístic, ja que no s'assaja el cent per cent del material.